La decla­ració i entrada en vigor de l’estat d’alarma arran de la pandèmia de la covid-19 –que es va apro­var pel Reial decret 463/2020, de 13 de març– va impli­car, entre d’altres mesu­res, una clara limi­tació de la lli­ber­tat de cir­cu­lació i mobi­li­tat dels ciu­ta­dans, fins arri­bar a l’extrem del con­fi­na­ment tem­po­ral. Aquest fet, sense cap mena de dubte, ha repre­sen­tat que s’hagin implan­tat nous hàbits i con­duc­tes en cadascú de nosal­tres, no sols en l’àmbit labo­ral –com ha estat el tele­tre­ball– sinó també en l’àmbit per­so­nal.

Fruit d’aquesta situ­ació, s’ha posat de mani­fest un incre­ment de les ven­des de pro­duc­tes i ser­veis a través d’inter­net. Això ha com­por­tat que ens tro­bem davant d’una nova rea­li­tat a l’alça en l’àmbit del comerç electrònic. Val a dir que, al meu enten­dre, aquests nous hàbits de con­ducta han vin­gut per que­dar-se i segu­ra­ment ani­ran a més.

Cal recor­dar que, mit­jançant el Reial decret 926/2020, de 25 d’octu­bre, el Govern de l’Estat va tor­nar a acor­dar l’estat d’alarma per un període de quinze dies, pror­ro­ga­ble. Davant aquesta situ­ació, el comerç electrònic o en línia –cone­gut també com ecom­merce– pot con­fi­gu­rar-se com un dels ins­tru­ments capaços d’aju­dar empre­ses i autònoms a mini­mit­zar les con­seqüències de la crisi de la covid-19.

Ara podria ser un bon moment per rein­ven­tar-se i ampliar l’àmbit de l’oferta als cli­ents actu­als i poten­ci­als. En qual­se­vol cas, arri­bats a aquest punt, cal que l’empresa o autònom que vul­gui imple­men­tar un sis­tema de venda en línia s’asses­sori degu­da­ment, tant des del punt de vista tècnic com legal. Cal tenir en compte que els canals per rea­lit­zar la venda són diver­sos –des de tenir un canal i web pro­pis fins a ven­dre mit­jançant una pla­ta­forma ali­ena o market­place– i, per altra part, la legis­lació sec­to­rial apli­ca­ble a aquest tipus d’acti­vi­tats també és nom­brosa i vari­ada. Cen­trant-nos en el ves­sant legal, cal tenir en compte la nor­ma­tiva següent, que serà d’apli­cació directa i caldrà com­plir curo­sa­ment per tal d’evi­tar futu­res san­ci­ons: (i) Llei 34/2002, de ser­veis de la soci­e­tat de la infor­mació i comerç electrònic, que té per fina­li­tat regu­lar les obli­ga­ci­ons de les empre­ses que rea­lit­zen comerç electrònic o altres ser­veis d’inter­net quan siguin part d’una acti­vi­tat econòmica. Com a aspecte relle­vant, aquesta llei esta­bleix l’obli­gació de dis­po­sar dels mit­jans que per­me­tin, tant als des­ti­na­ta­ris dels ser­veis com als òrgans com­pe­tents, acce­dir per mit­jans electrònics a una sèrie d’infor­mació gene­ral sobre el res­pon­sa­ble del lloc web, així com les con­di­ci­ons de venda, ús i con­trac­tació del ser­vei. Nor­mal­ment, aquesta infor­mació sol cons­tar a la part infe­rior de la pan­ta­lla del lloc web, en un apar­tat deno­mi­nat «Avís legal i/o con­di­ci­ons d’ús». (ii) Llei orgànica 3/2018, de pro­tecció de dades i garan­tia dels drets digi­tals, que va entrar en vigor el desem­bre de 2018 i té per objecte adap­tar l’orde­na­ment jurídic espa­nyol al Regla­ment (UE) 2016/679 del Par­la­ment Euro­peu i el Con­sell, de 27 d’abril de 2016. Entre d’altres aspec­tes, regula l’envi­a­ment de publi­ci­tat a cli­ents poten­ci­als i el dret a donar-se de baixa de forma imme­di­ata mit­jançant l’enllaç cor­res­po­nent, així com l’obli­gació de fer cons­tar i inse­rir la «Política de pri­va­ci­tat» i «l’Avís i política de gale­tes» (cookies). (iii) I per últim, la Llei gene­ral per a la defensa dels con­su­mi­dors i usu­a­ris –text refós apro­vat pel Reial decret legis­la­tiu 1/2007–, que regula els drets bàsics dels con­su­mi­dors i usu­a­ris, entre els quals hi ha el dret a tenir la infor­mació necessària sobre l’oferta comer­cial de béns i ser­veis.

Aquesta llei diu que s’ha d’indi­car de forma clara el preu final del pro­ducte i del ser­vei abans que fina­litzi la transacció i espe­ci­fica que l’usu­ari ho haurà d’accep­tar expres­sa­ment; també diu que caldrà infor­mar del ter­mini màxim de devo­lució. En aquest sen­tit, el web o pla­ta­forma a través de la qual es rea­lit­zin les transac­ci­ons electròniques haurà de tenir en compte tota la infor­mació que resulta de la llei indi­cada.

En defi­ni­tiva, de tot el que aca­bem d’expo­sar podem con­cloure que, si bé és cert que el comerç electrònic pot ser una eina útil per superar la para­lit­zació o alen­ti­ment de l’acti­vi­tat econòmica que estem patint, no és menys cert que, per tal que el resul­tat sigui posi­tiu, cal una bona imple­men­tació tècnica i legal del sis­tema de venda en línia, així com també un segui­ment ade­quat i rigorós i un bon man­te­ni­ment poste­rior.