El món empresarial sovint denuncia que el nivell formatiu dels universitaris que han d'ocupar els llocs clau de les companyies no és el més adequat. La universitat respon que calen més recursos, però explica que una part del problema ve per les mancances que els estudiants arrosseguen dels cicles formatius anteriors a la universitat. I si s'analitza el panorama global, sempre complex, molt possiblement s'arribarà a la conclusió que hi ha poca motivació de l'alumne, que hauria d'estudiar més, que els pares haurien d'estar més a sobre de l'evolució formativa del seu fill, o que els professors... Ben segur que tothom podria fer un diagnòstic. Dit això, sí que s'observa que la formació professional, una branca important per als joves en època escolar, agafa cada cop més prestigi i surt del túnel.

L'augment de la demanda situa la formació professional en una posició d'avantatge per cobrir els dèficits històrics que l'havien relegat a ser una opció de segona. Aquesta demanda, en part com a causa de l'increment de l'oferta i també perquè aquesta opció ha adquirit més prestigi, es deu bàsicament a la crisi econòmica d'aquests darrers dos anys. Abans els alumnes que optaven per aquest tipus d'ensenyament tenien sortides fàcils al mercat laboral sense tenir cap qualificació. Molts d'ells anaven a treballar al sector de la construcció. Ara, aquells treballadors veuen la necessitat de formar-se. Millorar la formació és una bona notícia en l'àmbit personal, econòmic i social.

Les polítiques públiques de promoció de la competència empresarial han estat històricament molt orientades a estimular la cooperació entre companyies del nostre país. Les economies d'escala en terrenys com la recerca o la internacionalització són factors que les pimes, el moll de l'os del nostre teixit empresarial, haurien d'aprofitar al màxim en el context d'un món cada cop més globalitzat i amb menys barreres. Però les iniciatives governamentals perquè les empreses cooperin han topat amb l'escassa voluntat de les mateixes empreses, sobretot en els sectors d'activitat més tradicionals, en què el competidor local no es veu com un possible aliat en el mercat internacional sinó com un enemic que mereix tota la nostra desconfiança.

És per aquests antecedents que ens felicitem per l'ànim de col·laboració que impulsa la iniciativa de crear una associació d'empreses del sector de l'infant, un àmbit molt tradicional, però alhora amb un gran potencial i molt obert per explorar. Amb poc més de 200 firmes a Catalunya dels camps de l'alimentació, la joguina, la decoració, la moda o l'editorial, és un àmbit econòmic en què, curiosament, mai no havien existit associacions o fòrums empresarials. Una idea pública per reunir-los ha posat de manifest les ganes latents que hi havia de contactar i analitzar les possibilitats de fer coses plegats. Un gran descobriment que ja comença a donar fruits: empreses d'alimentació s'han posat a treballar amb firmes d'entreteniment, companyies de joguines amb hospitals infantils... múltiples companys de joc que ben segur que trobaran sinergies i fórmules per fer més competitius els seus productes i millorar l'oferta per als nostres menuts.

A veure si altres sectors en prenen bona nota.