Tot i que és molt temptador valorar la manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional, hi ha poca cosa nova a dir sobre aquest tema. Únicament hem de comentar el ball de dades de participació, al qual, per altra banda, ja estem acostumats. Resulta del tot sorprenent la xifra de participació que dóna l'empresa Lynce: 56.000 persones. Tot i així, a la pàgina web d'aquesta empresa, es pot veure que, si bé compten a la baixa, almenys ho fan sempre igual, independentment de la línia ideològica de la convocatòria: a la manifestació del 17 d'octubre del 2009 En favor de la Vida y la Maternidad a Madrid, els organitzadors donen una participació de 2,0 milions; la Comunitat de Madrid, 1,2 milions, i Lynce, 55.361; i a la manifestació de l'Orgull LGTB a Madrid el 3 de juliol, els organitzadors donen 1 milió de participants i Lynce 51.500. Per tant, si s'equivoquen, almenys ho fan sempre en el mateix sentit. El número que val, doncs, és el dels representants que cada partit té al Parlament (ja sigui al català o a l'estatal) i està clar que en aquest cas, els ciutadans podem aprendre a sumar i a multiplicar, però a restar i a dividir ens n'ensenyen els polítics.

L'altre fet que crida l'atenció de la sentència, és que els jutges puguin arribar a escriure 800 pàgines quan fet i fet, la Constitució en té només 43 i l'Estatut, 117. Com es poden escriure 20 pàgines de sentència per cada una de Constitució i 7 per cada una de l'Estatut? És que potser hi han copiat alguna coneguda novel·la de misteri sueca? Podem sospitar que el contingut no serà tan amè i, per tant, per a la majoria dels ciutadans la sentència ens resultarà totalment desconeguda i en tot cas indesxifrable, fent bo aquell lema de tot per al poble però sense el poble que continua inspirant, segons sembla, la Indisoluble.

I ja que parlem de lleis complicades d'interpretar i d'un estat que no es deixa prendre cap atribució, en aquests darrers dies ens ha passat per alt una notícia amagada entre les pàgines de política i les de futbol. Segons l'informe Doing Business 2010, presentat la setmana passada pel Banc Mundial, Espanya està en els pitjors llocs del rànquing mundial quant als tràmits administratius i els dies que són necessaris per crear empreses: 10 tràmits respecte del 5,7 de mitjana a l'OCDE, 47 dies respecte a 13. Per posar un exemple concret, a Dinamarca constituir una empresa costa 4 tràmits i 6 dies de mitjana. A més, el 2009 l'Estat espanyol estava en el lloc 139 del rànquing de països d'aquest índex, i el 2010 ha passat al 146. Aquest és un dels problemes que afecten més la productivitat de les empreses espanyoles: cada tràmit i cada gestió que cal fer amb l'administració requereixen gastar energies a fer papers, certificats, segells, signatures davant de notari, gestions al registre, duplicació de documents que l'administració ja té arxivats una i mil vegades, i en definitiva perdre les energies sense haver avançat ni un mil·límetre en cap negoci tangible. I aquestes circumstàncies no només compliquen la vida dels empresaris d'aquí, sinó que de ben segur no incentiven les empreses estrangeres a obrir sucursals a España.

En definitiva, números que canten.