Ara que la vacu­nació va avançant, sem­bla que podem vèncer el virus aquest any. I en matèria econòmica, men­tre que molts països espe­ren la recu­pe­ració per al 2021, en el nos­tre cas la recu­pe­ració pot retar­dar-se fins al 2022. Tot dependrà de si acon­se­guim millo­rar en temes cab­dals com són la gestió de la crisi sanitària, el suport que rebin les empre­ses i per­so­nes més vul­ne­ra­bles, el clima polític i social, la col·labo­ració ciu­ta­dana seguint les indi­ca­ci­ons de les auto­ri­tats i l’aposta per la inno­vació i la cre­a­ti­vi­tat.

Però encara que l’eco­no­mia es recu­peri, molts senyals apun­ten que no tor­na­rem a la nor­ma­li­tat que teníem abans de la covid. En pri­mer lloc, tin­drem uns comp­tes públics molt més endeu­tats i que hau­ran de fer front a un atur més ele­vat i crei­xents deman­des de fons per a salut, pen­si­ons, ren­des garan­ti­des de ciu­ta­da­nia, etc. Recor­dem que el deute públic sobre el PIB a Espa­nya era del 40% el 2008 i ara aviat pot superar el 140%. Això farà més neces­sari que mai tin­dre una bona gestió pública, que sigui capaç d’ingres­sar més, per exem­ple com­ba­tent el frau fis­cal. I gas­tant millor amb cri­te­ris com ara l’eficàcia, l’eficiència i l’eco­no­mia, que hau­ran d’estar molt més pre­sents en les agen­des dels gover­nants. En segon lloc, la covid ens ha fet veure que cal una altra política en àmbits com ara la salut, la ciència, la cadena de sub­mi­nis­tra­ment logístic... i cal no obli­dar que som massa vul­ne­ra­bles. En ter­cer lloc, la covid ha acce­le­rat diver­ses tendències que ja esta­ven pre­sents. Així, gua­nyarà pes l’objec­tiu del benes­tar pla­ne­tari, que afecta la sos­te­ni­bi­li­tat de tot, des del pla­neta fins a les per­so­nes. I ens tro­ba­rem un món amb més tele­tre­ball, però les empre­ses han de pen­sar que es tracta de fer quel­com més que sub­mi­nis­trar un ordi­na­dor per tre­ba­llar a casa. També hi haurà més comerç electrònic i molta més acti­vi­tat per inter­net. D’acord amb McKin­sey, el 2020 el per­cen­tatge de l’eco­no­mia que està digi­ta­lit­zada ha pas­sat del 34% al 50%. Això farà mol­tes coses més fàcils, però també farà invi­a­bles mol­tes acti­vi­tats que no s’adap­tin a aquest nou món més digi­ta­lit­zat. El ritme de canvi encara aug­men­tarà més, i serà més neces­sari acos­tu­mar-nos a pren­dre deci­si­ons molt ràpida­ment. Hem de tin­dre molt en compte el que hem après amb la covid i apli­car-ho. En defi­ni­tiva, entrem en un nou ordre en mol­tes coses i és el moment de des­car­tar ruti­nes que no ens con­ve­nen, i rein­ven­tar-nos. Com deia John F. Ken­nedy: “El canvi és la llei de la vida. I els que només miren el pas­sat i el pre­sent, amb tota segu­re­tat, es per­dran el futur.”