Política

L’independentisme retorna al carrer contra la repressió

L’ANC, Òmnium, CDR i Alerta Solidària omplen la Rambla de Figueres per reivindicar el rol dels processats pels talls de l’AP-7 i protestar contra la sentència de l’1-O

Insten el nou govern a treballar per la independència

L’inde­pen­den­tisme de base vol recu­pe­rar la força al car­rer. Després de la con­cen­tració de la set­mana pas­sada, davant el Palau de la Gene­ra­li­tat, per des­en­ca­llar la for­mació d’un nou govern, ahir van ampli­fi­car l’exhi­bició de força en un nou acte mul­ti­tu­di­nari, amb més de 1.500 per­so­nes a la Ram­bla de Figue­res, per rei­vin­di­car el paper de totes les per­so­nes que estan patint repressió judi­cial arran de la cele­bració de l’1-O i la poste­rior sentència con­dem­natòria dels pre­sos polítics, l’octu­bre del 2019.

L’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana, Òmnium, els CDR i Alerta Solidària van optar per la capi­tal de l’Alt Empordà perquè allà, al jut­jat d’ins­trucció número 4, con­cen­tren 197 encau­sats dels 328 que hi ha inves­ti­gats pels talls d’infra­es­truc­tu­res en les mobi­lit­za­ci­ons con­tra la sentència del Suprem. Sobre­tot pel de l’AP-7 a la fron­tera entre la Jon­quera i el Pertús, però també a Girona, Amposta i les Ter­res de l’Ebre. No van obli­dar tam­poc els pre­sos, amb cri­des a la lli­ber­tat, i la resta de 3.300 per­so­nes en què s’estima la pressió dels infor­mes poli­ci­als, la fis­ca­lia i les ins­truc­ci­ons judi­ci­als con­tra per­so­nes, càrrecs públics o fun­ci­o­na­ris per l’actu­ació durant el procés. Per tot ple­gat, la crida a la mobi­lit­zació va arros­se­gar gent vin­guda d’arreu de Cata­lu­nya. A més de les comar­ques giro­ni­nes, hi havia pan­car­tes del Bages, el Baix Llo­bre­gat i el Bar­ce­lonès, el Penedès o el Camp de Tar­ra­gona.

Pressió al govern

La con­vo­catòria s’havia anun­ciat fa tot just un parell de set­ma­nes, abans que es des­en­callés la nego­ci­ació entre ERC, JxCat i la CUP per la inves­ti­dura de Pere Ara­gonès i la for­mació d’un nou govern, però enmig del nou con­text els líders de l’ANC i Òmnium van apro­fi­tar la cita per posar deu­res al nou exe­cu­tiu.

La pre­si­denta de l’Assem­blea, Eli­senda Palu­zie, va cele­brar l’acord que repre­senta el 52% dels vots a can­di­da­tu­res que apos­ten per la inde­pendència, però no va obviar que amb el pes dels sufra­gis i la repre­sen­tació par­la­mentària no n’hi ha prou: “Cal que aquest govern esti­gui dis­po­sat a fer la inde­pendència.”

Per la seva banda, el vice­pre­si­dent d’Òmnium, Mar­cel Mauri, va coin­ci­dir que és “impres­cin­di­ble que hi hagi govern” de for­ces inde­pen­den­tis­tes, “però també con­ti­nuar omplint pla­ces i car­rers” per enfor­tir i fer visi­ble la rei­vin­di­cació de lli­ber­tat.

Retor­nar als car­rers

El públic va secun­dar les cri­des a la pressió dels dos diri­gents de les enti­tats, després d’un any llarg de mobi­lit­za­ci­ons mínimes per la pandèmia. Palu­zie va lamen­tar aquest “pòsit de desen­gany, decepció o, fins i tot, direc­ta­ment, sen­ti­ment d’engany” per a molts inde­pen­den­tis­tes. I Mauri va adme­tre que la crisi sanitària és un dels rep­tes a resol­dre, amb les cri­sis “econòmica i social” que s’han agreu­jat i con­tra les quals la Gene­ra­li­tat té manca d’ins­tru­ments.

El líder en fun­ci­ons d’Òmnium va situar la represa de les mobi­lit­za­ci­ons en l’espe­rit de la frase “Ho tor­na­rem a fer” dita per Jordi Cui­xart davant el jutge Manuel Marc­hena, i va lle­gir unes parau­les que el pre­si­dent empre­so­nat de l’enti­tat havia escrit per la con­vo­catòria, per aixe­car els ànims després dels moments amargs de repressió. Cui­xart, però, insis­teix a con­si­de­rar i valo­rar les múlti­ples mos­tres de repressió de les admi­nis­tra­ci­ons de l’Estat “no pas com a visu­a­lit­zació d’una der­rota, sinó com un pas més cap a la victòria”: “Això no va d’estar can­sats, sinó d’anar-hi i anar-hi”, va reblar Mauri.

Repre­sa­li­ats amb veu

El por­ta­veu d’Alerta Solidària, Martí Majo­ral, va defen­sar que més que un acte de mer suport als encau­sats, la intenció era donar veu a un col·lec­tiu de per­so­nes que havien actuat quan “el govern deia «Apre­teu» i amb l’altra mà fotia gar­ro­tada”, en una crítica a l’actu­ació dels Mos­sos d’Esqua­dra. Majo­ral va car­re­gar con­tra l’actu­ació del jutge ins­truc­tor del jut­jat 4 de Figue­res, que va tit­llar d’“aber­ració” judi­cial inèdita en els anys d’acti­vi­tat de l’asso­ci­ació, i va posar com a exem­ples del “càstig” les cita­ci­ons als inves­ti­gats perquè es pre­sen­tes­sin al jut­jat per decla­rar durant les res­tric­ci­ons de mobi­li­tat que impe­dien sor­tir del muni­cipi o la comarca.

El jutge va adduir que als jut­jats figue­rencs la con­nexió d’inter­net no per­me­tia obrir vide­o­con­ferències amb acu­sats de les comar­ques del Camp de Tar­ra­gona o les Ter­res de l’Ebre. Però el por­ta­veu d’Alerta Solidària va lloar que els acu­sats hagin pas­sat de decla­rar “abai­xant el cap” a alçar la veu davant una causa “que aca­ba­ran havent d’arxi­var”.

En aquesta línia, l’advo­cat nord-català Mateu Pons Ser­ra­dell va recor­dar que a l’altra banda de la fron­tera amb l’Estat francès cap dels denun­ci­ats va aca­bar havent d’anar al jut­jat perquè “a França s’entén que per defen­sar lli­ber­tats cal fer un poc d’enre­nou”. Pons, amb altres advo­cats del torn d’ofici de la Cata­lu­nya Nord que par­len català, es van orga­nit­zar per assis­tir els encau­sats en les decla­ra­ci­ons davant la justícia fran­cesa, i les acu­sa­ci­ons es van arxi­var, motiu pel qual va insis­tir que cal­dria dema­nar expli­ca­ci­ons a les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees, per recla­mar un tracte equi­ta­tiu a ciu­ta­dans de dife­rents estats però que merei­xen “un mateix tracte”. Per part dels encau­sats, Pepa Plana i Alícia Mon­ter­roso es van mos­trar crítiques amb la divisió política i amb el pretès diàleg amb l’Estat, i van recla­mar un país nou i millor, “no només un canvi de ban­dera.La con­vo­catòria, ame­nit­zada per Cor de Car­xofa, Merit­xell Gené i la Xaranga Bufa­tra­mun­tana, es va cloure amb el cant de l’Estaca, de Lluís Llach, per part dels assis­tents.

LES FRASES

Tenim govern independentista, la primera condició; ara falta la segona, que hi estiguin disposats
Elisenda Paluzie
PRESIDENTA DE L’ANC

LA XIFRA

Sobretot, el que és imprescindible és que sigueu als carrers i les places i torneu a ser-hi
Marcel Mauri
VICEPRESIDENT d’ÒMNIUM
L’Estat espanyol sempre ha comès grans aberracions; la democràcia és una paraula secundària
Martí Majoral
PORTAVEU D’ALERTA SOLIDÀRIA
197
encausats
dels 328 inculpats en total per les protestes contra la sentència del procés, ho estan al jutjat 4 d’instrucció de Figueres.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.