Política

JAUME BOSCH

exdiputat ICV

“De confrontació sempre n’hi ha hagut al Parlament, però s’hi dialogava”

L’1-O va representar el final d’una etapa de consensos que el 27-O es va trencar. Hi va haver molta ingenuïtat i errors a dues bandes
Cal estudiar el límit de la protesta en un estat democràtic. Defenso la desobediència civil, no la crema de contenidors

Jaume Bosch, membre d’ICV i ara als Comuns, ha estat tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (1991-1999), vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, vicepresident del Consell Comarcal del Baix Llobregat, vicepresident de l’Entitat Metropolitana del Transport, senador i i diputat del Parlament des del 2003 fins al 2015.

Com valora la política sis anys després d’haver deixat el Parlament?
Sempre hi ha hagut confrontació política, era el més normal en un Parlament. El que trobo molt negatiu és que s’hagi volgut consolidar una política de blocs amb nul·la capacitat de pactes entre ells. El Parlament és per parlar i construir majories que poden variar segons els temes. L’aparició de Vox i Ciutadans, amb un estil de fer política terrible perquè està basat en l’insult, ha instal·lat a la cambra una manera de fer molt negativa. Tampoc hi ajuda el pacte entre ERC, Junts i la CUP comprometent-se a no pactar res amb el PSC, ni que els socialistes vetin les forces independentistes. Tot això col·loca el Parlament en una situació complicada, per això ara considero positiu que aquests darrers dies s’hagi començat a trencar aquesta política de blocs amb el pacte de pressupost entre el govern, o ERC, i els Comuns.
Com a diputat va participar en una part del procés independentista fins al 2015. Va arribar a pensar que tot plegat acabaria amb els líders a la presó?
Vaig participar activament en el 9-N i l’1-O del 2017 vaig estar defensant un col·legi electoral per si venia la policia. L’1-O va representar el final d’una etapa de consensos que el 27-O es va trencar. La resposta policial era bastant fàcil d’imaginar, però no la duresa de la sentència amb tants anys de presó. Crec que els independentistes van pecar d’ingenuïtat i pensaven en una resposta de l’Estat lleu, però més que res perquè ells tampoc no sabien gaire bé com fer això de la independència. Faltava base social que hi donés suport i, a més, sabien que no hi havia res preparat, com per exemple en el tema de l’exèrcit. Recordo preguntar si pensaven que quan es declarés la independència l’exèrcit espanyol se n’aniria tranquil·lament cap a Saragossa o què pensaven què passaria. Hi havia molta ingenuïtat i es van cometre errors greus com el 27-O, i l’Estat va reaccionar de manera molt desmesurada i injusta.
Com a diputat d’ICV, va entendre a finals del 2017 el paper del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot?
Era un grup molt barrejat, només cal veure ara on són tots aquells diputats. Lluís Rabell i Gemma Lienas, amb el PSC, i Albano Dante Fachín i Àngels Martínez, a l’òrbita de Junts; per tant, era molt difícil que això pogués sortir bé. El miracle ha estat que després, com a Comuns, hagin recuperat capacitat d’intervenir en la política. En aquell ple, els errors van ser terribles a dues bandes, per part de tots, de Catalunya Sí que es Pot també. Em va sobrar la imatge d’alguns diputats ensenyant la papereta quan es votava, tot i que puc entendre la pressió a què estaven sotmesos. Però aquell grup era impossible d’administrar. El mèrit d’Albiach ha sigut recuperar un grup cohesionat i que faci política.
Quina relació manté ara amb ells?
Soc membre de Catalunya en Comú i formo part del consell nacional. La meva activitat política és reduïda; quan em demanen opinió i col·laboració, en dono, però la jubilació també ha arribat a la vida política, la intensitat ha baixat.
Segons la seva experiència, com es pot solucionar el conflicte?
Els instruments ja estan creats, la taula de diàleg ha de funcionar i és l’únic mecanisme real per intentar negociar temes que desbloquegin la situació. Un dels principals problemes, però, és saber si el PSOE té una voluntat clara de negociar, perquè sovint té actituds i pronunciaments en què ell mateix es contradiu. És lamentable també una taula de diàleg amb un govern en què un dels socis diu que no negocia; el paper de Junts és un factor negatiu i incomprensible. En resum, el PSOE hauria de ser més agosarat i el govern de Catalunya no pot actuar dividit.
Com valora el paper que té ara Junts tenint en compte la confrontació i oposició sempre tan viva que hi havia entre Convergència i ICV?
Amb Convergència sempre m’hi vaig confrontar però mai vam trencar les vies de diàleg, no hi pactàvem mai però ens podíem posar d’acord en determinats aspectes. Demanar la dimissió del llavors conseller d’Interior, Felip Puig, no impedia que després en parléssim per reconduir determinades actuacions. En temes mediambientals van fer moltíssima demagògia per mesures que ara, amb l’emergència climàtica, són moderades. Més d’un deu passar vergonya per com es van oposar als 80 quilòmetres per hora. Ho van vendre com si arribés el dimoni a Catalunya. Tot i així, sempre s’han de tenir canals oberts. Per això em sorprèn l’actitud d’ara de Junts, però és un aiguabarreig de sectors que acabarà trencant-se. Hi ha un sector molt radical en l’àmbit nacional que comparteix terreny amb la CUP i després uns hereus de CDC incòmodes amb aquestes actituds radicals. Dubto que ànimes tan diferents puguin conviure gaire temps.
Va formar part de l’equip que als anys vuitanta va definir el model de seguretat a Catalunya i, com a parlamentari, va participar en la comissió d’estudi del 2013. Ara es torna a posar el focus en la revisió del model policial; ho veu necessari?
Primer de tot cal distingir entre el model policial i l’ordre públic. El primer ha estat construït al llarg dels últims anys i implica que els Mossos d’Esquadra són la policia integral del territori que substitueix la Policía Nacional i la Guàrdia Civil i que, conjuntament amb la policia local, és l’encarregada de mantenir la seguretat. Això és i ha de ser intocable. Els únics que volen tirar enrere aquest concepte són Vox, el PP i Cs. Una altra cosa és el model d’ordre públic, que ja es va analitzar en la comissió d’estudi de l’any 2013, que sempre és millorable. Tot el que serveixi per legitimar l’actuació de la policia davant de la ciutadania és positiu, per això aquesta comissió és positiva sempre que s’entengui que és una comissió d’estudi, no és un tribunal contra els Mossos ni una investigació, sinó que es tracta d’aplegar informació tècnica i assessorament per tal de construir un consens el més ampli possible per determinar com han d’actuar els Mossos d’Esquadra especialment en l’ordre públic, el tema més sensible i polèmic.
Sobre la taula hi ha la creació d’un mecanisme exterior de control de l’actuació dels Mossos com el que ja s’aplica en altres països. El comparteix?
Cal tenir present que els Mossos d’Esquadra són la institució més ben valorada per la ciutadania, segons l’enquesta del CEO. A més, hi ha un sector relativament ampli però minoritari de la societat que qüestiona el paper dels Mossos. Considero que la CUP té un paper negatiu perquè voldria una policia de la Generalitat que no actués com a policia judicial, ni en la lluita contra el terrorisme ni en l’ordre públic. És a dir, al final, si bé per un camí diferent, acaben defensant el mateix tipus de policia que vol el PP, Cs i Vox, una policia de segona i administrativa, i per fer una policia de debò cal entrar en temes conflictius. No obstant això, vull recordar que en aquest país som proclius a crear dobles i triples estructures i vull recordar també que el Síndic de Greuges té funcions externes de control sobre els Mossos i que hi ha un comitè d’ètica policial del qual no es parla i que també hauria d’intervenir-hi. Amb tot, no em sembla malament que s’avanci en aquest mecanisme.
Què creu que seria important abordar en la comissió?
Caldria tractar d’altres temes que a la CUP no li agraden però que cal posar sobre la taula, com per exemple el límit de la protesta en un estat democràtic. Soc ferm partidari de respectar la desobediència civil, però això no té res a veure amb la crema de contenidors als carrers que obliga els veïns a llençar-hi aigua per evitar que el foc arribi als seus habitatges. En la comissió del 2013, el primer punt va ser apuntalar la condemna del Parlament d’actituds violentes. Ara seria interessant acabar de perfilar què és desobediència civil, què és protesta i què és violència; si no, podem córrer el perill de deslegitimitzar els Mossos quan són la policia de Catalunya, i més quan hi ha un atac dels sectors centralistes que no tenen cap dubte en participar en manifestacions demanant més consideració per als Mossos alhora que s’indignen quan hi ha un acord perquè actuïn com a policia judicial a les fronteres franceses.
No creu que la llei mordassa ha donat un poder als cossos de seguretat que posa en perill drets ciutadans?
Efectivament la llei mordassa hauria d’estar derogada o amb els punts més conflictius modificats. Aquest és un exemple de la timidesa i la por del PSOE a reformar el Codi Penal així com els delictes de sedició i rebel·lió. També valdria la pena apostar per una comissió d’estudi al Congrés sobre les darreres actuacions dels cossos de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional. Veure aquesta policia en una manifestació emparada i vinculada a l’extrema dreta és terrible. Si això passés a Alemanya seria un escàndol terrible i es demanarien responsabilitats. No pot ser de cap manera que la policia espanyola es manifesti al costat de Vox. Crec que realment és on hi ha més problemes, en aquestes connexions entre una part de la policia nacional espanyola i l’extrema dreta, que no pas amb els Mossos d’Esquadra. Però sí, la llei mordassa afecta negativament la percepció que la ciutadania té dels cossos de seguretat perquè els atribueix unes funcions que no haurien de tenir.
No existeix vinculació entre l’extrema dreta i els Mossos?
En un cos de 18.000 persones és evident que hi ha gent de totes les ideologies. Ara bé, jo conec el cos, i les possibles connexions puc assegurar que serien una ínfima minoria. No tinc tan clar, pel que hem anat veient, que això sigui així en la policia nacional espanyola.
Va participar en la comissió del 2013 que va ajudar a prohibir les bales de goma. Van quedar temes pendents que s’haurien de recuperar?
Un bon exercici seria repassar les conclusions del 2013. La CUP i ICV vam quedar sols votant contra les bales de foam perquè els experts ja ens havien advertit que eren igual de perilloses si impactaven als ulls. El PSC, CDC, ERC i Cs no van voler prohibir-les, i aquest és un tema que segur que tornarà a sortir. El cos policial el que reclama és un acord i ells ja s’hi adaptaran. D’altra banda, també caldria abordar l’ús que la Policía Nacional i la Guàrdia Civil fan de les boles de goma a Catalunya. Jurídicament el Parlament no les hi pot prohibir, però políticament el govern de la Generalitat, abans d’acceptar que aquests cossos actuïn a Catalunya, hauria de posar com a condició que es respecti l’acord del Parlament que prohibeix l’ús de bales de goma. El president Torra els ho hauria d’haver exigit en els últims aldarulls.
Els advocats dels Mossos s’han de retirar de les acusacions?
És difícil retirar-se i no actuar com a acusació quan hi ha agressions a policies, això cau com una bomba en el cos. Però la Generalitat en aquesta última etapa ha fet petició de penes desorbitades quan no hi havia prou proves. Cal extremar les precaucions en determinades acusacions que després no van enlloc. Que ara passin a dependre de Presidència no és important, la base és establir els criteris per presentar acusacions i que aquestes s’apliquin a tothom igual, tant independentistes com no independentistes. El que no pot passar mai és que hi hagi un doble tracte.

Defensa dels Mossos

Jaume Bosch (Barcelona, 1953) va ser un dels artífexs del model de policia de Catalunya i properament compareixerà davant la comissió d’estudi del model policial al Parlament. Al novembre va ser guardonat per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Al Parlament, va ser ponent de l’Estatut de Miravet i membre de la comissió executiva del Pacte Nacional pel Referèndum. El 2019 va publicar La nostra policia, un llibre en què explica com es van desenvolupar el cos de Mossos d’Esquadra i les policies locals després del franquisme i com els sectors més centralistes de l’Estat espanyol sempre han estat reticents al fet que Catalunya disposi de policia pròpia. Un recel que, detalla al llibre, es va evidenciar clarament el 17-A, l’1-O i durant les causes judicials. Creu que és una contradicció que l’independentisme els ataqui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.