No hi ha dubte que en la segona onada de la pandèmia, Espa­nya ocupa el pit­jor lloc d’Europa. Per esca­tir les cau­ses d’aquest fracàs col·lec­tiu, un grup de científics de renom ha publi­cat repe­ti­da­ment una crida a ela­bo­rar un informe tècnic d’alt nivell que per­meti ana­lit­zar els diver­sos fac­tors que ens han por­tat a la situ­ació actual. Sense voler sim­pli­fi­car la qüestió, podem dir que les mesu­res de les dife­rents admi­nis­tra­ci­ons han estat poc con­sis­tents i que no s’han posat els recur­sos ade­quats a ana­lit­zar posi­tius i ras­tre­jar con­ta­gis, però també cal dir que la immensa majo­ria de la soci­e­tat no hem tin­gut el com­promís i la constància de pro­te­gir-nos a nosal­tres matei­xos i, de pas­sada, als nos­tres con­ciu­ta­dans. A l’altre extrem, Suècia no ha apli­cat mesu­res dràsti­ques com tan­ca­ments de l’espai públic i, en canvi, la segona onada de la pandèmia hi ha tin­gut un impacte molt menor. Alguns sug­ge­rei­xen que la clau de l’èxit suec està en la tasca d’edu­cació que el govern va fer des del pri­mer moment, que ha acon­se­guit que els ciu­ta­dans hagin après a pro­te­gir-se per­so­nal­ment. Aquí es mani­festa com el nivell d’edu­cació de la població en gene­ral pot tenir con­seqüències imme­di­a­tes en una gran crisi social, i no es tracta estric­ta­ment de titu­la­ci­ons acadèmiques, sinó de saber rao­nar les nor­mes bàsiques per a una bona con­vivència. A casa nos­tra ens indig­nem i dema­nem mesu­res dràsti­ques, con­fi­na­ments i tan­ca­ments gene­ra­lit­zats, però es com­plei­xen poc les pau­tes bàsiques d’auto­pro­tecció: por­tar la mas­ca­reta posada cor­rec­ta­ment en el moment que importa, que no és pre­ci­sa­ment enmig del car­rer, sinó en espais tan­cats quan estem amb per­so­nes amb qui no con­vi­vim al mateix domi­cili, ren­tar-se sovint les mans, i evi­tar en la mesura del pos­si­ble estar a menys de dos metres de per­so­nes amb qui no con­vi­vim. No hem entès que el virus es trans­met quan li donem faci­li­tats i que no es tracta de com­plir nor­mes perquè sí, sinó d’apli­car el sen­tit comú: una taula de sis per­so­nes no és un lloc segur, per més que la nor­ma­tiva ho per­meti, si no es porta mas­ca­reta o es porta posada com una bufanda en lloc de tapar la boca i el nas. Ens queda un llarg camí i és impor­tant que pren­guem consciència que és a les nos­tres mans aju­dar-nos a nosal­tres matei­xos.