El Tri­bu­nal Suprem (TS) espa­nyol ha donat a conèixer aquest dime­cres la seva sentència sobre el cas dels ERO d’Anda­lu­sia, que con­firma la con­demna de sis anys de presó per a l’expre­si­dent de la Junta Anto­nio Griñán i a nou anys d’inha­bi­li­tació al seu pre­de­ces­sor, Manuel Cha­ves. La Sala Penal del TS deses­tima els recur­sos dels acu­sats en con­si­de­rar que van tenir “per­fecte conei­xe­ment” del sis­tema il·legal d’aju­des. La decisió té el vot par­ti­cu­lar dis­cre­pant de dues magis­tra­des, que con­si­de­ren que la con­demna es basa en una “mera espe­cu­lació” que manca d’una “prova seri­osa i sòlida”.

L’alt tri­bu­nal ha publi­cat avui l’escrit de la sentència, el sen­tit de la qual va avançar el pas­sat juliol, i també els vots par­ti­cu­lars de les jut­ges­ses Ana Fer­rer i Susana Polo, que con­si­de­ren que ni Griñán ni altres càrrecs públics anda­lu­sos havien de ser con­dem­nats per un delicte de mal­ver­sació de diners públics, que és el que com­porta penes de presó. Els con­dem­nats per mal­ver­sació són aquells que, com l’esmen­tat expre­si­dent, van tenir conei­xe­ment de la gestió con­creta de les aju­des i que havien i podien evi­tar que el pro­ce­di­ment il·legal con­tinués.

L’escrit, de 1.205 pàgines, con­firma la con­demna que l’Audiència de Sevi­lla va impo­sar ja fa gai­rebé tres anys a diver­sos càrrecs polítics i públics anda­lu­sos per delic­tes de mal­ver­sació i pre­va­ri­cació. En el cas de Griñán, el Suprem con­si­dera pro­vat que José Anto­nio Griñán va tenir conei­xe­ment i i no va fer res per impe­dir que es pagues­sin aques­tes aju­des, tot i saber del “des­con­trol” i les “gravíssi­mes il·lega­li­tats” que cons­tituïen.

Els magis­trats afir­men que la prova prac­ti­cada “acre­dita, sens dubte, la il·lega­li­tat de la gestió, l’abso­lut des­con­trol i la total dis­cre­ci­o­na­li­tat amb la que es con­ce­dien les aju­des o s’uti­lit­za­ven els fons”. En aquest sen­tit, subrat­lla que “la mag­ni­tud dels fets explica les dimen­si­ons d’aquesta causa i l’existència de més d’un cen­te­nar de peces sepa­ra­des pen­dents d’enju­di­ci­a­ment”.

La sala des­criu que la gestió d’aquesta cabals públics es va rea­lit­zar “com si fos­sin pro­pis, en favor d’empre­ses i per­so­nes lliu­re­ment deter­mi­na­des i segons les pre­ferències i interes­sos polítics de les auto­ri­tats que con­ce­dien les sub­ven­ci­ons”. I tot això “sense bases de con­vo­catòria, sense publi­ci­tat, en oca­si­ons sense pre­ci­sar l’objecte de l’ajuda, i sense el com­pli­ment de tot un ampli sis­tema de con­trols i garan­ties esta­blerts per la llei”.

Al recurs refu­sat pel Suprem, Griñán defen­sava que els fets pro­vats de la sentència de Sevi­lla no des­cri­uen una acció mal­ver­sa­dora perquè no s’hi esta­bleix cap vin­cu­lació entre ell i la gestió dels fons, i tam­poc hi ha vin­cu­lació amb les des­ti­na­ci­ons con­cre­tes dels matei­xos. A més, al·legava que el sim­ple conei­xe­ment de la des­ti­nació no és sufi­ci­ent per afir­mar la il·lici­tud penal de la con­ducta, ja que cal alguna forma de par­ti­ci­pació en l’exe­cució dels fets.

No obs­tant això, la Sala “declara pro­vat que Griñán, entre d’altres, va inter­ve­nir en la dotació de fons a través d’un sis­tema de pres­su­pos­tació il·legal amb conei­xe­ment de les con­seqüències que això podia tenir en la gestió” i “també que va conèixer les il·lici­tuds per­pe­tra­des amb aquests fons”.

El Suprem recorda que en vir­tut de  “les com­petències que la cor­res­po­nien” com a pre­si­dent de la Junta “va tenir capa­ci­tat d’impe­dir aquesta mena de gestió” però, en canvi, “va per­me­tre que se seguís pro­duint aquesta irre­gu­lar situ­ació any rere any”. “No ofe­reix dubte la vin­cu­lació de Griñán, no només amb la pres­su­pos­tació sinó amb la gestió dels fons, actu­ació aquesta que no pot ser qua­li­fi­cada com a ali­ena, des­co­ne­guda o des­con­nec­tada amb l’exer­cici de les seves fun­ci­ons públi­ques”, con­clou.

En el cas de l’expre­si­dent andalús Manuel Cha­ves, el Suprem també con­si­dera que va ser “per­fecte conei­xe­dor” del sis­tema il·legal d’aju­des. Segons la sentència, les fonts de conei­xe­ment de les irre­gu­la­ri­tats van ser “molt diver­ses” i per­me­ten afir­mar-lo “amb la necessària que reque­reix un pro­nun­ci­a­ment de cul­pa­bi­li­tat”.

El tri­bu­nal des­taca que la con­cessió d’ajuts soci­o­la­bo­rals va ser un dels eixos de la seva acció política i que el canvi del sis­tema de pres­su­pos­tació i con­cessió va tenir el seu ori­gen en les difi­cul­tats que es produïen en el paga­ment de les aju­des. “És irra­ci­o­nal des de qual­se­vol punt supo­sar que el pre­si­dent de la Junta d’Anda­lu­sia no tingués conei­xe­ment d’aquest afer”, afirma l’alt tri­bu­nal, que subrat­lla que no es trac­tava d’una “qüestió menor”.


UN INFORME CLAU IGNO­RAT PELS CON­DEM­NATS

La sentència veu molt relle­vant un informe ela­bo­rat per la Inter­venció Dele­gada de la Con­se­lle­ria d’Ocu­pació i noti­fi­cat a dife­rents auto­ri­tats, en el qual es feia cons­tar de forma deta­llada les dife­rents irre­gu­la­ri­tats que es produïen.

Segons el Suprem que “el conei­xe­ment d’aquesta situ­ació era inqüesti­o­na­ble pels qui van con­ce­dir les sub­ven­ci­ons”. “Però no només d’ells” sinó que “en la sentència d’instància es declara que també van tenir conei­xe­ment algu­nes de les auto­ri­tats que van apro­var les par­ti­des pres­su­postàries i que van ser infor­ma­des de la gestió alta­ment irre­gu­lar de les aju­des”.

A més d’aquest informe, en els res­tants “s’insis­teix en la il·lega­li­tat del procés que s’estava seguint, cosa que, sumada al con­tin­gut del pri­mer informe, revela que va exis­tir infor­mació con­ti­nu­ada que va per­me­tre conèixer què pas­sava i va pos­si­bi­li­tar que s’adop­tes­sin deci­si­ons per posar fi al mal­ba­ra­ta­ment de fons públics”.

NO VAN SER CON­DEM­NATS PEL SEU CÀRREC, SINÓ PELS SEUS DELIC­TES

La reso­lució surt al pas d’un argu­ment repe­tit en molts recur­sos i defensa que “els acu­sats no han estat con­dem­nats per raó del seu càrrec, sinó per haver-se pro­vat els dife­rents pres­su­pos­tos típics dels delic­tes impu­tats i per haver-se acre­di­tat que van actuar amb ple conei­xe­ment dels fets”.

Altres catorze ex-alts càrrecs han vist con­fir­ma­des les con­dem­nes que els va impo­sar l’Audiència de Sevi­lla fa ja gai­rebé tres anys. A més de Griñán i Cha­ves, van ser con­dem­nats l’exmi­nis­tra i excon­se­llera d’Eco­no­mia Mag­da­lena Álva­rez i l’ex-secre­tari d’Estat i excon­se­ller de Pre­sidència Gas­par Zarrías, per pre­va­ri­cació, i l’excon­se­ller d’Ocu­pació Anto­nio Fernández, con­dem­nat a 7 anys i 11 mesos de presó per mal­ver­sació i pre­va­ri­cació.

L’ante­ces­sor d’aquest últim i soci­a­lista històric, José Anto­nio Viera, va rebre una pena de 7 anys de presó, els matei­xos que l’ex-vice­con­se­ller d’Ocu­pació Agustín Bar­berá. L’ex-vice­con­se­ller d’Eco­no­mia José Sal­gueiro va ser con­dem­nat a 9 anys d’inha­bi­li­tació.