Nora Ventosa
Presidenta de l'Associació Tecnio
“Les universitats no es poden deixar aïllades del sistema productiu català”
El suport de l’administració als centres de recerca ha anat minvant progressivament
No és cert que les pimes no puguin assolir innovacions tecnològiques importants
El segell Tecnio que dona Acció, l’agència per la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, va ser una mesura molt revolucionària. Identificava grups de recerca, ubicats a universitats catalanes o entitats (com ara CSIC i posteriorment també CERCA), que tinguessin activitats de transferència de tecnologia. És a dir, que transformessin la seva recerca en un producte rendible. Es tractava, a més, d’equips molt intensos en creació de noves empreses de base tecnològica. Recentment, la seixantena de grups que disposen d’aquest reconeixement s’han constituït en associació i Nora Ventosa, la seva presidenta, ens explica per què resulta tan essencial donar-los visibilitat i impuls a aquest ancoratge entre universitat i empresa. L’ UAB, membre de l’associació, va acollir la seva presentació pública, a finals de novembre.
Què us ha animat a convertir-vos en associació?
Els grups Tecnio veiem perillar la nostra continuïtat, i ens hem agrupat no només per no desaparèixer sinó també perquè s’impulsi la creació de més grups que connectin universitat i empresa. L’associació l’entenem com un canal per visibilitzar les mancances i les necessitats que tenim. Tot i que està més que demostrat que som un puntal clau en la transferència tecnològica del país, el cert és que el suport financer de les administracions ha anat minvant progressivament els darrers anys. I la nostra estructura, sense recolzament públic, es fa fràgil per afavorir la transferència tecnològica.
Per què heu perdut el suport?
En certa mesura hi ha hagut una manca de comunicació entre l’administració i nosaltres. Principalment, no hi ha un bon diàleg perquè nosaltres estem atomitzats, som grups petits de 20 a 30 persones com a molt, repartits pel territori. Ens mancava una veu única per parlar amb l’administració, que són uns dels nostres proveïdors de recursos, però també per poder interactuar amb altres agents econòmics com ara les patronals. Així que volem fer una aportació més transversal de país, no només traslladar les necessitats concretes de cada grup.
Des de l’última convocatòria del 2019, hi ha 59 grups de recerca de Catalunya que tenen aquest segell, dels 1.700 que existeixen, per què aquest desequilibri?
Perquè, ara com ara, no es donen els incentius suficients perquè la recerca aposti per la transferència tecnològica, i a més a més no està ben vertebrada per les administracions públiques. No crec que tots els centres de recerca catalans hagin de tenir el segell Tecnio, però necessitem identificar quina proporció de centres de recerca que fan transferència tecnològica ens cal com a país. La nostra aspiració, com a associació, és que en un període de tres anys hi hagi definits uns incentius clars perquè augmenti el nombre actual.
Hi ha un problema històric, que és la falta de finançament estructural de l’administració als centres de recerca i les universitats. Com podeu contribuir vosaltres a un canvi de tendència?
Hem de reflexionar més sobre què és el que volem com a país, perquè generar coneixement té un cost i sense recerca no hi ha transferència, ni innovació. Però per transformar-la en riquesa cal transferir-la. Nosaltres volem que se senti la nostra veu en aquesta aspiració de fer escalar la transferència tecnològica, perquè hem demostrat que som un instrument eficaç, flexible i que a més, com que els membres dels centres de recerca Tecnio són professors d’universitat, impregnem d’aquesta importància de la transferència de tecnologia els estudiants. També creiem crític que es reflexioni sobre quin tipus de personal es necessita, perquè, ara com ara, roman la falsa creença que un investigador ho pot fer tot, i no és així. Hi ha d’haver diferents tipus de perfils professionals, com a totes les organitzacions. Així mateix, no es poden deixar les universitats com una cosa aïllada, han de ser inserides en el sistema productiu.
L’altra assignatura pendent és que l’esforç privat en R+D+I que es fa en aquest país està encara molt per sota de la mitjana europea. Creu que encara som a temps de corregir-ho?
Soc de l’opinió que hi ha una percepció equivocada que en empreses petites i mitjanes, les majoritàries del país, no es poden assolir innovacions importants. És essencial que se’ns conegui i que s’entengui que amb el nostre sistema de col·laboració entre grups de recerca i empreses, els costos i els riscos associats a la investigació baixen. Fent servir centres de recerca de les universitats o d’altres entitats de recerca s’afavoreix la innovació oberta, amb investigadors i equipaments externs. És una responsabilitat de tothom, de l’empresa que confiï en nosaltres i també de les universitats i institucions d’investigació, que han d’oferir més serveis cientificotècnics que estiguin oberts a altres agents amb un sistema tarifari regulat.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.