La Fundació Carulla s’ha convertit en un dels principals impulsors de l’emprenedoria cultural a Catalunya. Des de fa vuit anys, el premi bianual Lluís Carulla, impulsa projectes i idees culturals transformadores amb una dotació de 100.000 euros, la major del país. La fundació busca projectes i idees culturals que tinguin aspiració de transformació social. “Més que un premi hem generat un entorn d’emprenedoria cultural amb l’especificitat que sigui transformador”, explica Marta Esteve, directora de la Fundació. El premi en la categoria de projecte que està dotat amb 70.000 euros, té, a més, un procés de formació i acompanyament de dos anys en què es defineix un pla de viabilitat econòmica i se’ls forma en totes les eines que necessita un emprenedor, mitjançant organitzacions i professionals diferents. De l’acompanyament no se’n beneficia només el guanyador, sinó que durant mig any també hi participen els dos o tres finalistes de cada edició.“En el procés de definició del negoci, cal entendre que són iniciatives que necessiten el suport públic, perquè cap equipament nacional és rendible, no pot viure només de la venda de les entrades,”, pultualitza Esteve.

Per a aquestes iniciatives empresarials culturals, que hi hagi una fundació privada al darrere que li fa un acompanyament molt professionalitzat facilita que l’administració pública els tingui presents. “Nosaltres complementem la visió artística amb una visió de viabilitat i sostenibilitat del projecte des del punt de vista de negoci”,insisteix la directora de la Fundació Carulla.

L’emprenedoria cultural a Catalunya es troba en un moment d’ebullició; de fet, en cada edició del Premi Lluís Carulla se solen presentar una mitjana de dues-centes propostes. Esteve revela que hi ha un eix que es repeteix molt en les diferents convocatòries, que és el d’apropar la cultura al territori. Així mateix reben molts projectes per vehicular l’art a través de projectes educatius.

Convocatòria rere convocatòria, i amb la capacitat d’anàlisi global que li dona accedir a totes les propostes, la fundació tracta d’impulsar aliances entre les iniciatives que comparteixen models o temàtica. “La cooperació no sempre és fàcil, però entenem que poder anar plegats els pot donar més projecció”, diu Esteve.

Les especificitats de l’emprenedoria cultural fan més necessari el suport a les idees inicials, que hi hagi més acompanyament per donar forma. “Cal invertir en les fases més inicials, allà on encara no se sap si la idea pot funcionar, perquè és on hi ha la innovació. Hem de tenir menys por a l’errada”, opina Marta Esteve.

La Fundació Carulla va ser creada per Lluís Carulla l’any 1973 amb l’objectiu invertir en la llengua, la cultura i l’educació per tal de teixir el país després de la dictadura. Durant anys, va fer el paper de mecenes clàssic, que posa diners en aquelles iniciatives culturals o lingüístiques que li interessen. Fa set anys, quan s’hi va incorporar Marta Esteve com a directora, van entendre que el model de mecenatge havia de canviar, i aleshores es va decidir dotar la fundació d’un projecte propi. “Rellegint els nostres orígens, vam veure que la cultura l’hem entès sempre com un motor de transformació social, i a partir d’aquí vam definir el Premi Lluís Carulla”, diu.