Cinema

Una nova vida digital

La Filmoteca inicia amb l’Escac un pla sistemàtic de digitalització dels fons fotoquímics del seu arxiu. Cada any escanejaran deu llargmetratges i deu curts

Cinc verbs sintetitzen la tasca del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya, situat al Parc Audiovisual de Catalunya: recuperar, conservar, catalogar, investigar i difondre el patrimoni fílmic català. Encara se n’hi pot afegir dos més, subratllats a la presentació que s’hi va fer dijous passat: digitalitzar i visibilitzar. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el director de la Filmoteca, Esteve Riambau, i el director de l’Escac, Sergi Casamitjana, van presentar al centre de Terrassa el pla sistemàtic de digitalització dels fons fotoquímics de la Filmoteca de Catalunya, que permetrà traslladar al format digital deu llargmetratges i deu curts cada any.

No es tracta, va explicar Esteve Riambau, de digitalitzar tots els fons, per diversos motius. El primer de tot, logístic: “És un pla selectiu. Si escanegéssim tots els fons, ocuparien el 40% de la memòria de tota la Generalitat.” A més, la Filmoteca és dipositària dels fons, format per desenes de milers de rotlles de pel·lícules i negatius, però “conservem materials privats”, i per digitalitzar una pel·lícula, cal posar-se d’acord amb els seus propietaris. I hi ha un altre motiu per no escanejar-ho tot: probablement d’aquí uns anys hi haurà formats digitals més avançats que deixaran antiga la tecnologia actual. És per això que totes les pel·lícules es guarden com un tresor als soterranis de l’Arxiu, a un grau de temperatura i una humitat del 30%.

Natàlia Garriga va destacar que “l’audiovisual és prioritari al nostre departament”, i que, a més de fomentar la producció, el Departament de Cultura considera que “la preservació i la difusió del patrimoni és clau”. Esteve Riambau cita tres objectius del pla: “Primer visibilitzar, aquesta és la nostra funció com a Filmoteca, no només conservar. Volem fer una política sistemàtica de digitalització, amb deu llargmetratges i deu curts cada any. I en tercer lloc fer un pla selectiu.”

Per dur a terme aquest pla, el Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca té un aliat imprescindible: l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (Escac), que també té la seu a Terrassa. “No hi ha millors companys de viatge, per proximitat geogràfica i perquè l’Escac té una política pedagògica vinculada a la creació en format fotoquímic”, diu Riambau.

“En el procés formatiu de l’Escac, el negatiu continua tenint més valor que mai –corrobora Sergi Casamitjana–. Probablement aquest és el punt on vam trobar un enllaç entre la Filmoteca, la conselleria i nosaltres. Poder rodar sense veure el que estàs fent i poder-te emocionar després obliga a fer un procés mental per la construcció de la imatge que és fonamental, té un valor pedagògic que no us podeu imaginar.”Sergi Casamitjana dona molta importància a aquesta col·laboració: “L’ESCAC històricament, amb 28 anys, semblava que formava part del futur del cinema, ara formen del present i, amb aquest projecte, per fi, comencem a pensar en el passat.”

Pel que fa a visibilitzar tot aquest material, Esteve Riambau explica que “la primera pista d’aterratge i d’enlairament de les pel·lícules que surtin d’aquest procés seran les sales de la Filmoteca, en un cicle que farem a partir del 2023 i es dirà Història permanent del cinema català; després seguiran el seu camí en el circuit cultural o comercial”. Posa com a exemple la pel·lícula animada Érase una vez, presentada dijous passat mateix a la Filmoteca després d’una llarga restauració i digitalització, i que el 16 de desembre s’estrenarà en sales comercials.

Criteris de selecció

Els vint títols que es digitalitzin cada any seran escollits per una comissió amb representants de diversos sectors del món del cinema. Es digitalitzaran pel·lícules produïdes o coproduïdes per Catalunya entre el 1940 i el 2014, que es triaran amb criteris com l’estat de conservació, la manca de còpies digitals disponibles, la conformitat dels propietaris dels drets i la diversitat de gèneres, estils i períodes del cinema català.

El pla compta amb personal que s’hi dedica i una infraestructura estables. La Filmoteca ha adquirit dos escàners a través de l’ICEC i s’han instal·lat a l’Escac, que també aporta una sala de projecció amb estació de color, imprescindible per completar el procés de digitalització. Entre els primers títols digitalitzats en aquest pla hi ha A tiro limpio (Paco Pérez Dolz, 1963), Los felices 60 (Jaime Camino, 1963), La ciutat cremada (Antoni Ribas, 1975), Boom Boom (Rosa Verges, 1990) i Tren de sombras (José Luis Guerin, 1997). Entre els curtmetratges digitalitzats, hi ha diversos films relacionats amb Picasso perquè l’any que ve se celebren els 50 anys de la mort del pintor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.