Societat

Les restes de l’antifranquista Cipriano Martos s’entregaran a la família el 3 de juny

El govern arriba a una acord amb la família i s’encarregarà del trasllat fins a Granada

La conselleria de Justícia, Drets i Memòria entregarà les restes exhumades a la fossa comuna del cementiri de Reus, que corresponen a Cipriano Martos, el sindicalista antifranquista assassinat per la Guàrdia Civil el 1973, a la família el proper 3 de juny a la seva localitat de Huétor Tajar (Granada), on estan enterrats els seus pares. Així ho han acordat amb la família amb el compromís de l’executiu català d’encarregar-se del trasllat de les restes, mentre que la família i el seu entorn decidiran el fons i la forma de l’acte de retorn.

El departament, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica, va iniciar les tasques arqueològiques per recuperar les restes de Martos, a la fossa de beneficència del cementiri de Reus, el desembre de 2022, com a part del Pla de fosses 2020-2022. Després d’una intervenció complexa, que va incloure el condicionament de l’espai i l’excavació amb maquinària per part de l’equip arqueològic, i de l’anàlisi posterior de les restes antropològiques i genètiques, el 22 de febrer el Departament va confirmar la identificació del cos de Cipriano Martos.

Cipriano Martos Jiménez va ser un obrer i sindicalista espanyol d’origen andalús que va néixer l’any 1942 en un poble de la província de Granada. Va emigrar, cercant feina, a Morón de la Frontera i, després, a Terol, Sabadell, Terrassa i Reus. Va tenir diversos oficis: jornaler, miner, treballador al tèxtil i, finalment, paleta. Es va afiliar al sindicat OSO (Oposición Sindical Obrera), va ser militant del PCE M-L (Partido Comunista Español Marxista-Leninista) i membre del FRAP. La Guàrdia Civil el va detenir el 25 d’agost de 1973 després d’una acció de propaganda política a Igualada i el va traslladar a la caserna de Reus acusat de propaganda il·legal. Va morir per la ingesta d’àcid càustic durant els interrogatoris als quals va ser sotmès després d’estar ingressat 21 dies a l’Hospital de Sant Joan, on va agonitzar durant 21 dies, sense que la seva família sabés on era.

Després de la seva defunció, el 17 de setembre de 1973, el règim franquista va intentar silenciar el cas, que el 2014 va ser inclòs en la macroquerella davant la justícia argentina per crims del franquisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.