“La periodista truca a la prefectura de la Policía Nacional i pregunta per en Pepe d’homicidis. Té sort i s’hi posa. Ell es queda un xic sorprès que la periodista tingui les dades, nom i cognoms (Joan Bantí Cos) de l’home que han trobat mort en circumstàncies sospitoses a Barcelona i li confirma que el grup d’homicidis s’ha fet càrrec del cas. És el 24 de gener del 2000. (...) El juliol del 2022 en Pepe explica a la periodista que en el cas de Bantí no saben qui el va matar, però també que tampoc sabran mai si qui el va escanyar ho va fer intencionadament o si va ser un accident en el decurs d’una pràctica sexual que se’ls va escapar de les mans.”

Els dos paràgrafs estan extrets del llibre Sense càstig, de Tura Soler i Jordi Grau, i demostren que el personatge “Pepe d’homicidis” està al peu del canó dècada darrere dècada. Pepe d’homicidis és com tothom l’ha anomenat sempre, però darrere d’aquest àlies hi ha José Jacinto Pérez Jiménez, fins avui comissari principal de la Policía Nacional i a partir d’avui oficialment jubilat. Feliçment jubilat i homenatjat en un àpat celebrat aquest estiu en un restaurant giratori amb vistes a Barcelona en què hi van ser els més alts càrrecs de tots els cossos policials que van anar girant al seu entorn per obsequiar-lo amb records iconogràfics de tota mena. A les taules d’homenatge a l’investigador d’homicidis, que a part de ser referenciat als llibres, també ha participat a Crims, no hi faltàvem tampoc els periodistes. Tots fent pinya amb el policia, que es calcula que és el que més crims ha investigat a tot l’Estat. Deuen ser mig miler aproximadament, tot i que ell n’ha perdut el compte.

Nascut a Madrid el 1958, la seva idea era fer oposicions a la Seguretat Social i, un cop tingués feina, estudiar física. Però per influència d’un company de la mili es va passar a les lletres i va acabar fent oposició per entrar a la policia secreta. I el 1982, amb 24 anys, va arribar a Barcelona com a inspector del Cuerpo Nacional de Policía i el van destinar a investigació d’homicidis, on va treballar fins al 2010, i des del 1996 com a inspector en cap. A partir del 2010 va ser adscrit a la unitat de la policia als jutjats, el 2011 va assumir funcions en l’àrea del crim organitzat i després a l’àrea de seguretat i protecció, fins que a finals de l’any 2014 va ascendir a comissari i va ser destinat a la comissaria de Girona. De Girona va passar a ser comissari a la zona de Sant Adrià de Besòs, on va exercir dos anys, i després va ser nomenat comissari principal. Té un do en mecanografia: pot fer 280 pulsacions per minut, un avantatge per fer diligències perfectes. Una virtut: la sinceritat. I una frustració: sap que algun cop ha mirat l’assassí als ulls, l’ha emmanillat, però se li ha escapat de la condemna de la justícia. Ho accepta perquè sap que encara que senti amb el cor com un ciutadà, un policia ha d’actuar amb la ment. El policia es jubila. Es trobarà a faltar. Llarga vida al ciutadà Pepe.