Política

“Ens sembla tot un conte de fades”

El Palau Robert dona cabuda fins al 5 de maig a una mostra sobre aquells dies de celebracions

Amb fotos d’arreu i testimonis del 14 d’abril, serà itinerant i un dels actes que el Memorial Democràtic dedica a la República

L’escriptora Teresa Pàmies explicava a Crònica de la vetlla l’arribada de la República al Balaguer on va néixer. L’Ajuntament sorgit d’aquelles eleccions del 12 d’abril del 1931 encarrega a les Joventuts la seguretat pública pels carrers en aquelles primeres hores d’explosió de proclames, celebracions i emocions del 14 d’abril. “No es produeix un sol incident. Quan el poble és feliç, no necessita sang, ni vi ni llançar pedres”, escriu Pàmies en un dels fragments de textos memorialístics que recull l’exposició Tres dies d’abril. 90 anys de la proclamació de la República, que ahir s’inaugurava als jardins del Palau Robert i que a partir del 5 de maig recorrerà diverses poblacions de Catalunya.

El text de Pàmies s’afegeix als del periodista Josep Maria Planes a la revista Mirador i als dels escriptors Artur Bladé, Aurora Bertrana i Maria Aurèlia Capmany, aleshores una adolescent de dotze anys. En la mostra també es recull el fragment d’una carta que el Sr. D. Lluís Brull escriu de Barcelona a Tivissa i en què descriu l’alegria del moment històric: “Ens sembla tot un conte de fades o un bell somni del bo de la primavera.”

De fet, alguns autors han parlat d’aquells tres dies d’abril com del “somni republicà”, un esclat d’emocions i esperances que s’evidencia en els textos seleccionats i que es va celebrar arreu del país, com mostren diverses imatges de fotògrafs professionals, així com d’aficionats anònims que van retratar aquelles hores, dies i setmanes a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, però també a Balaguer, Vilaverd, Montblanc, Valls, Reus, el Prat de Llobregat, el Masnou, Sant Pol, Figueres, Mollet, Terrassa, Sabadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Santa Perpètua de Mogoda i Premià de Mar. Imatges conegudes de la gernació a la plaça de Sant Jaume mentre Francesc Macià proclama la República Catalana dins de la Federació Ibèrica, però també la del centenar d’habitants del poble de Vilaverd davant de l’ajuntament o una del fotògraf Pere Català Pic que mostra un grup al davant de l’ajuntament de Valls i, en primer pla, la foto del deposat Alfons XIII a terra, un retrat que hores abans devia presidir el saló de plens municipal. Després de la dictadura de Primo de Rivera, la República és un “fet esperat, desitjat”. “Hi són posades moltes esperances després d’anys de dictadura i retallada de llibertats”, explica el comissari de la mostra, Oriol Dueñas, que hi afegeix que el canvi de règim polític arriba “de manera pacífica, amb alegria, i la gent treu les seves càmeres fotogràfiques i fa instantànies” del moment. Jordi Font, director del Memorial Democràtic, destaca la mobilitat de l’estructura de plafons on s’exposa la mostra, que permetrà dur-la arreu del país –de moment ja s’hi han interessat una vintena de municipis–. Font admet coincidències entre aquell moment històric i l’actual: “Hi ha qüestions que no es van aconseguir el 1931 i que avui són encara vigents. No es van aconseguir les competències plenes, per citar-ne alguna.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.