obtenir més rendiment.

Com vol remarcar Monedero: “No volem que es perdin les plataformes locals, que ara simplement tenen un link directe a residuorecurso.com, perquè és clar que les empreses se senten més representades per aquestes plataformes locals.” A partir d’ara, un anunci d’un residu químic, de plàstic o cautxú, paper o cartró, metall, fusta i biomassa, inorgànic i vidre o orgànic d’animal o vegetal que es publiqui, per exemple, a Rubí, podrà ser visualitzat a tot el territori català. “Així s’evita que aquesta oferta s’aturi per falta de contraparts en el moment que s’ha penjat l’anunci a la plataforma.”

Val a dir que una altra raó per la qual la Borsa no va tenir més recorregut és perquè l’actual normativa de l’administració central, que admet dotze tipus de subproductes, no admet aprovar expedients de recursos que no s’adeqüin a aquesta tipologia. Com diu Navarro, “es podria fer molt més si la normativa fos més genèrica, seria més fàcil per a les comunitats autònomes tirar endavant més expedients”.

“En el futur immediat hi haurà més productes susceptibles de ser intercanviats, per la mateixa inèrcia de l’economia, ja que anem cap a una millor gestió, en què ja no concebem aquests materials com a residus, sinó com a subproductes que algú altre pot aprofitar”, té clar Navarro, que afegeix que no hem d’oblidar que a Catalunya, “la gestió del residu és cada vegada més cara”. Efectivament, si en una comunitat com Navarra es paguen 20 euros per tona de taxa per dur els residus a l’abocador, i a Madrid no es paga res, a Catalunya el peatge és de 47 euros per tona. Certament, un preu prou dissuasiu que “té efecte sobre la jerarquia de residus i que, a banda d’esperonar la prevenció, fa que s’esmercin més esforços en la reutilització i el reciclatge de materials, abans de passar a la valorització energètica”.

Un altre dels objectius que vol aconseguir el projecte Porta és afavorir la transferència tecnològica en subproductes. Amb el nou model, com explica Monedero, “d’una banda, els interessats podran entrar a l’apartat de reptes, en què les empreses interpel·len els professionals que es dediquen a la recerca sobre si se’n pot treure profit, d’un determinat subproducte que ha sortit del procés industrial, i de l’altra, en l’apartat d’oportunitats, les empreses poden veure què s’està fent en l’àmbit d’economia circular als centres tecnològics del país per tal d’intentar establir alguna mena de col·laboració amb algun grup de recerca”.

Tot plegat són esforços destinats a aconseguir superar l’actual marca, registrada el 2018 per l’ARC, de 150.000 tones de residus que van ser reintroduïdes al cicle econòmic gràcies a l’intercanvi de subproductes.