Política

La fiscalia desordena Llarena

Els quatre fiscals del Suprem encarregats del procés recriminen al jutge instructor que no reclami Puigdemont per desordres públics

Neguen la “despenalització”, abjuren d’aigualir-ho com a desobediència i volen endossar als exiliats 17 anys de presó

Sánchez veu ara l’entrega “més viable”

Han estudiat el mateix dret i des del 12 de gener tenen el mateix Codi Penal reformat, però els quatre fiscals del Tribunal Suprem encarregats del procés –Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno– estan en contra de com el jutge instructor Pablo Llarena encaixa les peces del puzle de la persecució de Carles Puigdemont i li recriminen que l’última resolució –descartant que l’1-O del 2017 entri dins dels desordres públics i aferrant-se a la desobediència un cop s’ha abolit la sedició– “no s’ajusta a dret”. En el subsol del xoc entre jutge instructor i fiscals, hi ha les arenes movedisses de les conseqüències polítiques: si bé Llarena vol evidenciar que el govern de Pedro Sánchez i ERC han despenalitzat el procés –tesi del PP i Vox– fins al punt que ell –que partia de la rebel·lió– no té més remei que rebaixar el procés a desobediència amb malversació greu, els fiscals neguen la “despenalització” i no renuncien a endossar més anys de presó als exiliats Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí (fins a un màxim de 17) gràcies a convertir l’1-O en desordres públics agreujats (5 anys) i malversació agreujada (12).

El Codi Penal fa una setmana que està en vigor i ja obre les primeres esquerdes al Suprem per l’adaptació a la realitat en què el delicte pel qual es va condemnar els presos polítics ja és una relíquia. Llarena prefereix la rebequeria de dir que se sent desarmat –“el context és proper a la despenalització [...]. No és sancionable amb tipus inexistents quan passen els fets”, diu en l’últim escrit de persecució a Puigdemont, datat el 12 de gener–, però els fiscals li esmenen la plana. En el recurs davant Llarena, els fiscals l’avisen que el que fa apostant per la desobediència (l’article 410 del Codi Penal, que no ha estat reformat) “limita les ordres de detenció i ingrés a la presó dels processats”, i l’alerten que els fets s’enquadren en el delicte “més benigne” de desordres públics agreujats. Aquesta via de redefinir el procés d’acord amb el nou article 557.1 i 2 del Codi Penal és la desitjada a La Moncloa per girar el full de la desjudicialització i aplanar el retorn dels exiliats.

Nostàlgia de la sedició

Els fiscals, això sí, parlen nostàlgicament de “sediciosos” i de “tumultuària mobilització” tot i que el delicte del segle XIX ja és història, i ho fan carregant contra el govern espanyol i el Congrés perquè “la derogació de la sedició ha eliminat un dels instruments penals de resposta davant les agressions a l’ordre constitucional, i ha debilitat així la seva adequada protecció”. “El relat de fets provats de la sentència recull en diversos passatges fets tumultuaris amb resultat d’alteracions greus de l’ordre públic”, etziben els fiscals de retruc a Llarena, tot acusant-lo de manera velada de no ser fidel al que Manuel Marchena va posar per escrit el 2019 en la condemna del procés.

Xoc entre bàndols togats

Els passos al Suprem –la sala segona presidida per Marchena va donar vuit dies a les parts per reclamar l’adaptació de cada cas al nou text– són observats a La Moncloa, i Sánchez creu que l’extradició és a tocar. “Es pot concloure després de la reforma que –com deia el govern– els fets són constitutius de delicte i no s’han despenalitzat. Avui sembla més viable que abans que es pugui produir el retorn al nostre país i que comparegui davant la justícia”, va dir la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, sobre Puigdemont. Per la portaveu del govern, Patrícia Plaja, el pas dels fiscals “fa tota la pinta” d’obeir a “una batalla entre diversos sectors de la justícia espanyola”. Si bé es vanta de “limitar el poder repressiu de l’Estat”, Plaja avisa que “el govern mai ha negociat pel president Puigdemont”, com ell ha demanat. “Deixem d’entretenir-nos amb Llarenas, Marchenas, fiscals i diàlegs frustrats: dijous tenim feina i cal mobilitzar-se”, diu el president exiliat i eurodiputat de Junts.

Prou d’entretenir-nos amb Llarenas, Marchenas, fiscals i diàlegs frustrats: dijous tenim feina i cal que ens mobilitzem
Carles Puigdemont
130è president de la generalitat i eurodiputat de Junts
L’exclusió del delicte de desordres públics no s’ajusta a dret [...]. Els sediciosos van liderar la mobilització tumultuària
Fiscals Tribunal Suprem
Avui sembla més viable que es pugui produir el retorn [de Puigdemont] al nostre país i davant la justícia
Isabel Rodríguez
ministra portaveu

Pressa al TC: avortament i català

El nou president del Tribunal Constitucional, el progressista Cándido Conde-Pumpido, vol que l’alt tribunal abandoni la letargia i abordi recursos pendents contra lleis destacades. El primer ple del TC, el 7, 8 i 9 de febrer, veurà el recurs d’inconstitucionalitat firmat el 2010 pel PP contra la llei d’avortament i que fa 13 anys que és al calaix. En el segon ple de febrer (21, 22 i 23), s’estudiarà el recurs contra la llei del 2021 de l’eutanàsia i, en el ple de març (7, 8 i 9), serà el torn dels recursos del PP i Vox contra la llei d’educació del 2020 (llei Celaá) i els del PP i Cs contra el decret de la Generalitat del 2022 de criteris lingüístics i la llei del Parlament del 2022 d’ús i aprenentatge de llengües oficials en l’ensenyament no universitari. Els relleus al TC suposen canvis en ponències: les del dretà Antonio Narváez sobre el català passen a la magistrada barcelonina Laura Díez, i la del també dretà Pedro González-Trevijano pel decret llei del 2021 de creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat passa a Juan Carlos Campo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.