El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha reclamat aquest divendres que es comenci a retornar el deute ciutadà acumulat per la Generalitat amb la ciutat, que era de 276 milions d’euros, en data d’estiu 2020, i en concret en matèria sanitària, equipaments per a gent gran, habitatge públic i Llei de barris.

La moció, presentada pel PSC, ha estat aprovada per tots els grups, excepte el vot contrari d’ERC i l’abstenció de JxCat. La regidora Laia Bonet ha demanat al nou Govern que obri un “nou cicle” amb la ciutat i reverteixi les retallades de l’última dècada, mentre que Ernest Maragall li ha respost que la culpa del deute de la Generalitat és el mal finançament per part del govern espanyol.

Ferran Mascarell, de JxCat, també ha demanat a Bonet que sigui l’estat qui millori el finançament de la Generalitat per facilitar el retorn del deute. Cs, PP i Barcelona pel Canvi també han retret el deute a la Generalitat, però Mari Luz Guilarte, de Cs, ha criticat el PSC per retirar la mateixa resolució del ple del març, quan encara no hi havia Govern liderat per ERC. Jordi Martí, dels comuns, ha dit que el deute procedeix de les retallades aprovades per CiU i PP el 2011, i que la inversió de la Generalitat a la capital no ha retornat al nivell de fa deu anys fins a l’any passat, quan es va eixugar el deute amb l’ajuntament. Ara espera que es pagui el deute en equipaments consorciats entre les dues administracions.

En matèria sanitària, la moció demana destinar més recursos per a l’accessibilitat a l’atenció primària en menys de 48 hores, la reducció de les llistes d’espera per intervencions quirúrgiques per sota dels tres mesos, l’atenció psicològica i el desplegament de la llei de salut bucodental, així com la reobertura pendent de les urgències dels següents equipaments sanitaris: CAP Guineueta i CAP Rio de Janeiro a Nou Barris, CAP La Pau a Sant Martí i CAP Numància a Sants. La moció també demana que la Generalitat compleixi amb els compromisos pendents per la construcció de diversos equipaments destinats a la gent gran de Barcelona, que implicaven un total de 1.200 places de residències i 320 places de centres de dia.

Per últim, els grups demanen que la Generalitat impulsi una política pública d’habitatge que sigui ajustada a les necessitats de Barcelona, que impulsi a la construcció de noves promocions d’habitatge públic a la ciutat i que es torni a dotar econòmicament la Llei de Barris, per tal de recuperar la inversió de la Generalitat en aquells barris de Barcelona amb més necessitat de regeneració social i urbana.