El tre­ball fle­xi­ble s’ha con­ver­tit en una solució per a un entorn d’incer­tesa; aquest fet ja s’estava donant, però amb la covid-19 s’ha acce­le­rat. D’aquest esce­nari, està emer­gint un model de con­trac­tació per a posi­ci­ons altes i intermèdies que ve d’Europa i que es basa en la fle­xi­bi­li­tat. Es con­creta que durant els sis pri­mers mesos d’incor­po­ració a l’empresa és una firma de recur­sos humans externa qui con­tracta el pro­fes­si­o­nal i no l’empresa on desen­vo­lupa l’acti­vi­tat. Durant aquests mesos, es gua­nya temps per ajus­tar el per­fil i conèixer millor el can­di­dat, etc.

Ara com ara, el tre­ball tem­po­ral es fa ser­vir espe­ci­al­ment en posi­ci­ons bai­xes, i en sec­tors amb acti­vi­tats molt esta­ci­o­na­lit­za­des, com l’agrari, el de l’hos­ta­le­ria, etc. El tre­ball tem­po­ral els dona la faci­li­tat de tenir per­so­nes que no han d’incor­po­rar durant tot l’any a l’estruc­tura empre­sa­rial. Amb les noves dinàmiques de con­trac­tació, l’objec­tiu de l’empresa és con­trac­tar el can­di­dat de manera inde­fi­nida, però amb la pos­si­bi­li­tat de saber si fun­ci­ona l’engra­natge entre les dues parts, sense que les empre­ses hagin de tenir aquest com­promís i la càrrega admi­nis­tra­tiva que suposa.

No, perquè també se’n pot bene­fi­ciar el can­di­dat. Sem­pre pen­sem que és l’empresa la que deci­deix, però ja fa anys que no és l’única que escull; hi ha hagut un canvi molt impor­tant, del qual no es té gaire consciència en ter­mes gene­rals, però el can­di­dat, en les posi­ci­ons més altes de les orga­nit­za­ci­ons, és qui tria l’empresa, el pro­jecte en què es vol impli­car i on vol fer la seva car­rera pro­fes­si­o­nal. L’empresa no és l’única que deci­deix, cada cop més el pro­fes­si­o­nal opta per can­viar d’empresa perquè hi veu uns valors com­par­tits i busca empre­ses que tre­ba­llin amb pro­jec­tes. Les empre­ses han de saber que ara els pro­fes­si­o­nals qua­li­fi­cats volen for­mar part d’orga­nit­za­ci­ons on se sen­tin valo­rats, i per això aquest nou model de con­trac­tació que ve fort d’Europa con­venç els pro­fes­si­o­nals. En aquesta nova rea­li­tat, neix un ser­vei de fle­xi­bi­li­tat que resulta bene­ficiós tant per a l’empresa com per al can­di­dat.

Sí, hi ha eines com l’intering, que es fa ser­vir quan una per­sona es con­tracta durant un període de temps per fer una tasca pun­tual, o els models de con­tracte de tre­ball tem­po­ral. També hi ha l’out­sour­cing, en què una altra empresa con­tracta un pro­fes­si­o­nal i l’incor­pora a una ter­cera orga­nit­zació per a un pro­jecte con­cret, però sense ser-hi a la plan­ti­lla. La diferència res­pecte a aquest sis­tema nou és que té un valor afe­git i és que un con­sul­tor de l’empresa de recur­sos humans acom­pa­nya tot el procés d’incor­po­ració durant els sis pri­mers mesos. En fa un segui­ment i es genera una major garan­tia perquè encai­xin can­di­dat i empresa. Però si no hi encaixa el con­sul­tor el podria incor­po­rar en algun altre pro­jecte.

En una posició de direc­tor finan­cer que està en actiu, per exem­ple, té un poder de nego­ci­ació tan alta com la de l’empresa que l’ha de con­trac­tar. Amb el nou sis­tema de con­trac­tació, aquest model dona l’opor­tu­ni­tat que l’empresa i el can­di­dat encai­xin i es cone­guin.

Sí, és cert, es pas­sen pro­ves en dife­rents depar­ta­ments de l’empresa per asse­gu­rar l’encaix, i podien tri­gar un parell de mesos, tot i que depe­nia molt de cada empresa.

Amb aquesta pandèmia, hem vist com mol­tes empre­ses han hagut de reduir el nom­bre de per­so­nes en les seves estruc­tu­res; en seguei­xen neces­si­tant, però són més pru­dents a l’hora de con­trac­tar-ne de seguida.