Patrimoni

Més ‘papers’ però no tots

L’Arxiu Nacional rep la setena remesa entre crítiques pels incompliments del ministeri

L’Arxiu Nacional de Catalunya va rebre ahir el setè lliurament del que es coneix com a papers de Salamanca, la documentació espoliada el 1939 per les forces franquistes. En les 45 capses que van arribar, hi ha documents que es van confiscar a persones físiques i jurídiques, és a dir, documentació que es pot considerar de titularitat privada i no institucional. La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, i el president de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes, van lamentar, però, que encara falten documents i van denunciar que el Ministeri de Cultura “incompleix” la sentència que l’obliga a retornar els papers acordats. Per això van anunciar que interposaran un recurs per a l’execució de la sentència que va donar la raó a la Generalitat.

Els arxivers anaven ahir obrint les capses que havien arribat a l’arxiu, a Sant Cugat del Vallès, i van anar descobrint-hi carnets, fulls d’afiliació o fitxes de socis. També banderes, com la de Socors Roig Internacional, del comitè local de Gandesa, o la de l’Aliança Nacional de la Dona Jove. Aquest setè lliurament és exclusivament de documentació privada i es compon de 26 fons documentals (8 d’entitats i associacions, 9 de particulars i empreses, i 10 de partits i sindicats) i 68 agrupacions documentals de menor entitat, que en total suposen un volum de 25.602 imatges digitals.

Corresponen a organitzacions professionals, sindicats, cooperatives, entitats socials i entitats assistencials i religioses d’arreu de Catalunya. També a persones i famílies. L’Arxiu Nacional de Catalunya és l’encarregat de la restitució material dels documents als titulars legítims i realitzarà els tràmits necessaris per identificar-los i localitzar-los. “Avui havia de ser un dia en què havia d’arribar tota la resta de la documentació dels particulars que hi havia a Salamanca i tristament avui no és aquest dia”, va lamentar Cruanyes. Ponsa, per la seva banda, va destacar que era “un dia important” per a Catalunya, però va criticar: “Es fa estrany que després de més de 80 anys de la confiscació d’aquests papers encara els estiguem reivindicant. Això no hauria de passar en un estat democràtic i que es vanta de ser-ho.” “Encara ara estem fent reunions sobre el que s’ha de tornar. Això és una burla”, afegia Cruanyes. “Demanem que ho tornin tot i s’acabi aquest capítol que ha durat massa anys. La memòria no és una qüestió simbòlica, sinó la restitució de les víctimes.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.