Política

El Suprem, forçat a revisar les sentències i euroordres

El nou Codi Penal examina el zel dels jutges per aplicar a líders catalans la rebaixa de malversació i sedició amb el record de la pressa per beneficiar agressors pel “només sí és sí”

En vigor el 12 de gener

El nou Codi Penal, sense un delicte del segle XIX –la sedició– i amb la malversació rebaixada si no hi ha ànim de lucre, es va publicar ahir al BOE i entrarà en vigor el 12 de gener, i això fa que un propòsit d’any nou que té la justícia sigui demostrar que sempre es guia per la mateixa pressa quan es tracta de beneficiar el reu. I tot amb el record recent de la celeritat amb què s’han aplicat beneficis i excarceracions a agressors sexuals per l’entrada en vigor de la llei del “només sí és sí”. Una de les conseqüències del nou Codi Penal és que el Tribunal Suprem ha de revisar d’ofici la sentència de l’octubre del 2019 amb la qual va condemnar a entre 9 i 13 anys Oriol Junqueras i els altres vuit líders independentistes catalans perquè van ser indultats de la pena de presó però no del càstig d’inhabilitació. Pel jutge Pablo Llarena, el repte és refer les euroordres contra Carles Puigdemont i la resta d’exiliats perquè el delicte pel qual els reclama ja no existeix i ha de decidir si hi encaixa el nou tipus de desordres públics agreujats o bé vol l’entrega per malversació.

La revisió de la sentència dictada per la sala segona del Suprem correspon a la mateixa sala segona del Suprem que va jutjar i condemnar els líders del procés: Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer (el setè, Luciano Varela, es va jubilar i va penjar la toga just després de firmar la condemna del procés). El procediment ha de ser cas per cas i preveu demanar a acusacions i defenses que informin sobre els efectes del nou Codi Penal en les penes. El repte del Suprem és interpretar si els fets del procés entren en el nou supòsit delictiu dels desordres públics agreujats, que preveu penes màximes de cinc anys de presó i vuit d’inhabilitació si ho comet una autoritat. Si la sala no accepta el salt que tota l’èpica viscuda durant el judici es rebaixi ara a desordres, la conseqüència hauria de ser que els cinc condemnats només per sedició –Carme Forcadell, Josep Rull, Joaquim Forn i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart– veurien extingida tota la pena. De com revisi la malversació en concurs medial d’acord amb la nova redacció, en canvi, en depèn el botó de reinici de Junqueras com a actiu electoral d’ERC.

En el cas de Puigdemont –i de retruc de Toni Comín, Clara Ponsatí i Marta Rovira–, l’advocat Gonzalo Boye ha admès que la fi de la sedició beneficia la seva defensa per una raó evident: defensar que el client no sigui lliurat per un delicte que el mateix país demandant ha abolit durant el litigi és un regal argumental. La lupa que ara pesa sobre Marchena, Llarena i la resta de jutjats amb la repressió com el número 13, però, és el zel amb què administren els temps judicials.

LES FRASES

La querella contra Sánchez i la taula de diàleg és per conspirar per a la rebel·lió
Santiago Abascal
president de vox

Querella de Vox per rebel·lió contra Sánchez i la taula

“Acudim al Tribunal Suprem amb la preocupació compartida amb milions d’espanyols davant l’ofensiva del govern amb els seus socis colpistes contra la Constitució i amb la convicció que la raó i les lleis ens assisteixen per presentar una querella per delicte de conspiració per a la rebel·lió (i alternativament de sedició) contra el president del govern i els membres de la taula de diàleg, que s’ha convertit en taula per a la conspiració.” Amb aquesta al·locució i en un ambient d’exaltació amb banderes espanyoles i lemes com ara “¡Viva la justicia!” en les pancartes, el president de Vox, Santiago Abascal, va acudir al Tribunal Suprem ahir a registrar la querella que va prometre com a contraatac al nou Codi Penal.

La querella s’estén a tots els integrants de la taula, com ara els ministres Félix Bolaños (Presidència) i Isabel Rodríguez (Política Territorial i portaveu) i la vicepresidenta Yolanda Díaz, però també a Oriol Junqueras, i inclou una denúncia per malversació contra tots. En el cas de l’exministre de Justícia Juan Carlos Campo, ara aspirant al Constitucional, la denúncia és per prevaricació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.