És una negociació trampa, com ho han estat totes les que s’han fet amb l’Estat espanyol perquè ells verbalitzen que no pensen tocar mai la possibilitat del dret d’autodeterminació de Catalunya. Qualsevol tipus de referèndum o de reconeixement és una línia vermella. A més, ho tenen tancat jurídicament del tot.

Ell va dir que eren condicions prèvies, però no va deixar clar si eren prèvies a la negociació però ja servien per investir, o si realment eren condicions prèvies: negociarem i després ja investirem. Tots aquests pronunciaments són importants, un dels rellevants és el que demana que es retiri la criminalització del moviment independentista. També és important reconèixer aquesta interlocució amb l’exili. Però una vegada investeixes, perds tot el poder. Estan caient en les mateixes trampes que la legislatura passada perquè és veritat que es poden aconseguir coses, però s’ha de ser conscient que, un cop investit, ja no aconseguiràs res més. I a Madrid no diuen en cap cas que estiguin disposats a fer un referèndum o a reconèixer el dret de secessió.

Això sempre és així i després són els mags de la geometria variable. El moment és la investidura i, una vegada passat, ja no tens res. El que ens va agradar de la conferència és que no descartava la repetició d’eleccions, és un punt que hi ha de ser.

Catalunya no ha d’estar pendent de l’Estat espanyol. I, de fet, si traiem els vots de Catalunya, les majories a l’Estat són del PP i Vox. Si els espanyols decideixen les majories, nosaltres ens n’anem, fem el nostre propi camí i ells que es governin amb qui vulguin.

El que es vol és posar fi a aquests efectes tan llampants i tan contraris a les democràcies i al concepte mateix de democràcia occidental, que va ser la repressió de l’1 d’octubre, i aquesta espectacularitat de tenir un president a l’exili i de les presons i deixar el moviment a zero. Es vol dir que això no va passar, que no va tenir recorregut, que girem full i anem per altres coses que no siguin la independència. Això per a nosaltres és inacceptable.

Sí, perquè és tancar en fals un conflicte. L’amnistia respon a un canvi de principis en l’ordenament jurídic que fa que determinades conductes deixin de ser delictives o es revisin conductes que ara no estan d’acord amb els principis que es volen implantar en aquella societat; això és el que va passar amb la democràcia. Aquí, el que es pretén és que hi hagi com un perdó, s’ha verbalitzat amb aquesta paraula, però sense tocar la causa, que era pel dret a l’autodeterminació i la independència. Hi ha aquesta amnistia seca sense que darrere hi hagi l’abordament de la causa que provocarà que els processos internacionals decaiguin. Això farà que aquesta idea que la independència ha de ser possible i hi ha d’haver un mitjà pacífic per moure fronteres no es pugui plantejar davant de tribunals internacionals com pretenem ara.

Sí, llevat que reconeguessin el dret de secessió. Si no és així, hi ha uns perdons, però els principis limitadors dels nostres drets continuen a sobre la taula i tot aquell recorregut que havíem fet perquè aquests drets fossin reconeguts internacionalment decau sense que el problema de fons estigui solucionat, atès que continuem sense el dret de secessió. Internacionalment què passaria? S’entendria que han acceptat una amnistia, un acabament del conflicte i que decauen les causes judicials. Això és dit molt a l’engròs perquè hi ha un factor fonamental que és la gent, la gent cridant al carrer que no s’ha acabat el conflicte.

Tenim marcat un moment, que són les eleccions al Parlament de Catalunya, que és el nostre moment màxim, en què volem fer un trencament amb l’autonomisme. Abans, la pregunta és: realment poden passar coses a Madrid? I alguna de les coses pot generar que aquí puguin passar coses al Parlament de Catalunya? Hi ha alguna opció que alguna porta d’aquestes s’obri i que això faci que els partits reaccionin i diguin: ara veiem clar, per exemple, registrar i tornar a posar en valor i tornar a votar la declaració d’independència en el Parlament? No oblidem que tenim un 52% de vot independentista al Parlament. Realment no serveix per a res? O d’aquí a les properes eleccions pot servir? Això pot fer que aquest Parlament tan descafeïnat es pugui despertar? Aquesta és la nostra pregunta.

No gaire, però la nostra fita és no deixar-ne passar ni una, d’oportunitat.

Tots pensen, sempre, que negociaran millor que l’anterior, és un clàssic. I, potser sí, algú ho fa millor i aconsegueix alguna engruna una mica més grossa o fins i tot mitja llesca..., però no poder-se fer ells el seu propi àpat. En aquests moments, que surti la gent al carrer dient clarament que no es volen vendre per res, que volen la independència i que no volen més engrunes és un missatge per a tothom: per als nostres, per a Espanya, per a Europa i per al món.

Aquesta Diada ho pot moure tot. Qui surti l’Onze de Setembre pot tenir la seguretat que la seva veu arribarà d’una manera molt directa. Hi ha una altra cosa que és important, que és empoderar-nos entre nosaltres i sentir aquest projecte comú. La independència surt de cadascun de nosaltres i es forja en cadascuna de les nostres voluntats i només serà possible si són moltes. I això és el que fa el projecte fort, possible i que es pugui realitzar. No sobra ningú, qui vulgui la independència que surti a dir-ho, que serà comptat, vist, escoltat i visibilitzat. Ara mateix no hi ha manera de votar-ho ni de fer-ho arribar de cap altra manera. I aquesta és la veu que realment compta: la de l’Onze de Setembre cridant-ho al carrer.

L’Onze de Setembre és un detonant per moure les polítiques i els escenaris. Ho ha estat cada any i més que ho pot ser i serà. Fa que es vegi i que se senti que hi ha aquesta opció de fer la independència.

Sí, crec que sí. Ells en cada moment valoren quin ha de ser el seu posicionament i en aquest cas venen a la manifestació. El que volem és un gran clam de tots els que vinguin a la manifestació a cridar independència. Els representants democràtics del poble de Catalunya que aposten per la independència que vinguin seran benvinguts.

Primer, la gent és lliure de fer el que vulgui. I, segon, hem de ser conscients que fa sis anys del 2017 i no han fet cap projecte per fer efectiva la independència. La gent que hi aposta està molesta i ho veiem en una sèrie de moviments com són aquestes greus abstencions... No votar també és una forma de xiular. S’ha de ser conscient del que vol el moviment independentista. Aquest crit és per a una independència efectiva, no per convertir-la en un somni irrealitzable.

Veiem que més o menys anem com l’any passat. Sí que és veritat que aquests últims dies s’accelera tot. La manifestació és de la gent, i l’ANC l’únic que fa és posar la convocatòria a disposició dels activistes per la independència. Esperem que hi hagi un gran clam perquè la nostra fita és la independència del país.

Encara queda una darrera votació dels socis. Estem pendents de com es deslloriga la situació amb els partits, a veure si genera altres sinergies, però, en realitat, en els darrers escenaris està més que mai sobre la taula.

Ja ha estat aprovada dues vegades pel full de ruta. De fet, en l’últim, aprovat el maig del 2023, s’avança en la concreció de com serà: una agrupació d’electors, amb un grup promotor, que anirà a fer la independència, sense por si és necessari a provocar noves eleccions... La llista cívica està feta perquè hi hagi una veu dins del Parlament que vol fer la independència i, per tant, veurem aquest mes com es deslloriga tot plegat per acabar-ho de perfilar definitivament i avançar molt més decididament.

Està molt avançat, però estem sempre en aquesta situació de, si cal accelerar, es precipita tot. I farem tot el possible per precipitar les nostres eines.