Art

IMMA PRIETO

DIRECTORA DE LA FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES

“Si Tàpies només tingués llums, seria un artista pla”

“El sentit de la Fundació Tàpies és plantejar conceptes que ens permetin pensar el món”

“Tinc la idea de crear un premi internacional de recerca adreçat a les millors universitats”

IMPULS
La Fundació Tàpies torna a tenir coberta la plaça de direcció, tres anys i mig després que en marxés Carles Guerra. Un buit inexplicable en una institució cultural de referència. Imma Prieto (Vilafranca del Penedès, 1975) ha estat l’escollida, per concurs públic. El sector celebra la seva arribada, avalada per la feina que ha fet al museu Es Baluard de Palma.
La Fundació Tàpies ha tingut una trajectòria erràtica els darrers anys. Com pensa revitalizar-la?
Obrim una nova etapa. Totes les institucions culturals necessiten repensar-se i no tenir por a pronunciar la paraula canvi. No poden ser inamovibles. Si estan al servei de la societat, si realment volen que allò que fan li interessi, han d’estar disposades a transformar-se. No podem tornar als anys noranta per més època d’or que hagi estat, perquè la ciutat i l’ecosistema artístic són uns altres. Això sí, hem de marcar molt la nostra identitat. Jo no vull competir amb ningú, ni podria fer-ho amb un Macba o amb un Reina Sofía, per començar per la diferència de pressupostos. Estem en una altra escala. La identitat es crea amb petits gestos i accions que responguin a unes línies de recerca estables, sempre des de Tàpies. I a partir d’aquí dissenyes la programació, que no és només expositiva. L’educació, els programes públics i les publicacions són importantíssims.
I quina ha de ser aquesta personalitat pròpia?
La capacitat d’afrontar les controvèrsies des d’una actitud crítica. Hem de ser capaços de mirar Tàpies i reinterpretar-lo des de les seves llums i des de les seves ombres, sense amagar-les. Si només tingués llums, seria un artista pla, sense tanta riquesa de matisos. Tàpies ens ho posa fàcil, pràcticament ens ho dona mastegat, per obrir nous espais a l’entorn seu i desencasellar-lo. No ho oblidem: ell no va muntar pas la fundació per fer només exposicions de les seves obres. Està recollit en els estatuts.
És important que remarqui el desig primigeni de Tàpies de no convertir la fundació en un mausoleu del seu art.
Per mi el sentit de la Fundació Tàpies és plantejar conceptes que ens permetin pensar el món. I això s’ha de poder fer exposant Tàpies o un altre artista. El que és cert és que no es poden forçar significats. Hem de veure bé amb quins artistes contemporanis hem de treballar. Hi ha d’haver un fil conductor amb Tàpies. A nivell de materials, dels quals és pioner; de símbols, que donen molt més de si… A més, de forma constant hem de tenir una línia de recuperació històrica dels artistes coetanis de Tàpies, alguns de catalans que estan completament oblidats. Sempre he donat una gran rellevància a la recerca històrica. Se’n diu justícia. Cal anar en contra dels silencis.
La rellevància de Tàpies s’ha anat desdibuixant arran de la seva mort. És reversible?
S’ha deixat d’estudiar Tàpies. El pes historiogràfic, no pas l’històric, l’ha tancat. Tinc la idea de crear un premi internacional de recerca adreçat a les millors universitats del món. Si Tàpies es torna a estudiar, tornarà a ser al mapa. Hem de treure’l fora. Hem d’aconseguir que en l’àmbit anglosaxó i francòfon Tàpies estigui sobre la taula. Quan t’he dit que obrim etapa, el que obrim és la tercera etapa. La primera va ser Tàpies sense la fundació. La segona, quan ell decideix muntar la fundació. I ara, el tercer moment, és la fundació sense ell.
D’acord que les xifres de públic no haurien de ser el principal factor per valorar una institució, però sobta que a la Fundació Tàpies siguin tan baixes.
No ens enganyem: tots volem que la gent vingui. És un dels reptes. Sobretot penso en el públic local. Cal fer una revisió arquitectònica de la nostra seu. S’han d’endreçar els espais. No parlo de grans obres, a vegades és tan fàcil com millorar la senyalització. En una institució artística, per mi és tan important el llibre que ven la llibreria com l’amanida que serveix el restaurant, tot i que aquest no és el nostre cas perquè no en tenim, de restaurant. Tot ha de respondre a una experiència integral des del moment que entres per la porta.
S’incorporarà a l’octubre i dos mesos després arrencarà l’Any Tàpies. Què podrà aportar a la celebració?
La programació està bastant tancada. Tinc una proposta vinculada amb l’edifici, l’antiga editorial Montaner i Simón, un espai reutilitzat, és a dir, que té memòria, i m’interessa que la reivindiquem. Vull que siguem conscients del lloc des d’on parlem. Amb perspectiva contemporània, hem de pensar l’edifici com una pell porosa.
La preocupen les interferències dels patrons?
La meva experiència em diu que si els fas partícips també et prenen més seriosament i et donen més suport. A Es Baluard no he tingut ingerències. I ara espero no tenir-te.
Què li sembla el pressupost?
En falta.
Troba estimulant l’escena artística de Barcelona actual?
Venim d’uns anys d’una baixada i ara s’està aixecant el vol. En el món de l’art, tenir idees és relativament fàcil; el que és difícil és dur-les a terme i el que encara ho és més és fer-ho d’una forma constant. El Valentín Roma ho ha fet a la Virreina. L’Elvira Dyangani ho està fent al Macba. Vinc a sumar. Entre tots hem de crear un teixit fort.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.