El Par­la­ment Euro­peu va apro­var dijous una nova reso­lució que asse­gura que Hon­gria no és una democràcia, sinó que Vik­tor Orbán l’ha con­ver­tit en un “règim híbrid d’autocràcia elec­to­ral”. La Lliga i Ger­mans d’Itàlia, com tota l’extrema dreta euro­pea, inclosa Vox, van votar-hi en con­tra. Ahir, Gior­gia Meloni va defen­sar indig­nada el soci hon­garès. “És clar que és una democràcia, ha gua­nyat mol­tes elec­ci­ons!”, va dir a la ràdio pública, recor­rent a una vella fal·làcia. Meloni sap bé què sig­ni­fica ser­vir-se del meca­nisme de la democràcia per car­re­gar-se-la; arri­bar al poder per després blin­dar-s’hi, eli­mi­nar drets fona­men­tals decret per decret. Exacte: ho va fer Mus­so­lini. El mateix que, segons va dir Meloni ja el 1996, “ha estat el millor polític que ha tin­gut Itàlia”.

Orbán és un refe­rent d’èxit per a l’extrema dreta euro­pea. Mat­teo Sal­vini i Meloni ja han dit que si gua­nyen volen copiar les seves “polítiques de família”. I què són? Per començar, tenen l’objec­tiu d’impe­dir “la raça mixta”, segons Orbán. Es basen en teo­ries racis­tes anti­ci­entífiques amb arrels en el fei­xisme, ree­la­bo­ra­des sota la forma de “teo­ria de la subs­ti­tució”. Blin­dar fron­te­res i que els autòctons pro­creïn. També neguen els drets LGTBI –la família és només entre home i dona– i desin­cen­ti­ven que les dones estudiïn perquè, segons els últims infor­mes dels asses­sors d’Orbán, les dones massa ins­truïdes pro­creen poc i inti­mi­den els homes.

Un altre pun­tal és difi­cul­tar l’avor­ta­ment. Hon­gria obli­garà les dones a escol­tar el batec del fetus abans d’avor­tar. Una “tor­tura psi­cològica” que en alguns llocs d’Itàlia també es duu a terme, segons van denun­ciar ahir ginecòlogues ita­li­a­nes i l’Esquerra-Verds.

Meloni tensa la corda de l’ambigüitat: diu que no té pre­vist pro­hi­bir l’avor­ta­ment, sinó “garan­tir el dret de les dones a no avor­tar”, apro­fi­tant les esclet­xes de la llei exis­tent. És a dir, con­ti­nuar finançant de manera ingent asso­ci­a­ci­ons pro vida que for­men part de la xarxa de l’inte­gra­lisme religiós mun­dial, com Hazte Oír i el Congrés Mun­dial de les Famílies, que al seu torn patro­ci­nen la can­di­da­tura de Meloni.

Ger­mans d’Itàlia duu a les seves files els màxims expo­nents del movi­ment al país, com Maria Rac­hele Ruiu, can­di­data a la regió del Laci, que va cele­brar la pro­hi­bició d’avor­tar en cas de greus mal­for­ma­ci­ons del fetus a Polònia. Vol el mateix per a Itàlia.

Aquí el dret a l’avor­ta­ment segur no està garan­tit. El 69% dels ginecòlegs són objec­tors (el 80% al Laci, el 88,4% a la Campània) i en algu­nes regi­ons és gai­rebé impos­si­ble avor­tar. I això que la can­di­data de les asso­ci­a­ci­ons ultres pro vida encara no ha arri­bat al poder. Itàlia seguirà els pas­sos d’Hon­gria?