Tal com van les coses, només es pensa en el futur platejant una única qüestió: quan sortirem de la crisi? Però la pregunta té el perill de no fer-nos responsables ni d'un bocí de la situació i creure que tot ens és aliè, que estem en una tempesta i que fins que no claregi naveguem com podem. Però qui així pensi es pot estar equivocant perquè el món continua girant.

Durant el mes de juny, McKinsey Quarterly ha publicat un treball introductori de prospectiva que identifica les cinc forces que canviaran l'estructura de l'economia mundial en un futur no gaire llunyà (propers 10 anys). La primera és la que anomenen “el gran reequilibri” referint-se al pes que adquiriran les economies emergents (Xina i Índia, però també l'Amèrica Llatina, països de l'Europa de l'Est i del nord d'Àfrica), les quals seran les grans contribuïdores al creixement de l'economia mundial no només per l'aparició d'una gran onada de nous consumidors –d'una ampliació de la classe mitjana (70 milions de persones a l'any)–, sinó també pel salt que donaran les empreses d'aquests països. De ser la fàbrica del món, pels seus costos més baixos, esdevindran els grans proveïdors de capital, talent i innovació.

La segona força és la de ”l'imperatiu de la productivitat”; el món occidental per mantenir el seu nivell haurà d'aprendre a fer més amb menys treballadors; treballadors amb coneixement que aniran assumint que la feina no és un lloc on anar sinó alguna cosa que fas. La dificultat, diu el McKinsey Quarterly, és si hi haurà suficients treballadors amb aquestes característiques atenent els resultats educatius. La web 3.0, que crearà dades intel·ligents amb poca implicació humana, augmentarà el poder de la informació.

La tercera força és la de “la xarxa global”, una mostra de la qual l'hem vista en la crisi financera. Aquesta xarxa no és només digital, té a veure amb el moviment de capitals, de béns i serveis, d'informació i de persones, permetent models de negoci diferents als coneguts fins ara i augmentant la incertesa. Com diu l'estudi: imagineu el poder de quatre mil milions de ments connectades, estàs preparat per a la innovació que està a punt de desencadenar-se? Fa 15 anys menys del 3% de la població mundial tenia mòbil i menys d'un 1% estava connectada a internet. Avui, aquells números són el 50% i el 25%, respectivament.

La quarta força és “la de posar preu al planeta”, és a dir, es perfila un conflicte entre la creixent demanda de recursos amb subministraments limitats i la necessitat de canviar les actituds socials cap a la protecció del medi ambient. La propera dècada veurà una major atenció a la productivitat dels recursos, l'aparició d'importants indústries de tecnologia neta i d'iniciatives legislatives.

La cinquena i última força és la que anomenen “the market state”, fent servir el joc de paraules per referir-se a la complexitat de la relació entre els governs i la globalització, i les empreses i els governs. L'escenari és d'un increment de les relacions i complicitats entre ells, i tenint en compte que els països competiran pel creixement i la creació de llocs de treball, per les empreses pot representar un avantatge competitiu escollir bé els estats socis. Per altra banda, les empreses s'hauran d'acostumar a treballar amb entorns regulats de manera divergent.

La síntesi de tot plegat pot ser: en els propers deu anys, apareixen nous països actors en l'economia mundial que se situen al nivell dels països de l'OCDE (el gran reequilibri); aquests, per poder competir, han d'augmentar la seva productivitat (l'imperatiu de la productivitat), i tot això en l'entorn d'un món totalment interconnectat (la xarxa global), amb un conflicte entre explotació dels recursos naturals i la protecció del medi ambient (posar preu al planeta), i on s'establirà una relació nova entre els governs i les empreses en el marc d'un món globalitzat (the market state).

Un món diferent al del segle XX. I serà en aquest món en què les empreses hauran de competir, des de les més grans fins la botiga de la cantonada, perquè a la botiga també l'afecta. Si es vol ser competitiu cal tenir mètode i la prospectiva forma part del mètode.