Maria Branyas (San Francisco, 1907) va ser notícia, el mes de març passat, perquè es va convertir, amb 113 anys, amb la persona més longeva de Catalunya i de l’Estat espanyol, tal com ho certifica el Gerontology Research Group, el Guiness de la longevitat. Aleshores, va ser protagonista als mitjans per aquesta fita i, ja en aquell moment, la família i les cuidadores de la residència Santa Maria del Tura d’Olot, on resideix des de fa més de 20 anys, remarcaven que tenia una salut de ferro més enllà d’alguns problemes a la vista i auditius. I ara ha quedat clar que, efectivament, la seva salut és de ferro perquè ha superat la Covid-19, i en una residència on han mort diverses persones positives o amb sospites de ser positives de Covid-19.

Ella mateixa, al seu compte de Twitter, que gestiona el seu gendre, ha piulat que ja sap per què ha pogut superar aquest virus i hi ha penjat un article del National Geographic que afirma que les persones supercentenàries que sempre han tingut bona salut tenen actiu el sistema immunitari i això les protegeix de les infeccions. Sobre la crisi del coronavirus, expressa, a través d’aquesta mateixa xarxa social, que se li fa dur estar tancada en una habitació de la residència –només hi ha entrat una cuidadora durant tot el procés– i lamenta no poder rebre visites. En una altra piulada demana no fer culpables de la situació la residència i el personal. “Ells s’hi estan deixant la vida. Aquestes noies tenen fills, marits, pares... i a vegades molta por. I, malgrat l’angoixa i la pressió, cada dia venen a cuidar-nos. Gràcies”, sentenciava.

De fet, resseguir les piulades del seu Twitter és com submergir-se en un viatge en la història. En molts casos, tal com ella mateixa afirma, es tracta d’exercicis de memòria. La Maria va néixer a San Francisco, pocs mesos després que els seus pares i els dos seus germans grans hi arribessin via la frontera del Paso (Mèxic). El 1910, es van traslladar a Nova Orleans, on va néixer la seva germana petita. La dona, però, explica molts detalls, com per exemple l’afició pels dolços, que revela tot fent referència a la foto d’un carruatge de Roman Chewing Candy, que en venia a un dòlar a Nova Orleans, o el record de l’Audubon Park, al costat del riu Mississipí. La família va tornar amb transatlàntic a Barcelona en plena I Guerra Mundial, fins al punt que, a causa dels bombardejos alemanys, van haver de fer la ruta per les Antilles.

El Twitter no només ens guia per la història de la Maria Branyas, sinó que, tal com destaquen familiars i cuidadores, permet que ens adonem que és una dona que segueix l’actualitat, que està compromesa amb el seu entorn i que és sàvia, molt sàvia. Va piular al principi de la pandèmia: “En la solitud de la meva habitació, sense por i amb esperança, no entenc ben bé què està passant al món. Però crec que ja res tornarà a ser igual. I no penseu a refer, a recuperar, a reconstruir. Caldrà fer-ho tot de nou i diferent”, piulava. I hi afegia: “Jo no us podré ajudar. De fet, per la meva edat, ja no hi seré. Però, creieu-me, necessiteu un nou ordre, un canvi en la jerarquia de valors i prioritats, una nova era humana... Salut i força, us en sortireu.”

Que és una dona excepcional queda clar també amb la piulada que va fer el, dia de Sant Jordi passat en què recomanava llegir, perquè permet conèixer altres vides i persones o personatges. Lamentava, però, que la vista ja no li permet fer-ho per ella mateixa.

El dia del seu 113è aniversari piulava parafrasejant Mario Benedetti: “Com fer-vos saber que sempre hi ha temps? Com fer-vos saber que ningú estableix normes, excepte la vida?”. Més clar, impossible.