No hi ha un con­sens abso­lut, però les pre­dic­ci­ons sobre el que ens espera en eco­no­mia a par­tir de la tar­dor són acla­pa­ra­do­ra­ment nega­ti­ves.

Cos­ta­ria citar avui alguna opinió dis­si­dent al pes­si­misme gene­ra­lit­zat als docu­ments d’anàlisi econòmica escam­pats arreu. Com a molt, algú es dife­ren­cia del catas­tro­fisme impe­rant indi­cant que l’anun­ci­ada recessió pot­ser es podria que­dar “només” en uns anys de crei­xe­ment paupèrrim.

Atesa aquesta una­ni­mi­tat, ten­dim a dei­xar-nos influ­en­ciar per la con­tundència dels mals augu­ris, però també és atrac­tiu inda­gar aquells punts febles que podrien posar en dubte o rela­ti­vit­zar unes pre­vi­si­ons tan ori­en­ta­des cap a una sola direcció. No es pot ama­gar que les dades són força con­tun­dents i que alguns que fa un any i mig ja dèiem que la inflació no era ”un fet tran­si­tori ni pas­sat­ger”, com afir­mava la majo­ria, ara podríem estar temp­tats de recórrer al fàcil “ja ho deia” que, evi­dent­ment, no porta a res.

Ara, contrària­ment, és la una­ni­mi­tat nega­tiva el que crida l’atenció, així com la poca con­si­de­ració als brots verds o, almenys ver­do­sos que, cer­ta­ment ras­cant molt, podem detec­tar.

Anoto, tot pre­pa­rant aquest arti­cle, una llista prou llarga del que podríem ano­me­nar “i si...?”, és a dir, tots aquells fets que, amb major o menor pro­ba­bi­li­tat, es podrien pro­duir en direcció contrària al con­sens econòmic. A con­ti­nu­ació en deta­llo alguns:

1) Donem per fet que la política monetària que ara estan adop­tant (puja­des de tipus i res­tric­ci­ons de liqui­di­tat) els bancs cen­trals, o fra­cas­sa­ran davant una inflació bàsica­ment d’oferta o, si fun­ci­o­nen, dona­rien resul­tats a molt llarg ter­mini quan l’estag­flació ja s’hagi impo­sat. I si la inflació obviés els manu­als (com sovint fan els indi­ca­dors econòmics) i reac­cionés a la política monetària abans del que s’espera i abans que la demanda es depri­meixi a con­seqüència dels tipus alts?

2) Donem per supo­sat que la guerra deri­vada de l’agressió russa a Ucraïna s’enquis­tarà i que en tenim per a anys. I si, ja sigui com a resul­tat d’un gir de guió en les hos­ti­li­tats o per can­vis de poder en la cúpula russa, la guerra se solu­cionés, es frenés la crisi energètica i con­tribuís a la desin­flació i a reduir la incer­tesa més ràpida­ment del que està pre­vist?

3) Està domi­nant l’escep­ti­cisme sobre les mesu­res naci­o­nals i euro­pees per inter­ve­nir sobre els mer­cats energètics com les d’estalvi d’ener­gia, diver­si­fi­cació de sub­mi­nis­tres o aug­ment de les reser­ves. I si el con­junt de mesu­res dones­sin resul­tats i neu­tra­lit­zes­sin el focus prin­ci­pal de la inflació?

4) L’opti­misme ini­cial sobre els fons euro­peus ha esde­vin­gut escep­ti­cisme i reducció de les expec­ta­ti­ves que s’havien gene­rat. En tot cas, són xifres molt impor­tants. I si aca­bes­sin per gene­rar bona part dels resul­tats revi­ta­lit­za­dors de l’eco­no­mia per als quals van ser apro­vats i con­tribuïssin a fre­nar les tendències reces­si­ves?

5) Pas­sats els pit­jors mesos dels aug­ments des­bor­dats dels nòlits marítims, matèries pri­me­res i peces clau per a deter­mi­na­des pro­duc­ci­ons, hem obser­vat ja en els dar­rers tres mesos cai­gu­des d’aquests preus des dels màxims anu­als. I si aquesta tendència con­tinués cap a la plena recu­pe­ració dels preus pre­vis i con­tribuís a fre­nar la inflació i a millo­res en la pro­ducció?

6) Mal­grat haver avançat poc en les anun­ci­a­des polítiques de ren­des que el govern i els agents soci­als sem­blava que nego­ci­a­rien, el cert és que hi ha hagut mode­ració sin­di­cal i l’espe­rada espi­ral infla­ci­o­nista cap als sala­ris encara no s’ha produït. I si aquesta vir­tual con­tenció s’allargués i per­metés gua­nyar temps per fer que la inflació es con­tingués sense gene­rar con­ta­gis als sous?

7) Hem tin­gut un estiu de recu­pe­ració del turisme i dels movi­ments de per­so­nes en gene­ral, pro­vo­cats per la prèvia abs­tinència en la pandèmia. I si aques­tes ganes de moure’s no aca­bes­sin aquí i l’opti­misme (ganes de gas­tar) s’imposés al pes­si­misme (por a l’imme­diat futur) encara durant uns mesos o un any per evi­tar la con­tracció econòmica?

8) Per fi, és evi­dent que la des­glo­ba­lit­zació s’està impo­sant a la glo­ba­lit­zació i la relo­ca­lit­zació a la des­lo­ca­lit­zació. Això té ele­ments posi­tius per a les indústries locals a còpia de reduir l’aca­pa­ra­ment xinès. I si, a més de cer­car segu­re­tat de sub­mi­nis­tres en el mitjà ter­mini i a evi­tar els tràgics des­proveïments de la pandèmia, con­tribuíssim a donar un impuls a indústries i sis­te­mes pro­duc­tius locals?

Òbvi­a­ment, tot són mers “i si...?”, però tots basats en tendències que ja es detec­ten, més enllà d’hipotètics wish­full thinkings i que tenen pro­ba­bi­li­tats gens menys­pre­a­bles de mate­ri­a­lit­zar-se per així regis­trar l’enèsima errada de pre­visió econòmica. Com sovint, per l’efecte ramat o segui­disme.