El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha afirmat aquest dimarts que no hi haurà un Minsk 3 –en referència als acords internacionals per posar fi a la guerra al Donbass- i s’ha mostrat en contra d’un alto el foc immediat amb Rússia.

“En el punt on som, no estem preparats per un alto el foc. Ja hem explicat que no hi haurà Minsk 3, ni Minsk 5, Minsk 7, etcètera. No jugarem a aquests jocs”, ha dit Zelenski durant una roda de premsa a Kíiv.

Preguntat per l’interès d’Ucraïna en aturar la guerra abans de l’hivern, el polític ha assenyalat que si les hostilitats acaben ara, el país perdrà la meitat del seu territori. Segons ell, un alto el foc ara mateix suposaria una “trampa”, ja que posteriorment les negociacions portarien “anys” i passat un temps Rússia atacaria de nou i tractaria en aquesta ocasió de fer-se amb Mikolàiv i Odessa, a la costa del mar Negre. “I després voldran tornar, per exemple, a per la nostra capital”, ha afegit.

“Estabilitzar la situació on les tropes estan estacionades ara mateix per apaivagar d’alguna manera la Federació Russa és una cosa que l’Estat ucraïnès no farà. Volem aconseguir molt abans de l’hivern”, ha dit Zelenski.

La roda de premsa del president ucraïnès s’ha produït després de la segona trobada virtual de la Plataforma de Crimea, en la qual han participat telemàticament una cinquantena de caps d’Estat i ministres d’Exteriors de països aliats d’Ucraïna per donar suport a la reintegració de la península.

Més pressió a Moscou
En la seva intervenció a la cimera, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha instat a mantenir el suport occidental a Kíiv perquè pugui resistir la invasió russa i mantenir-se com una nació sobirana.

“S’acosta l’hivern i serà dur. El que veiem ara és una batalla de desgast. Això és una batalla de voluntats, de logística. Per això hem de sostenir el suport a Ucraïna en el llarg termini perquè es mantingui com una nació sobirana i independent”, ha explicat.

Stoltenberg ha afirmat que una Ucraïna “forta, estable i independent és essencial per a la seguretat euroatlàntica” i, per aquest motiu, els aliats han de “romandre al costat d’Ucraïna tant de temps com sigui necessari”. En aquest sentit, ha recordat que els aliats de l’OTAN continuen donant suport a la sobirania i integritat territorial ucraïneses i el seu dret a la defensa pròpia.

L’ex-primer ministre noruec ha advertit que el president rus, Vladímir Putin, és qui ha començat aquesta guerra i ell és qui l’ha d’aturar i retirar les seves forces d’Ucraïna. “El president Putin va pensar que podia aixafar el poble ucraïnès i les seves forces armades, dividir les nostres nacions democràtiques, dictar el que fan d’altres. Estava equivocat”, ha conclòs.

En aquest context, ha aplaudit l’“habilitat increïble” de Kíiv per “resistir una agressió brutal, respondre als atacs, recuperar territori i causar grans pèrdues a Rússia”.

També ha volgut destacar l’increment sense precedents d’ajuda militar i d’altres tipus dels països de l’OTAN a Ucraïna, mitjançant l’enviament, per exemple, d’equips per contrarestar mines o drons, i en la decisió de reforçar amb més tropes el flanc oriental de l’Aliança. “Les garanties de seguretat de l’OTAN no deixen marge d’error a Moscou”, ha indicat.

El secretari d’Estat nord-americà, Anthony Blinken, ha declarat durant la reunió que “cal seguir insistint que Crimea és Ucraïna, igual que Donetsk i Lugansk són Ucraïna i cada part del territori ucraïnès ocupat és Ucraïna,” segons cita l’agència Ukrinform.

Blinken ha apostat per incrementar la pressió sobre Moscou “fins que siguin respectats plenament els drets i la sobirania del poble ucraïnès”.