Els perdedors no sedueixen

El Par­tit Demòcrata (PD) d’Enrico Letta, davant la pre­visió que l’extrema dreta arra­sarà, ha seguit dues estratègies dife­rents. Fins fa poc, fent honor al seu ori­gen demo­cristià, Letta havia optat per la via del diàleg, de la “con­fron­tació d’idees”, de mirar d’enten­dre-s’hi. El líder del cen­tre­es­querra i Gior­gia Meloni s’ave­nen; ho han reco­ne­gut tots dos. No calia que ho ver­ba­lit­zes­sin perquè van acos­tu­mar els ita­li­ans a veure’ls foto­gra­fiar-se som­ri­ents i còmpli­ces en tota mena d’actes; deba­tent en la festa de Ger­mans d’Itàlia o pre­sen­tant junts lli­bres revi­si­o­nis­tes del fei­xisme. Era tan evi­dent la bona sin­to­nia que Letta va fer la broma, en l’inici de la seva inter­venció en la festa de Ger­mans d’Itàlia, que calia acla­rir que ells dos eren adver­sa­ris polítics. Tot això és el que han vist fins fa poc els ita­li­ans que ani­ran a votar diu­menge que ve.

Amb la cam­pa­nya ini­ci­ada, i amb la premsa inter­na­ci­o­nal alar­mada davant les pre­vi­si­ons, Letta va fer un canvi d’estratègia radi­cal. De cop, la com­pa­nya de xer­ra­des i de som­riu­res va esde­ve­nir el gran perill per a la democràcia. Poc creïble, apel·lar al vot de la por, del “que venen els fei­xis­tes!”, si ell mateix anava a fer xer­ra­des en la festa del par­tit i defi­nia la seva cap com “la líder del cen­tre­dreta”. Quina capa­ci­tat mobi­lit­za­dora pot tenir apel·lar al vot de la por cap a una figura que tu mateix has con­tribuït a blan­que­jar?

Això no és tot. Letta ha gra­vat un vídeo per llançar “una alarma democràtica”. Ha expli­cat l’“esce­nari de mal­son” que esde­vindrà real si “amb el 43% dels vots les dre­tes asso­lei­xen el 70% dels escons”. Això pot pas­sar, sí, i per culpa de l’actual llei elec­to­ral, que va pac­tar el seu par­tit, el demòcrata (guiat per Mat­teo Renzi) amb Sil­vio Ber­lus­coni. La llei, amb la intenció de per­pe­tuar el bipar­ti­disme, pre­mia les coa­li­ci­ons. Això podria fer que la coa­lició d’extrema dreta superés els dos terços del Par­la­ment i tingués barra lliure per can­viar la Cons­ti­tució, posar fi a la sepa­ració de poders… En defi­ni­tiva, mal­me­tre la democràcia i apro­par Itàlia a les actu­als Hon­gria i Polònia, en mans dels socis de Meloni.

Letta apel·la al vot útil dient que és pos­si­ble que l’extrema dreta gua­nyi per tant que ho arrasi tot. És a dir, un vot no per gua­nyar, sinó per miti­gar la mag­ni­tud del des­as­tre. Per­drem, però almenys aju­deu-nos a man­te­nir el major nom­bre d’escons pos­si­bles i evi­ta­rem que facin més mal del que faran, ve a dir. Hi pot haver un reclam menys engres­ca­dor que supli­car el vot per tal de per­dre per menys marge? El seu plan­te­ja­ment assu­meix –errònia­ment– que la victòria de l’extrema dreta és ine­vi­ta­ble, i res menys seduc­tor que pre­sen­tar-se com a per­de­dor abans d’hora.