Societat

La Covid-19 posa a prova la viabilitat dels mercats

La pèrdua de vendes se situa entre el 50% i el 90%, segons els marxants

La gent gran, que n’era assídua, mira d’evitar els mercats, i a la costa ja no poden comptar amb el comprador estranger

Reclamen el suport dels ajuntaments per sortir-se’n

Un dels sectors econòmics més castigats per les mesures restrictives i per la davallada del consum és el de la venda no sedentària i, en concret, els marxants de roba i alimentació que treballen en els mercats setmanals. Segons les associacions que els representen, estan venent entre un 50% i un 90% menys del que és habitual, i la recent reducció de l’aforament al 30% podria empitjorar les xifres. És un ram que tradicionalment s’ha queixat que les administracions no el tenen prou en compte. Ara, aquesta sensació ha augmentat.

Continuar pagant taxes

“No fem calaix, això és la ruïna total”, diu Maria Àngels Cano, de Llagostera, que ven roba i complements i que es va estrenar com a presidenta del Gremi de Marxants de les Comarques Gironines fa pocs mesos. “La gent gran no ve, perquè té por. I a la costa no hi ha el client estranger”, resumeix, i posa l’accent en el fet que entre els venedors hi ha moltes parelles i famílies senceres que depenen econòmicament de la parada. Com el seu col·lega de l’associació Gavans (vegeu entrevista annexa), Cano lamenta que, a banda dels dies que es van suspendre els mercats, la majoria d’ajuntaments no els hagin reduït les taxes, tot i la crisi de què són víctimes.

Joan Suñer, de Roses, fa mercats i alhora té botiga. “Pel que fa als controls, tinc la sensació que amb els mercats han estat molt més rigorosos que no pas amb els comerços”, afirma. Amb els seus productes, complements de moda, fa sis mercats a la setmana i, per tant, ha pogut notar les diferències entre municipis. Mentre que en llocs com ara Olot i Banyoles els ajuntaments han estat comprensius i flexibles, en d’altres no han estat al costat del marxant, assenyala. Sigui com sigui, per a ell, la Covid-19 està sent un cop molt dur.

Jordi Casellas, de Vilanant, ven fruita i verdura. “Aquest estiu ha estat terrorífic”, lamenta, tot i que el seu sector no ha tingut tantes restriccions com el de la roba, ja que l’alimentació es considera un bé de primera necessitat. Tan dolent ha estat –hi afegeix– que li ha passat pel cap canviar d’ofici. “El que passa és que tota la vida he fet això i dius: «Aguanta aquest any i el que ve ja en parlarem.» I vas seguint.”

Venda a domicili

A banda de la parada, Casellas ven directament als domicilis del seu poble, sobretot a la gent gran. “Però ara a les cases hi ha menys gent i no es menja tant”, lamenta. En qualsevol cas, la venda a domicili és un canal alternatiu al qual els marxants de fruita i verdura estan recorrent, sobretot des del març, en un context en què es valora el producte de proximitat. És un sistema que alguns ja havien explorat i que durant els dies més durs de confinament van intentar consolidar. “Ho estem provant, ja veurem”, venen a dir.

“Cal un pla de xoc”

Josep Maria Vergés, president de l’Associació de Marxants de les Comarques Gironines , diu que estan pagant més que altres sectors del comerç les conseqüències de la pandèmia. Covid a banda, per ell “cal un pla de xoc” per dinamitzar el sector. “De professionals, cada cop n’hi ha menys, i creix la presència de productes de baixa qualitat”, descriu. I denuncia que, si bé el mateix marxant sol tenir poca predisposició als canvis i a les accions de dinamització, les administracions no hi ajuden gens. “Ens han abandonat”, conclou.A les comarques de Girona es fan setmanalment 105 mercats, repartits per tot el territori, encara que de manera desigual. Així, mentre que a la Selva n’hi ha 20, al Pla de l’Estany tan sols n’hi ha dos. L’Alt Empordà en té 17; el Gironès, 16, el Baix Empordà, 13; la Garrotxa, 8; el Ripollès, 7, i la Cerdanya, 5. La majoria tenen el seu origen en temps remots (de fet, són un vestigi dels segles en què no existien les botigues fixes), però n’hi ha que han nascut fa poc, com és el cas del de la Canya (Garrotxa).

LES XIFRES

105
mercats
es munten cada setmana a les principals poblacions de les comarques de Girona.
700
autònoms
o grups familiars solen parar als mercats gironins, segons uns càlculs aproximats.

Parades “desterrades” per evitar aglomeracions

A banda de l’augment de la separació entre parades, l’ús de gel i mascareta i les limitacions d’aforament, l’efecte més visible de la Covid-19 als mercats és el fet que alguns ajuntaments els han desplaçat a espais on fos més fàcil evitar aglomeracions. A Figueres, el trasllat de les parades de roba als carrers on munten les fires ha causat polèmica. Aquest canvi és provisional, però a Llagostera, on van adoptar una mesura similar, el desplaçament serà per sempre, després que així es decidís en una consulta popular. Atesa l’evolució de la pandèmia, les mesures que afecten els mercats no es podran desactivar a curt termini. “A mi em fa por –diu el president de Gavans , David Fagella– que alguns ajuntaments decideixin tirar pel dret i tancar-los.”

DAVID FAGELLA,

“Els ajuntaments no ens respecten”

R. E

Gavans és una associació que aplega 139 venedors no sedentaris. El seu president és David Fagella.

Quina és la seva principal preocupació?
La repercussió de la pandèmia i la incertesa del nostre futur més immediat: les vendes han caigut en més del 50% en el sector alimentari i entre el 60% i el 90% en el tèxtil.
I vostès ja venien d’una situació no gaire bona...
Encara estàvem arrossegant la crisi del 2008, de la qual no ens hem recuperat. Només ens faltava una estocada com aquesta per desaparèixer com a sector de comerç. Actualment no generem ingressos ni per cobrir les despeses imposades.
Les mesures restrictives han estat diferents per a vostès respecte a les botigues. Com ho encaixen?
Hi ha un greuge comparatiu descomunal. Els experts asseguren que es contagia menys a l’aire lliure que en espais tancats, però els primers que han vist vetada la seva activitat i els darrers que han tingut permís per reobrir-la han estat els mercats. Ens han imposat mesures surrealistes i sancions, quan les superfícies comercials, les terrasses i els carrers són plens de gent. Excepte en quatre llocs de costa, la clientela ens ha baixat molt; la gent no ve.
Què demanen, vostès, als ajuntaments?
Una rebaixa en les taxes i fins i tot un cost zero. Per als marxants, les taxes són insostenibles. Gairebé cap consistori ens ha escoltat, no ens respecten. N’hi ha que han desplaçat el mercat, com a Figueres, Llagostera i la Bisbal. I no hi va gairebé ningú. Ens treuen dels nuclis per motius de seguretat (segon ells) i proposen que els clients vinguin en autocars, com és el cas de Figueres. Dins del bus és impossible guardar distàncies. És una cosa surrealista.
Cada cop més comprem per internet. Com els està afectant, això?
Fa anys que ens afecta. Per a les grans plataformes (Amazon, per exemple) no som competència, ni existim. El comerç electrònic contribueix a una caiguda de vendes constant. I, per contra, els mercats no es promocionen.
Vostès també podrien vendre ‘online’, no?
És que no podem o no sabem fer-ho; la majoria no té temps i, a més, vendre per internet vol dir tenir un estoc actualitzat en un web, una persona davant de l’ordinador... És inviable per a la majoria. S’estan estudiant plataformes conjuntes; el problema és que som arcaics.
Aleshores, el futur dels marxants...
Si les administracions no regulen l’activitat amb serietat, això acabarà com a Itàlia, on els mercats semblen tercermundistes. Si es permet que desapareguin els llocs de bona qualitat, el mercat serà com una atracció de saldos. La desídia de les administracions locals és desesperant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.