La jut­gessa que ins­tru­eix la peça 28 del cas Mer­curi sobre les pos­si­bles irre­gu­la­ri­tats en l’adju­di­cació del con­tracte de la neteja de Saba­dell a l’empresa Smatsa ha deci­dit man­te­nir els indi­cis de delicte i ha con­fir­mat que manté els prin­ci­pals inves­ti­gats en la causa.

Es tracta d’una con­trac­tació que la justícia inves­tiga per les irre­gu­la­ri­tats detec­ta­des en el procés d’adju­di­cació, com ara la durada de 15 anys i 5 més d’ampli­a­bles, o la garan­tia exi­gida del 0,2% de l’import d’adju­di­cació en lloc del 5% habi­tual. El lla­vors alcalde, Manuel Bus­tos, així com el seu germà i exre­gi­dor, Paco Bus­tos, es man­te­nen com inves­ti­gats. L’acu­sació popu­lar reclama a l’Ajun­ta­ment que mogui fitxa amb el con­tracte i els tre­ba­lla­dors inves­ti­gats que roma­nen en plan­ti­lla.

Segons ha comu­ni­cat la Pla­ta­forma Saba­dell Lliure de Cor­rupció, que és acu­sació popu­lar, la jut­gessa Rocío Pérez Gómez ha expres­sat en el seu escrit de con­clu­si­ons que les inves­ti­ga­ci­ons per­me­ten cons­ta­tar que la con­cessió del ser­vei va ser fruit de “mani­o­bres pla­ni­fi­ca­des, orga­nit­za­des i diri­gi­des” per mem­bres que lla­vors for­ma­ven part del govern de Manuel Bus­tos (PSC), entre ells el mateix alcalde.

Smatsa, que assu­mia el ser­vei des dels anys 80, va gua­nyar el con­curs con­vo­cat al 2011 amb unes con­di­ci­ons que van aixe­car molts sos­pi­tes, fins que final­ment, amb l’esclat del cas Mer­curi, la inves­ti­gació va que­dar absor­bida din­tre de la macro­causa oberta.

Con­cre­ta­ment, es trac­tava d’un con­curs en què Smatsa es va sobre­po­sar a les ofer­tes que altres grans empre­ses havien pre­sen­tat, entre elles Fomento de Cons­truc­ci­o­nes y Con­tra­tas. L’import era de 18.522.000 euros i la durada de 15 anys, amb 5 més de pror­ro­ga­bles fet que vul­nera, segons la pla­ta­forma, el pro­ce­di­ment legal esta­blert, i s’exi­gia una garan­tia equi­va­lent al 0,2335% en lloc del tra­di­ci­o­nal 5%.

Entre els actes pre­sump­ta­ment il·lícits que la jut­gessa ha detec­tat hi ha la par­ti­ci­pació de l’empresa en el con­tin­gut dels plecs de con­di­ci­ons del con­curs, l’obtenció d’infor­mació pri­vi­le­gi­ada, el paga­ment de viat­ges a mem­bres del govern de l’època o el paga­ment d’actes ofi­ci­als de l’Ajun­ta­ment i de l’acte de pre­sen­tació de Manuel Bus­tos com a can­di­dat a la ree­lecció per a les elec­ci­ons muni­ci­pals de 2011. “Aques­tes actu­a­ci­ons il·lícites per adju­di­car el ser­vei de manera frau­du­lenta ha de tenir con­seqüències, des de l’acu­sació popu­lar dema­na­rem l’ober­tura de judici oral i eme­trem el nos­tre escrit d’acu­sació en relació a la gra­ve­tat dels delic­tes”, deta­lla Isi­dre Soler, por­ta­veu de la pla­ta­forma.

En aquest sen­tit, Soler des­taca que l’Ajun­ta­ment, on actu­al­ment hi governa el PSC, hau­ria de moure fitxa i man­te­nir el seu paper com acu­sació par­ti­cu­lar. A més, reclama que es plan­tegi què es farà si final­ment es con­firma per la via judi­cial que l’adju­di­cació es va fer de manera irre­gu­lar, així com amb els tres tre­ba­lla­dors públics que seguei­xen man­te­nint la seva plaça de fun­ci­o­nari a l’Ajun­ta­ment i sobre els quals pesen “acu­sa­ci­ons molt greus per haver estat part activa i implícita en les irre­gu­la­ri­tats”.

Per la seva banda, l’exal­calde Manuel Bus­tos segueix sent el prin­ci­pal inves­ti­gat en aquesta pre­sumpta trama on es con­si­dera que els fets des­crits poden ser cons­ti­tu­tius dels delic­tes de pre­va­ri­cació, tràfic d’influències, sub­orn, fal­se­dat docu­men­tal, infi­de­li­tat en la custòdia de docu­ments i reve­lació de secrets, blan­queig de capi­tals i delicte elec­to­ral. També hi figu­ren el seu germà i exre­gi­dor d’Espai Públic, Paco Bus­tos, l’exco­or­di­na­dor d’Espai Públic, Xavier Izqui­erdo, o l’exre­gi­dor i exse­cre­tari d’orga­nit­zació local del PSC Cris­tian Sánchez. Que­den fora, però, l’exre­gi­dora soci­a­lista Ana Car­rasco, que va renun­ciar a l’acta de regi­dora quan va ser incor­po­rada a la inves­ti­gació, així com altres figu­res vin­cu­la­des a l’empresa, com Marina Tal­ta­vull.

L’acu­sació popu­lar cal­cula que el ritme que han pres altres peces del cas Mer­curi per­me­ten pre­veure que el judici es podria fer de cara a finals de l’any 2022.