Cap sorpresa en la segona votació de l’intent d’investidura del candidat del PP a la presidència espanyola, Alberto Núñez Feijóo. tal com estava previst, tot i que en aquest cas l’aspirant hauria tingut prou amb una majoria simple, els vots negatius han superat els positius. Aquests últims, 172, han provingut tan sols del grup parlamentari popular, del PP i de minoritaris com UPN i Coalició Canària, mentre que els vots negatius han estat 177, emesos per part dels membres de la resta de grups, tret d’un vot nul: L’anècdota d’aquest vot l’ha protagonitzada Eduard Pujol, de Junts, que s’ha confós en respondre i ha votat afirmativament a la investidura de Feijóo, per bé que ha rectificat immediatament enmig de les rialles i l’astorament de l’hemicicle.

Durant el recompte, aquesta relliscada ha provocat una encesa discussió entre els membres de la mesa del Congrés, que discrepaven si calia donar el sí de Pujol com a vàlid o admetre’n la correcció. Tot plegat, ha retardat el recompte uns minuts, amb tots els membres de l’hemicicle esvalotats a l’espera del resultat oficial. Fins i tot, el ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños, ha tingut temps d’enviar a X, abans Twitter, una piulada irònica.

En acabar la votació i ja amb el resultat definitiu, el diputat popular José Antonio Bermúdez de Castro ha expressat la disconformitat del seu partit amb la decisió de la mesa de declarar nul el vot de Pujol, i ha al·legat precedents en què “el vot s’ha declarat irrevocable”. La decisió de la presidenta Armengol és, a parer del popular, “un mal precedent per a aquesta legislatura”. Per la seva banda, Núñez Feijóo s’ha limitat a comentar que l’intent “ha valgut la pena”, quan ha estat preguntat per la premsa pels passadissos del Congrés.

Un cop verificada la derrota, s’obre un termini de dos mesos, durant el qual la presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha d’informar el rei Felip VI del fracàs dels populars. El monarca tornarà a convocar una ronda de contactes i, previsiblement, encarregui al líder socialista, Pedro Sánchez, que emprengui el seu intent d’obtenir la investidura. De moment, Sánchez compta amb els seus 121 escons i podria incorporar-hi els 31 de Sumar, els 6 d’EH Bildu, els 5 del PNB i l’únic diputat del BNG.

Per aconseguir la majoria, els socialistes haurien d’accelerar les negociacions amb els partits independentistes, que just ahir van tancar el debat de política general al Parlament amb una entesa de mínims sobre l’amnistia, i una segona resolució entre ERC i Junts sobre el referèndum i l’autodeterminació que ha estat avalada pel Parlament. El tens estira-i-arronsa entre el socialisme aspirant al govern espanyol i el sobiranisme es va palesar quan PSC i PSOE, també ahir, van rebutjar la proposta d’ERC i Junts per a la investidura. En una nota, els socialistes, sense esmentar explícitament la paraula referèndum, consideraven que “aprofundeix la ruptura i la discòrdia”. Fet i fet, el primer secretari del PSC, Salvador Illa, ja ha dit que la condició del plebiscit per a la investidura obre la porta a una repetició electoral, que seria la següent opció en cas que Sánchez fracassi en la seva investidura.

Així, si no hi ha candidat abans del 27 de novembre, Felip VI dissoldria les Corts i es convocarien eleccions per al 14 de gener, de manera que la precampanya i la campanya coincidirien amb les festes nadalenques.