Ja sigui per al que es va fer l’1 d’octu­bre del 2017 o per al que vin­gui en un futur, la llei orgànica d’amnis­tia amb què par­tits i enti­tats inde­pen­den­tis­tes volen pres­si­o­nar el PSOE per a la inves­ti­dura de Pedro Sánchez inclou la intenció de fal­car un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació amb l’oblit de les con­dem­nes, els pro­ces­sos judi­ci­als oberts, els actes de rebel·lia pro­ces­sal, els pro­ces­sos d’extra­dició, les euro­or­dres o sol·lici­tuds de supli­ca­tori, els actes admi­nis­tra­tius, els actes d’expressió i opinió, les inves­ti­ga­ci­ons poli­ci­als i judi­ci­als i els actes de pro­testa des de l’1 de gener del 2013 fins que entri en vigor amb una publi­cació en el BOE. Sigui per pas­siva, adme­tent que “els fets que s’hi inclo­uen no hau­rien d’haver estat mai per­se­guits penal­ment”, diu el pro­fes­sor de dret cons­ti­tu­ci­o­nal de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (UAB) i exdi­pu­tat d’ERC Joan Ridao, o bé perquè s’admet ober­ta­ment que cal un referèndum acor­dat. Ridao deixa clar que abans “caldrà tro­bar un relat equi­li­brat que satis­faci les parts”.

En aquesta línia, s’entén que, diven­dres al Par­la­ment, ERC, Junts i la CUP fes­sin l’esforç de mínims per pac­tar unes pro­pos­tes de reso­lució sobre l’amnis­tia, que va tenir el suport dels comuns, i a més una altra sobre el dret a l’auto­de­ter­mi­nació, recu­pe­rant l’entesa que el març del 2021 els va por­tar, jun­ta­ment amb el PDe­CAT, a regis­trar una llei d’amnis­tia que va ser rebut­jada pel PSOE, el PP i Vox a la mesa del Congrés després que els lle­trats objec­tes­sin que era incons­ti­tu­ci­o­nal perquè pro­mo­via “indults gene­rals”, una figura que sí que està expres­sa­ment pro­hi­bida en la Cons­ti­tució, a diferència de l’amnis­tia. De fet, com vol ERC, la CUP i també Òmnium, la intenció és tre­ba­llar a par­tir de la base d’aquell text i “ajus­tar l’àmbit objec­tiu per pre­ci­sar els fets amnis­ti­ats, així com la tem­po­ra­li­tat i els efec­tes”, explica Ridao, que pre­ci­sa­ment va ser un dels juris­tes a impul­sar-lo, ja que s’han produït més pro­ces­sos penals, de res­pon­sa­bi­li­tat comp­ta­ble i admi­nis­tra­tius des d’ales­ho­res i, fins i tot, uns indults par­ci­als i rever­si­bles apro­vats pel govern espa­nyol el 22 de juny del 2021 per als nous pre­sos polítics con­dem­nats pel Tri­bu­nal Suprem (TS) en el judici del procés i una reforma del Codi Penal el desem­bre del 2022 que posava punt final al delicte de sedició, subs­tituït pel de deso­bediència agreu­jada.

Per Ridao, cons­ci­ent que “totes les amnis­ties, la del 1977 també, com­por­ten un judici sobre actu­a­ci­ons pas­sa­des”, els fets rela­ci­o­nats amb aquesta inten­ci­o­na­li­tat política vin­cu­lats al 9-N del 2014 i a l’1-O del 2017 que es volen amnis­tiar ja que­dava clar que no havien de ser per­se­guits penal­ment quan la mateixa sentència del jutge del TS Manuel Marc­hena “es vanta pre­ci­sa­ment que n’hi havia prou amb una decisió del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal per posar fi a l’1-O, o mirar el BOE per veure que l’Estat ja havia deci­dit apli­car el 155”.

Sigui com sigui, la pro­posta de llei del 2021 inclou fins a setze vega­des el con­cepte de referèndum, i fins a setze vega­des més el de dret a l’auto­de­ter­mi­nació, amb referències a altres casos arreu del món.

I és clar que serà un dels grans esculls –línia ver­me­lla per a l’inde­pen­den­tisme– si volen el suport per inves­tir Pedro Sánchez.

I no l’únic, perquè s’hi afe­geix el tipus de tra­mi­tació i majo­ries –el PSOE té pressa–; l’aco­tació tem­po­ral; el nom que s’hi doni; els col·lec­tius que afec­tarà, que no podran ser inter­ro­gats, inves­ti­gats, citats, detin­guts, retin­guts, pro­ces­sats o inter­pel·lats pels matei­xos fets, i que Òmnium acota a 1.432 per­so­nes –hi deuen entrar poli­cies i guàrdies civils?–, així com la seva cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat, entre d’altres. Ridao diu que hi ha una desena de nor­mes de l’orde­na­ment que la men­ci­o­nen i que el TC i el Con­sell d’Estat s’hi han pro­nun­ciat en molts moments sense fer “cap retret”. Hi afe­geix que el més relle­vant és el pro­nun­ci­a­ment de les Corts, “els únics que tin­dran legi­ti­mi­tat democràtica directa, a diferència dels tri­bu­nals”, dels quals espera que plan­te­gin alguna qüestió pre­ju­di­cial al Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea (TJUE) perquè hi ha les euro­or­dres pen­dents i recur­sos d’incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat.