El judici a la cúpula dels Mossos d’Esquadra ha quedat vist per a sentència aquest dimecres després que els advocats dels acusats llegissin les seves conclusions i reclamessin l’absolució. La fiscalia ja va rebaixar la petició de rebel·lió a sedició, i reclama que com a mínim se’ls condemni per desobediència, que no comportaria pena de presó.

Per la seva banda, els acusats han refusat fer ús del dret a l’última paraula, moment en què el judici s’ha donat per acabat a l’espera de la sentència.

Durant els al·legats definitius de les defenses, Olga Tubau advocada del principal encausat, el major dels Mossos Josep Lluís Trapero i de la intendent Teresa Laplana, ha assegurat que aquest no va tenir “cap voluntat de desobeir” malgrat les discrepàncies que tenia amb el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, i que el cos va deixar clar dies abans de l’1-O que complirien amb les ordres judicials. “Si algú de Catalunya va creure que els Mossos donarien suport al referèndum i el ’procés’ és que estava prenent els seus desitjos per realitats”, ha assegurat l’advocada Olga Tubau en el segon dia d’exposició del seu informe final davant l’Audiència Nacional. La lletrada ha assegurat que l’actuació de Trapero demostra una “absoluta subjecció” del major a les ordres judicials d’impedir el referèndum il·legal de l’1 d’octubre.

Tubau ha admès que hi ha “una divergència absoluta” entre les versions de De los Cobos i el segon de Trapero, Ferran López, però ha assenyalat que si De los Cobos reconegués que coneixia el pla dels Mossos, que consistia a enviar un binomi de dos agents a tots els col·legis, seria admetre que la fallada no va ser sol dels Mossos, sinó de tot el dispositiu conjunt que ell coordinava. Encara que el coronel negués que conegués i validés el binomi, segons Tubau, aquest extrem “no l’assumeix com a cert ni el Ministeri Fiscal”, que assenyala que allò es va parlar en les reunions de coordinació.

La lletrada ha reconegut que, com va dir Trapero en el judici, el major tenia “molt mala relació” amb De los Cobos i per això va enviar al seu segon, Ferran López, a les reunions.

L’advocat Cristobal Martell, defensor de l’exdirector general dels Mossos d’Esquadra Pere Soler, ha assegurat aquest dimecres a la tarda que el seu client no va interferir en cap moment en la planificació del cos per aturar el referèndum de l’1-O, ni tampoc tenia capacitat política per desconvocar-lo. De fet, Martell ha assegurat que el seu paper va ser poc “rellevant” en un sentit i en l’altre. Sobre el paper de la policia catalana, ha dit que vivia un “idil·li” amb la ciutadania arran de l’actuació pels atemptats del 17-A i segurament li va costar planificar l’ús de la força en preparar el dispositiu per l’1-O i va fer que prioritzés els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat.

Una altra de les defenses, l’advocat Fermí Morales, defensor de l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig, ha assegurat que el seu client va atendre el requeriment del Tribunal Constitucional i va fer tot el possible per dotar els Mossos de mitjans per impedir l’1-O. Durant la lectura de l’informe final, Morales ha defensat que Puig no va donar mai cap ordre o instrucció al cos policial perquè, entre altres coses, no tenia cap funció de “comandament operatiu” sobre ell. De fet, ha insistit que les seves competències eren administratives centrades, sobretot, en la gestió econòmica i dels plans de contingència.

També ha negat que l’exsecretari fos un “comando informatiu” per un correu enviat a Josep Maria Jové sobre l’actuació d’Unipost: “Només informava d’actuacions on hi hagués els mossos i ja estiguessin actuant”.

A més, ha negat que Puig tingués un “comportament sediciós” ni que desobeís cap ordre. “Algú es creu que el que va protagonitzar Puig va ser un alçament tumultuós o que el va iniciar o que el va comandar? La resposta és no”, ha insistit.