Diverses iniciatives possibilitaran que l’economia circular faci un salt, tant qualitatiu com quantitatiu. Entre aquestes, destaquen –inscrites dins del Pacte Nacional per a la Indústria (2022-2025)– el projecte de llei de prevenció i gestió de residus, l’impuls del Hub Catalunya Circular i l’aprovació del full de ruta del sector, unes iniciatives que suposaran una inversió de 14,2 milions d’euros. A tot això cal afegir el Pla Estratègic per a la Recuperació i Tranformació Econòmica (PERTE) d’economia circular de l’Estat, que mobilitzarà 492 milions d’euros d’aquí al 2026.

Per avançar cap a una economia verda i circular, en l’horitzó de valoritzar fins a un 82% dels residus industrials, serà especialment transcendental la llei catalana de prevenció i gestió de residus, que, com explica Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), “vol posar en el primer pla la responsabilitat ampliada del productor, que tindrà més abast, i el sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos, que és el paradigma de d’economia circular”. No menys fonamental serà en aquest cos normatiu la fi de condició de residu. Atesos els dubtes que fins ara presentava la norma, el legislador vol “clarificar per tal que un ventall ampli de residus pugui ser considerat útil per retornar al cicle productiu”. El Hub Catalunya Circular, creat en l’anterior pacte, “es vol potenciar a partir del full de ruta per a l’economia circular de Catalunya (FRECC), que ha de fixar les iniciatives transversals que han de reorientar el model econòmic”. Des de la seva posició, Peraire creu que per fer un salt en economia circular, a banda de renovar el marc legislatiu, caldrà “fer ús de l’incentiu fiscal, com per exemple reduir l’IVA dels productes que hagin estat elaborats amb materials reciclats.

Anna Lluís és cofundadora de Simbiosy, una de les consultores de casa nostra més expertes en economia circular, i que del 2014 ençà, ha conduït 13 projectes, que han involucrat 50 municipis i 50.000 empreses. Com diu: “Al principi només treballàvem amb sectors manufacturers, però ara l’economia circular té recorregut en serveis, turisme o construcció, i per això és necessari que la nova llei aclareixi bé el final de la condició de residu, perquè sigui més fàcil per a l’empresa adreçar de nou el residu cap a un cicle productiu.” Assenyala la importància d’estimular els projectes de simbiosi industrial, no debades la seva firma va ser pionera a organitzar una iniciativa d’aquesta mena a Manresa, el 2015: “Aquests projectes fan créixer l’economia local, ja que és una relació entre coneguts, que acostuma les empreses a treballar de manera col·laborativa.” Com afegeix, les associacions empresarials “van assumint el paper d’element clau per aixecar projectes de simbiosi”. En aquest moment, Simbiosy està oferint la seva cobertura a quatre associacions per tirar endavant aquests plans. A banda de cursos de formació, ofereix als clients la plataforma SINER, una eina en línia per gestionar dades de consum de recursos i de producció de residus de les empreses d’un ecosistema amb l’objectiu d’explorar oportunitats de bescanvi.

Marc Oliva, president de la Comissió d’Economia Circular i Canvi Climàtic d’Enginyers Industrials de Catalunya, també és dels que creu que és prioritari “eliminar de les lleis –l’estatal i la que es promulgarà a Catalunya– les restriccions perquè el residu gaudeixi de la condició de matèria primera i es pugui tornar a incorporar a la cadena de valor”.

Oliva creu que tant les eines que acull el Pacte Nacional per a la Indústria com el PERTE estatal han de ser “veritables palanques de desenvolupament futur”, i conduir l’economia cap “a un canvi profund de model”: “En sectors com el tèxtil, té sentit comprar roba que dura només una temporada? I en electrònica, canviar de model de mòbil cada dos anys? El model de producció ja no s’ha de basar tant en la renovació i sí en la contenció de l’ús de recursos.”