‘Refugees not welcome’
El govern britànic no sap com aturar la immigració il·legal, que s’ha disparat des de l’entrada en vigor del ‘Brexit’
Intenta enviar-los a Ruanda i tancar-los en vaixells i ara inicia una campanya per fer desistir els albanesos de venir
Fora de la UE, Londres ja no hi pot traslladar els sol·licitants d’asil arribats des del continent
El Regne Unit és un país hostil per als que hi entrin il·legalment. Aquest és el missatge que vol donar el govern britànic des del 2020, quan es va produir el Brexit, per intentar frenar l’entrada massiva de sensepapers a través del canal de la Mànega provinents de França.
Primer va intentar enviar-los a Ruanda, al centre del continent africà. Ara ha llançat una nova campanya publicitària destinada a dissuadir els ciutadans albanesos d’iniciar el seu viatge cap al Regne Unit. Els albanesos representen una tercera part de tots els sensepapers que hi arriben i de tots els sol·licitants d’asil.
La campanya consisteix a publicar anuncis a les xarxes socials albaneses i a penjar cartells als carrers del país per avisar que els que intentin entrar de manera no oficial al Regne Unit seran detinguts i expulsats. Així volen posar fi a les màfies que els fan entrar al país.
La ministra de l’Interior, Suella Braverman, que representa la facció més brexitera i radical del Partit Conservador, fa temps que cerca mesures –la majoria, controvertides, que voregen la il·legalitat– per liquidar l’entrada massiva de sensepapers. Altres mesures que es planteja són declarar l’estat d’emergència nacional per poder traslladar els immigrants a bases militars.
O col·locar tots els sensepapers que reclamin asil a bases militars desmantellades i en un vaixell que han portat dels Països Baixos i que està atracat al port de Weymouth, a la costa sud d’Anglaterra.
Es tracta del Bibby Stokholm, un vaixell que només té habitacions, sense coberta ni espai per caminar, amb capacitat per a 500 persones que ja va ser utilitzat als Països Baixos per acollir sol·licitants d’asil el 2005 i va ser molt criticat per les claustrofòbiques condicions a què estaven sotmesos els immigrants.
Però la gran aposta del govern de Sunak i de la ministra Braverman és poder enviar els estrangers a Ruanda, el país centreafricà a 6.500 quilòmetres de distància amb el qual va signar un acord l’any passat. Fa un any, amb Boris Johnson com a primer ministre, el govern ja va intentar enviar els primers vols amb sol·licitants d’asil a Ruanda, però van ser aturats per una allau de denúncies als tribunals europeus i britànics. Al desembre, el Tribunal Suprem britànic va donar la raó al govern de Sunak i va concloure que els vols eren legals.
No obstant això, els vols continuen bloquejats. D’una banda, perquè un jutge del tribunal d’apel·lacions britànic va dictaminar que un grup de deu sol·licitants d’asil iraquians, afganesos i sirians que havien de ser enviats a Ruanda podien presentar una demanda legal contra el Ministeri de l’Interior per no ser deportats.
El jutge considera que el govern no ha tingut en compte els perills i els riscos de deportar-los a Ruanda després de l’advertència de l’Acnur sobre el deficient historial que acumula el país africà en la protecció dels refugiats.
D’altra banda, perquè no han estat autoritzats pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). De fet, Sunak es va reunir fa poc amb Síofra O’Leary, la presidenta del TEDH, per demanar-li que reformi la legislació europea que bloqueja els vols a Ruanda.
Abans de la materialització del Brexit, entraven 800 persones de manera il·legal al Regne Unit i l’any passat en van arribar un total de 45.000. Aquest any es preveu que se superin les 80.000. És a dir, que l’entrada d’indocumentats s’ha multiplicat en els últims anys, des del Brexit.
El govern conservador atribueix l’increment d’aquest flux a la crisi de la immigració internacional, però tot va començar quan el Brexit es va implementar, el 2020, perquè va deixar de funcionar automàticament al Regne Unit la Convenció de Dublín, que regula la deportació als països de procedència i les peticions d’asil de tots els estats membres de la Unió Europea (UE).
Aquests acords permetien, per exemple, traslladar cap a França els immigrants indocumentats que arribaven al Regne Unit a través del territori francès perquè tramitessin des d’allà les seves sol·licituds d’asil. Ara, en canvi, esperen al Regne Unit.
“Moralment inacceptable”
En aquests moments, hi ha fins a 175.000 sol·licitants d’asil en territori britànic. El procés és lent i costós i el govern ha donat ordres per accelerar-lo. Un dels principals problemes que s’han d’afrontar, segons indiquen les autoritats, és el cost d’allotjament de les més de 100.000 persones pendents de la resolució de les sol·licituds d’asil.
Ha transcendit que aquest cost és de 4.900 euros mensuals per persona, o 1.500 milions d’euros per any. Per ara, s’estan en hotels i en pisos.
Tant els partits de l’oposició com les principals organitzacions de refugiats i drets humans britàniques retreuen al govern conservador que cap de les mesures dràstiques de mà de ferro que ha adoptat en els últims anys ha servit per reduir la immigració il·legal i li demanen que busquin altres maneres de fer front al problema.
No sembla que Sunak se’ls escolti gaire, perquè està intentant tirar endavant una nova i controvertida llei amb què pretén donar poders al Ministeri de l’Interior per deportar a Ruanda i a altres tercers països tots aquells que entrin clandestinament al Regne Unit. Es tracta de vetar així la seva entrada al país de manera definitiva, com passa a Austràlia i als EUA.
La llei s’aplicarà de manera retroactiva des que va ser publicada, el mes de març passat. Ja ha estat aprovada als Comuns (cambra baixa) i ara es debat intensament a la cambra alta.
Per primer cop, el cap de l’Església anglicana, el reverend Justin Welby, es va dirigir als lords (nobles) des de la sala per tractar de convèncer-los perquè rebutgessin la llei, que va qualificar de “moralment inacceptable”, i va recordar que el Regne Unit va ser un dels signants fundacionals de la convenció europea sobre els refugiats del 1951 i que corre perill la seva reputació internacional.
Esclavitud moderna
La proposta de llei inclou una revisió de la llei d’esclavitud moderna a què s’agafen els immigrants albanesos per poder aconseguir la concessió de l’asil.
El govern té la intenció d’elevar el llindar que s’ha d’aplicar perquè les persones puguin ser considerades esclaves. Creuen que estan abusant de la llei perquè Albània és un soci de l’OTAN, signant de la Convenció dels Drets Humans, i aspira a entrar a la Unió Europea.