Sol. El pri­mer minis­tre britànic, Boris John­son, s’ha que­dat sol. El seu nou minis­tre d’Eco­no­mia, Nad­him Zahawi, ha dema­nat a John­son avui al matí que “faci el cor­recte” i pre­senti la dimissió, arran de la greu crisi a l’exe­cu­tiu con­ser­va­dor britànic.

Zahawi, antic minis­tre d’Edu­cació, va ser nome­nat per John­son titu­lar d’Eco­no­mia, després que Rishi Sunak hagués pre­sen­tat la dimissió en pro­testa per la gestió del pre­mier i els escàndols que l’asset­gen.

“Això és insos­te­ni­ble i empit­jo­rarà per vostè, pel Par­tit Con­ser­va­dor i, el que és més impor­tant, per tot el país. Ha de fer el cor­recte i anar-se’n ara”, va piu­lar Zahawi.

Si avui ha estat el nou minis­tre de Finan­ces qui li ha dit que ple­gui, ahir va ser el de Sani­tat, Steve Bar­clay, nome­nat també dimarts després de la renúncia de Sajid Javid.

De fet, gai­rebé tot el govern en ple ha dema­nat a John­son que se’n vagi, però el pri­mer minis­tre britànic con­si­dera que ara no és el moment d’aban­do­nar amb la guerra més gran a Europa durant més de vui­tanta anys. Men­tre el pri­mer minis­tre britànic con­ti­nua afer­rat al càrrec, l’onada de dimis­si­ons al seu govern con­ti­nua. Ja són més d’una cin­quan­tena els minis­tres, secre­ta­ris i alts càrrecs del seu exe­cu­tiu que han dimi­tit en les dar­re­res hores. Un dels últims en fer-ho ha estat el minis­tre britànic per a Irlanda del Nord, Bran­don Lewis. També han ple­gat el minis­tre de Ciència, George Fre­e­man; la secretària del Tre­sor; Helen Wha­tely; el de Segu­re­tat, Damian Hinds, i el de Sani­tat, Edwar Argar, entre d’altres.

La gota que ha fet ves­sar el vas i ha des­en­ca­de­nat aquesta crisi ha estat l’escàndol de Chris Pinc­her, exvi­celíder del grup par­la­men­tari con­ser­va­dor, que se suma el tan­ca­ment il·legal del tan­ca­ment del Par­la­ment britànic el 2019 per fre­nar els intents de l’opo­sició d’un Bre­xit dur, les fes­tes il·legals a Dow­ning Street durant la pandèmia de la Covid-19 i les obres a la seva residència ofi­cial, entre altres.

Pel que fa a l’últim escàndol, Pinc­her va dimi­tir diven­dres pas­sat després d’adme­tre que havia gra­pe­jat dos joves en un club pri­vat lon­di­nenc en estat ebri. Després va trans­cen­dir que Pinc­her tenia ante­ce­dents d’abu­sos sexu­als i que John­son ho sabia quan el va nome­nar vice­pre­si­dent del grup par­la­men­tari con­ser­va­dor, el febrer pas­sat.

En un pri­mer moment els por­ta­veus de John­son van negar-ho. Dilluns Simon McDo­nald, exse­cre­tari per­ma­nent del Minis­teri d’Afers Estran­gers, va enviar una carta a la pre­si­denta de la comissió par­la­mentària d’Ètica, Kathryn Stone, en què asse­gu­rava que les afir­ma­ci­ons de Dow­ning Street que mai no es van inter­po­sar quei­xes for­mals con­tra Pinc­her eren fal­ses i que John­son les havia vist. El pri­mer minis­tre es va veure obli­gat a dema­nar dis­cul­pes públi­ques i a adme­tre que s’havia equi­vo­cat.