El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat a declarar com a investigat el 29 de juliol, a les 10 h del matí, el president de la Generalitat, Quim Torra, en la segona causa que afronta per un delicte de desobediència, per no haver fet cas de l’ordre judicial de retirar del balcó del Palau una pancarta amb el lema en català i en anglès “Llibertat presos polítics i exiliats”, amb un llaç groc.

En la providència, difosa ahir, el lletrat de l’Administració de Justícia de la sala civil i penal de l’alt tribunal català informa que s’ha acordat fixar aquesta data després que “l’oficina del president no ha donat resposta” a la seva petició del 6 de juliol “per buscar una data compatible amb les seves obligacions públiques”. També informa que l’associació Impulso Ciudadano, que va denunciar Torra, ha aportat la fiança de 1.000 euros, fixada pel jutge Carlos Ramos, per poder exercir d’acusació popular.

El president Torra, que està en espera que el Tribunal Suprem resolgui el seu recurs contra la condemna d’un any i mig d’inhabilitació per haver desobeït l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar els llaços grocs dels edificis públics en les eleccions del 28-A, afronta aquesta segona causa per desobediència, en aquest cas per haver desoït una ordre del TSJC contenciós que l’obligava a retirar del Palau una pancarta en suport als presos, de forma permanent, i no només en període electoral.

D’altra banda, el Tribunal Constitucional (TC) va informar ahir que estudiarà els recursos d’empara de l’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín contra la decisió de Suprem de mantenir les seves ordres de detenció el 2019 després de ser elegits eurodiputats, segons informa Efe. El jutge Pablo Llarena i després la sala del Suprem que revisava les seves actuacions en la causa van rebutjar retirar les ordres estatals de recerca, detenció i ingrés en presó contra ells, com havien demanat per accedir a l’acta d’eurodiputats. Decisions contra les quals Puigdemont i Comín van recórrer al TC, que finalment entén que afecten una faceta d’un dret fonamental sobre el qual no té doctrina i perquè transcendeix el cas concret i planteja una qüestió jurídica de rellevància, segons el TC.