opinio

Desenvolupament de fàrmacs contra la covid-19

En les darreres setmanes, s’han iniciat en l’àmbit internacional més de 300 estudis clínics contra la covid-19. En el costat positiu, és important que hi hagi diversificació d’estratègies per lluitar contra el virus, ja que tots coneixem el risc que els assaigs puguin donar resultats negatius sobre la utilitat d’una determinada teràpia. Tenint en compte la urgència de la situació, és millor que comprem molts números per assegurar que ens surti algun premi en la loteria. D’altra banda, però, l’atomització d’iniciatives i estudis pot significar que cap d’ells tingui la robustesa estadística suficient per donar una resposta definitiva sobre la validesa d’un fàrmac. Per això l’OMS ha llançat el seu assaig Solidarity, per intentar coordinar esforços en l’àmbit internacional i obtenir respostes ràpides i estadísticament rellevants a la pregunta de si certs tractaments seran útils per lluitar contra la pandèmia: concretament els productes assajats són la cloroquina i la hidroxicloroquina, dos fàrmacs utilitzats habitualment per al tractament de la malària, que han mostrat resultats prometedors en estudis previs a França i la Xina; Remdesivir, un fàrmac que ha tingut algun resultat esperançador contra el virus de l’Ebola; els anti-VIH Lopinavir i Ritonavir, que de moment no tenen resultats concloents contra la covid-19, i l’interferó beta-1, utilitzat habitualment contra l’esclerosi múltiple. A mitjans del mes d’abril, més de 100 països de va participació en l’estudi, i sembla que els resultats es podran conèixer en un termini de tres a sis mesos. Val a dir que la capacitat de reacció i coordinació de l’OMS és sorprenent per a un organisme internacional del qual molts desconeixíem la utilitat fins fa molt poc. A banda, moltes empreses farmacèutiques continuen provant els seus productes per veure si poden aportar alguna solució a la crisi. En molts casos aquests intents no són completament altruistes ni estan exempts d’un cert filibusterisme, no oblidem que la indústria farmacèutica no és una ONG i que, per tant, ha d’estar sotmesa al control dels estats, com tantes altres indústries, per cert. Tanmateix, és positiu que la capacitat de recerca es mogui per solucionar aquest gravíssim problema social i que ho faci amb tanta celeritat. Tenim motius per a l’optimisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.