Un visat per captar més talent digital
Patronals i empreses del món tecnològic demanen mesures que agilitzin la contractació de professionals de fora de la UE. Ara com ara, es triga sis mesos a poder atreure certs perfils
Un visat tecnològic que permeti una contractació més àgil de ciutadans de fora de la Unió Europea s’ha convertit en una de les noves reivindicacions del sector per alleugerir els problemes provocats per la falta de talent tecnològic. La proposta s’ha traslladat al govern central, i des de diferents patronals del món de les tecnologies de la informació (TI) han activat tasques de lobby per fer-ho possible, però ara com ara, l’administració central, de la qual és competència, es manté en silenci.
Instaurar el visat tecnològic seria facilitar una mena de salconduit que simplificaria la concessió d’una visa o permís de residència a perfils tecnològics de fora de la UE, una eina que es va implementar a Portugal l’any 2019 i que els ha donat molt bons resultats. De fet, Lisboa, s’ha convertit en un dels principals pols d’atracció de hubs tecnològics internacionals d’innovació. El novembre passat, el govern britànic va impulsar el seu.
Ara com ara, a Catalunya, un procés de contractació del talent més cobejat TI que no estigui dins de l’espai Schengen, pot trigar més de sis mesos, una eternitat, tenint en compte l’agilitat que exigeix l’entorn digital i la competència global que hi ha per a certs perfils professionals en aquest àmbit.
Gerard Esparducer, director general de la firma tecnològica Erni, que ocupa al voltant de 250 empleats a la seu de Barcelona (majoritàriament enginyers) creu urgent que s’implementi aquest visat. “Les empreses del sector estan en una mena de lluita constant pel mateix talent, amb l’agreujant que cada setmana s’anuncien noves instal·lacions de hubs tecnològics a Catalunya”, explica Esparducer.
L’absència de professionals es compta per milers en el sector tecnològic. David Ferrer, secretari de Polítiques Digitals de Catalunya, en una jornada sobre el futur digital, va alertar que existeix una demanda no coberta de 60.000 llocs vacants a Catalunya. De fet, entre els anys 2017 i 2019 es va doblar la demanda de professionals de tecnologia de la informació (TI). L’any 2020, el sector va generar 14.700 llocs de treball a Catalunya, la mateixa xifra que només en el primer semestre del 2021.
La demanda de treballadors TI ha tingut, de fet, una progressió exponencial. Jordi Arrufí, director del programa de talent digital de la Mobile World Capital, explica que hi conflueixen diferents fenòmens. Si fa una dècada eren principalment les consultores tecnològiques les que tenien vacants digitals, progressivament s’hi han anat afegint nous actors que competeixen per un recurs, de moment, escàs. Les start-ups, els cada cop més nombrosos hubs de tecnologia que s’han instal·lat a Barcelona i, ara també, empreses de sectors no digitals (comerç, salut, manufactura, etc.) que estan en ple procés de transformació digital i que necessiten aquests professionals per fer la transició.
Aquesta mancança de professionals es reflecteix en una escalada de salaris. De fet, els sous dels perfils especialitzats en les tecnologies de la informació (TI) superen en més de 15.000 euros el salari mitjà. “Això afegeix més pressió, perquè les indústries locals no poden assumir el diferencial del cost que genera aquesta mena de guerra de talent. Hi ha perfils que tenen salaris superiors al del gerent de la companyia”, diu Esparducer.
La necessitat de buscar solucions a aquest fenomen, agafa, segons els experts, una dimensió d’urgència. El talent és l’actiu més tractor del sector, és la seva matèria primera i, per tant, qualsevol instrument per afavorir-lo ha de ser benvingut.
Mesures.
Reticents a la mesura.
Actualment, l’Estat espanyol ja disposa d’un procediment per facilitar la contractació de talent altament qualificat de qualsevol especialitzat i de fora de la UE. Aquesta eina, però, està dirigida a perfils de la franja salarial més alta, per sobre dels 45.000 euros l’any, i té associat un procediment de validació per justificar que no hi ha perfils similars en el mercat local, especialment farragós. “És una mesura que no resol la urgència, que està dissenyada per a un perfil molt específic que s’hauria de complementar amb eines pensades per facilitar la contractació de professionals més juniors”, insisteix Gerard Esparducer.
Amb aquest procediment, no hi poden entrar, per exemple, els centenars d’estudiants estrangers de la UE, que trien Barcelona per formar-se en el camp de la tecnologia. “Un cop acaben els estudis, no es poden acollir a aquest procediment de professionals altament qualificats perquè no compleixen els requisits de trajectòria professional exigits i, per tant, és talent que es podria quedar a casa nostra, però que es perd”, explica Jordi Arrufí.
Barcelona aglutina el 95% de les ofertes d’ocupació digitals, en gran part, per la forta capacitat d’atreure hubs tecnològics. Per posar algun exemple, al setembre, el gegant Microsoft va anunciar que instal·laria a la capital catalana el primer hub de recerca i desenvolupament d’intel·ligència artificial i que donaria feina a 100 enginyers. La multinacional PepsiCo també ha escollit la capital catalana per al seu hub mundial en digitalització i innovació, per al qual necessita 400 professionals nous en l’àmbit. Així mateix, Seat tindrà a la rambla de Catalunya SEAT:CODE, el centre de desenvolupament digital de la companyia, que preveu arribar als 150 empleats.
Agilitat.
“Aquesta ubicació estratègica consolida el posicionament de Prosperity en una de les ciutats europees més atractives per a la captació del talent i, especialment, per a la recerca de perfils tecnològics i digitals”, explica Gary Mullan, cofundador i CEO de Prosperity, que creu que per no morir d’èxit el govern de Catalunya ha de ser molt més àgil per facilitar les inversions tecnològiques. “Barcelona té un model de ciutat, un estil de vida i un clima privilegiat que resulten molt atractius per captar talent internacional, però l’administració ha de ser molt més àgil per respondre a les necessitats de la inversió tecnològica si no es vol quedar enrere com a país”, considera Mullan.