En unes eleccions no falla mai res. La ciutadania expressa la seva opinió mitjançant el vot i, fruit de les eleccions, a Catalunya hi ha dues majories possibles: una d’independentista i una d’esquerres. Ha quallat al final aquesta majoria independentista en un govern que no és el que necessita Catalunya en aquest moment i, per tant, exercirem el nostre paper d’oposició amb competència i de manera constructiva.

Pensem que hi ha una necessitat de canvi, d’obrir un temps nou, de girar full a deu anys que han estat dolents per a Catalunya. I insisteixo, creiem que la majoria d’esquerres al Parlament era la que podia de millor manera interpretar i posar en pràctica aquest canvi. Però ERC ha decidit continuar amb un govern de coalició amb Junts amb el suport parlamentari de la CUP. Això ja ho teníem la passada legislatura, no va funcionar, ho volen repetir, estan en el seu dret de fer-ho, i, per tant, nosaltres ens erigirem en alternativa a aquest plantejament fent una oposició contundent però, al mateix temps, constructiva en allò que ens sembli que pot millorar la vida dels ciutadans de Catalunya.

El millor que podem fer és ocupar-nos del present. El que farem és treballar per eixamplar el nostre projecte polític i ja veurem com van les coses.

Ens ho prenem com un error. Quan un s’asseu a dialogar i diu “miri, jo dono dos anys de termini i si no surt el que jo vull, m’aixeco i me’n vaig”, això no és dialogar. Això és una actitud, jo diria, deshonesta. Dialogar vol dir respectar, escoltar l’altre, fer un esforç d’empatia. Vol dir fer-ho amb arguments i amb temps. El plantejament que fan sembla més un xantatge: “Escolta, et dono dos anys perquè tu em donis la raó. I, si no és així, faré el que em sembli.” Els que plantegen això crec sincerament que estan enganyant-se a si mateixos i enganyant el poble de Catalunya.

La primera concreció que m’agradaria que es donés és que s’aixequés el vet al PSC que, durant la campanya, els partits independentistes van signar i exhibir en públic. Seria un primer exercici de diàleg aixecar el vet a un partit socialdemòcrata, un fet inèdit a Europa. Nosaltres el plantejament que fem és ben conegut: el retrobament dels catalans. Catalunya és un país plural, divers. Hi ha molta gent que pensa que la independència és la solució però n’hi ha molts que pensem que aquest no és el camí. I, per tant, hem de fer un esforç de diàleg de Catalunya endins per veure a quin consens arribem sobre l’encaix del nostre país amb la resta d’Espanya i la resta d’Europa. Nosaltres pensem que ha de ser una agenda de retrobament i de millora de l’autogovern. El nivell d’autogovern de Catalunya ja és molt alt però creiem que encara es pot millorar. Escoltarem amb atenció plantejaments que facin altres formacions i farem un esforç per arribar a un punt d’acord. Jo no li puc pronosticar quin serà perquè s’ha d’enraonar i s’ha de dialogar.

Hi ha 44 punts d’agenda de retrobament, que són els que van fixar anteriors presidents, entre els quals per exemple el finançament autonòmic. És un capítol en què hi ha coses a enraonar. No defensem cap privilegi per a Catalunya però sí que tingui els recursos que li pertoquen, sempre amb un esforç de solidaritat que els socialistes tenim molt present perquè som una formació d’esquerres, però això no vol dir que renunciem que Catalunya tingui els recursos que li pertoquen.

Nosaltres no ens hem negat mai a modificar les lleis que defineixen el nostre marc de convivència, que són l’Estatut i la Constitució. Això requereix que hi hagi una entesa, un acord i una lleialtat mínima. És un horitzó, eh? Pensem que s’ha d’arribar a un acord ampli a Catalunya, que passa pel retrobament i la millora de l’autogovern, i pensem que, quan s’hi arribi, s’ha de sotmetre a la consideració de la ciutadania de Catalunya, que hauria de pronunciar-se sobre un acord, no sobre una ruptura.

Penso que el que ha passat els darrers anys ha dividit molt la societat catalana, i ens ha afeblit. A Catalunya no li convenen més plantejaments divisius; li convenen acords i consensos.

Sobre el que plantegen alguns ja m’he perdut i no vull tampoc dedicar-hi massa temps. En l’independentisme veig aquells que diuen que hi ha una independència declarada i d’altres, que s’ha de fer un altre referèndum tot i que n’hem fet dos: no sé on som. Li dic una cosa després d’haver-ho estudiat profundament: el Quebec continua formant part del Canadà.

Des que s’ha aprovat la llei de claredat, el Quebec no ha exercit mai aquesta facultat.

El PSOE ha subscrit amb el PSC documents que tothom coneix –la Declaració de Granada del 2014 i la Declaració de Barcelona del 2017– que defensen una visió plural, diversa, oberta, integradora d’Espanya. Des de la presidència del govern, Pedro Sánchez està desenvolupant una acció de govern coherent amb aquest plantejament.

D’aquesta taula s’ha celebrat una única sessió perquè el govern de Catalunya no estava en condicions per divisions i plantejaments interns contradictoris. Va ser el 26 de febrer del 2020 i hi vaig ser present com a membre del govern d’Espanya. En les properes que es facin correspondrà al president decidir quines persones del seu govern en formen part. Recordo que el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, és el ministre de Política Territorial i Funció Pública.

No m’agrada parlar mai d’últimes oportunitats. El diàleg és necessari, el PSC sempre l’ha defensat. Ara tenim un govern d’Espanya amb un talant molt favorable, amb una actitud oberta. Faríem molt bé d’aprofitar aquest moment. No dic que sigui l’última oportunitat. No m’agrada parlar en termes d’ara o mai però sí que és un moment propici per fer-ho. Espero que tothom vagi amb un esperit constructiu, i no sense ganes que surtin les coses bé.

Sempre he dit que en aquesta matèria no hi ha d’haver cap prejudici ni cap privilegi per ningú. És una facultat prevista a l’estat de dret, correspon exercir-lo al consell de ministres, que ha de prendre una decisió a proposta del ministeri de justícia després d’haver tramitat l’expedient, on hi ha uns informes preceptius que encara no s’han acabat. Quan s’acabin aquests informes, donaré la meva opinió.

El que facilita sempre les coses en una democràcia és respectar l’estat de dret. Si hagués estat respectat no haguéssim arribat on som. Insisteixo, fins que no conegui els informes preceptius no em pronunciaré sobre com penso que s’ha de resoldre aquesta petició d’indult.

Acaba de ser investit. Li desitjo molta sort i encerts. Crec que no comença amb bon peu a tenor del procés de negociació. És l’únic dels presidents de la Generalitat fins ara que haurà necessitat tres sessions d’investidura. L’esquema que planteja és el que no va funcionar la passada legislatura. En tot allò que no comprometi la nostra posició com alternativa de govern, estem disposats a ajudar i a contribuir que millori la qualitat de vida dels catalans i catalanes. Efectivament, el senyor Aragonès va plantejar ahir la modernització de la Generalitat i, en això, l’ajudarem. Però jo li suggereixo dues mesures autènticament revolucionàries en la política catalana: que durés quatre anys la legislatura i que tinguéssim un pressupost aprovat i que pogués entrar en vigor el primer de gener. Això fa deu anys que no passa.

No. Només dic que fa deu anys que no passa. Tant de bo que sigui així perquè voldria dir que la política a Catalunya entra en un escenari de més normalitat.