“Hi ha indicis que la família Pujol Ferrusola ha aprofitat la seva posició privilegiada d’ascendència en la vida política / social / econòmica catalana durant decennis per acumular un patrimoni desmesurat, directament relacionat amb percepcions econòmiques derivades d’activitats corruptes.” Aquesta és una de les afirmacions del jutge de l’Audiencia Nacional José de la Mata en la interlocutòria, signada ahir, en la qual tanca la investigació iniciada el 2012 i decideix enviar a judici l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol; la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills, acusats dels delictes d’agrupació criminal (o associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsedat documental i contra la hisenda pública (en aquest delicte, només Jordi i Josep Ferrusola i Mercè Gironès).

En la resolució, de 509 planes, el titular del jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiencia Nacional indica que aquesta activitat il·lícita s’hauria produït entre els anys 1992 i 2014. A més de la família Pujol, el magistrat també envia a judici divuit persones més que “haurien participat o col·laborat” en les accions il·lícites. Entre ells hi ha l’exdona de Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironès, i els empresaris Luis Delso Heras, Carlos Sumarroca Coixet, Carlos Sumarroca Claverol i Xavier Tauler (Copisa). Per contra, dicta el sobreseïment provisional parcial per a Ramón Gironès Riera, Ana Vidal, esposa d’Oriol Pujol, i per a Amelia Barrigón.

El magistrat De la Mata descarta que el patrimoni que la família tenia ocult a Andorra fos de l’avi Florenci Pujol com va sostenir l’expresident en la seva carta de confessió. Detalla que els diners de vegades provenien de pagaments il·lícits de terceres persones, que “feien pagaments milionaris a la família a canvi de modificacions urbanístiques o de concessions”, per “la seva influència a autoritats” d’arreu de Catalunya, o simplement era per “congraciar-se” amb ells. I, manté que aquest flux continu de diners s’hauria produït, “en part”, quan Jordi Pujol era president de la Generalitat, entre el1992 i el 2003. No detalla cap xifra global del que s’hauria embutxacar la família.

El lideratge de l’organització, segons el jutge, l’encapçalaven el fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, i la seva mare, Marta, la qual –segons De la Mata– “s’autoanomenava «la mare superiora de la congregació»” i el fill, «el capellà de la parròquia»”. La resta de germans (Josep, Pere, Oleguer, Oriol, Marta i Mireia) feien cas al germà gran, i tenien comptes a Andorra, amb capitals “distribuïts” per Jordi. Dels empresaris, precisa que ajudaven amb la seva infraestructura per encobrir els pagaments.

També sosté que, a més d’obrir comptes al paradís fiscal d’Andorra (Banca Reig, després Andbank), van crear societats off-shore per ocultar els diners a Hisenda, “com van declarar i admetre”. Van actuar junts, quan el 2014 van tancar els comptes a la BPA, la majoria dels quals van regularitzar, pressionats pel banc en saber-se’n l’existència. Per contra, sosté que el fill gran va continuar ocultant patrimoni i el va derivar a Mèxic.

L’instructor detalla 24 operacions de pagaments il·lícits. Per exemple, d’Isolux a Imisa per una intermediació “amb una factura falsa” de 661.174 euros l’any 2001. O per un abocador a Cruïlles per 5,2 milions, el 2002, quan Pujol era president. De Pujol Ferrusola cita operacions als EUA, a l’Argentina i a Europa. I “finançament de CDC per Jordi Pujol Ferrusola”, a través de les empreses Hispart, Winner Graph i Altraforma.