Car­les III va ser pro­cla­mat ahir rei en una cerimònia que es va cele­brar al Palau de Saint James, a West­mins­ter, antiga residència reial, on va pres­tar jura­ment com a nou monarca. Aquesta era una cerimònia simbòlica que marca l’inici del seu reg­nat, ja que va ascen­dir automàtica­ment al tron dijous després de la mort de la seva mare, Eli­sa­bet II, als 96 anys, i no té res a veure amb la coro­nació, que es farà més enda­vant. Va ser pro­cla­mat rei pel Con­sell d’Ascensió, que es reu­neix dins de les 24 hores poste­ri­ors a la mort d’un sobirà.

La majo­ria dels con­vi­dats a for­mar part del Con­sell d’Ascensió són mem­bres del Con­sell Pri­vat del monarca, un nodrit grup que inclou polítics reti­rats i en actiu, alts càrrecs eclesiàstics, jut­ges, mem­bres de la Cam­bra dels Lords, l’alcalde de la City de Lon­dres, alts comis­si­o­nats dels reg­nes de la Com­monwe­alth i altres figu­res públi­ques. El Con­sell Pri­vat, fun­dat el 1708, és un ves­tigi històric de l’assem­blea de què s’envol­ta­ven els pri­mers reis nor­mands d’Angla­terra, que com­plia la funció de l’actual govern.

La cerimònia va tenir un gran pes històric. Era el pri­mer cop que es reu­nia en 70 anys i per pri­mera vegada també va ser tele­vi­sada. Des del 1952 el nom­bre de con­se­llers ha cres­cut de 175 a 700, tot i que ahir només n’hi van poder assis­tir 200 per una qüestió de capa­ci­tat. Hi eren Tony Blair, Gor­don Brown, Boris John­son i la resta d’ex pri­mers minis­tres vius.

La cerimònia va ser seguida per la decla­ració i el jura­ment del rei, Car­les III. “M’esforçaré per seguir l’exem­ple ins­pi­ra­dor que se m’ha donat per defen­sar el govern cons­ti­tu­ci­o­nal i bus­car la pau, l’har­mo­nia i la pros­pe­ri­tat dels pobles d’aques­tes illes i dels reg­nes i ter­ri­to­ris de la Com­monwe­alth a tot el món.” Segui­da­ment, els mem­bres del con­sell van dir “Déu salvi el rei” i Car­les III va sig­nar la decla­ració. També ho van fer Gui­llem i Camil·la; l’alcalde de la City; la pri­mera minis­tra britànica, Liz Truss, i l’esco­cesa, Nicola Stur­geon, entre d’altres.

En el seu dis­curs davant del Con­sell, Car­les III va anun­ciar que el dia del fune­ral de la seva mare seria decla­rat fes­tiu. El fune­ral d’estat serà el 19 de setem­bre a les onze del matí a l’aba­dia de West­mins­ter a Lon­dres, va anun­ciar més tard el Palau de Bucking­ham.

A la tarda, va tenir les pri­me­res audiències al palau amb l’arque­bisbe de Can­ter­bury, cap de l’Església angli­cana; amb la pri­mera minis­tra, amb qui ja es va reu­nir diven­dres abans del dis­curs a la nació; amb els mem­bres del govern, i amb els líders dels par­tits de l’opo­sició i el degà de West­mins­ter. També ahir, el Par­la­ment britànic va jurar lle­ial­tat a Car­les III en una sessió extra­or­dinària. El pri­mer a fer el jura­ment, segons el pro­to­col, va ser el pre­si­dent de la Cam­bra, Lind­say Hoyle, seguit pels dos dipu­tats de més anti­gui­tat. Els següents van ser Liz Truss i la líder con­ser­va­dora dels Comuns, Penny Mor­daunt; el líder de l’opo­sició labo­rista, Keir Star­mer, i el por­ta­veu del Par­tit Naci­o­nal Escocès, Iain Black­ford. Un per un, van fer el jura­ment: “Seré fidel a Sa Majes­tat el rei Car­les III, i als seus hereus i suc­ces­sors segons la llei, amb l’ajut de Déu.” Després es va cele­brar una sessió d’home­natge a Eli­sa­bet II que es va allar­gar fins a les onze de la nit.