“El boca-orella funciona en la difusió de l’estudi”

“L’experiència personal en l’assaig clínic anima a participar-hi. Influeix més el que diu el company que no una persona amb bata blanca”

“Està obert i s’hi poden inscriure; els últims beneficiaris són els adolescents”

D’esquerra a dreta, Francesc Ripoll i Borja Guarch ICS GIRONA.

Gemma Busquets Ros - GIRONA

Borja Guarch és el coordinador de la unitat d’infeccioses de l’ICS-IAS i l’investigador principal de l’assaig i Francesc Ripoll forma part de la unitat d’infectologia pediàtrica i és investigador col·laborador.

En què consisteix l’assaig clínic de la vacuna d’Hipra dirigida a adolescents de 12 a 17 anys?

Borja Guarch [B.G.]: Es fa en adolescents que en el passat han rebut dues dosis de mRNA de Pfizer, i el que vol estudiar és si aquesta nova vacuna contra la covid-19 i totes les variants és segura, és a dir, produeix pocs efectes secundaris, i és efectiva per produir defenses contra el virus en aquesta franja d’edat.

L’objectiu seria saber si genera més defenses?

B.G.: En part, sí. Vol estudiar quina és la resposta del cos contra aquesta nova vacuna i si genera defenses contra el virus.

Hi ha diferències respecte dels adults? En els adolescents, el cos està en creixement.

Francesc Ripoll [F.R.]: Ara, ho estem provant en adolescents perquè, en adults, la vacuna d’Hipra ja ha estat acceptada després d’haver fet l’estudi previ amb participants voluntaris a partir dels 16 anys. La idea, tant d’Hipra com de l’equip investigador, és abaixar la franja d’edat. Per això es fa aquest assaig enfocat a adolescents dels 12 a 17 anys. Perquè els pacients d’aquesta franja d’edat també puguin estar coberts i tinguin a disposició una vacuna contra la covid, en aquest cas, d’Hipra. Concretament, per a aquesta vacuna no hi hauria cap problema en relació amb l’edat o que el cos estigui en desenvolupament o creixement. Tots els assajos clínics es fan en els segments de població que interessen. No es poden extrapolar. És a dir, encara que s’ha provat en adults en adolescents no serveix. Per això es fa l’estudi: per determinar que no hi hagi cap efecte advers diferent dels adults. I no ho esperem.

Fa tres anys de la pandèmia i la societat n’ha desconnectat. Als joves a qui s’adreça la vacuna, la covid els és una experiència aliena?

B.G.: Sí, sembla que quedi lluny, però la covid hi és. Cada setmana, a atenció primària, es veuen casos, però per sort diferents dels moments més crítics de la pandèmia. En aquesta franja, que és una edat sana, hem de tenir noves eines per poder lluitar en el futur amb aquest virus que no ha marxat. Si en un moment concret aquest virus requereix que un determinat sector de la població es torni a vacunar perquè hi ha hagut una nova mutació o un canvi en l’ona pandèmica, hem de tenir noves estratègies preventives, eines, vacunes perquè siguin segures i eficaces per a aquesta franja de la població. És una franja d’edat complicada. Però s’ha de conscienciar la població que, sense participar en aquests assajos clínics, la ciència no progressa. En aquest estudi concret, necessitem gent d’aquesta edat que vulgui participar de manera voluntària a administrar-se aquesta dosi de record.

Cal conscienciar de la importància de la investigació?

F.R.: Cal insistir que el control de la pandèmia de la covid-19 va ser gràcies a la primera generació de vacunes, que van sortir amb molta rapidesa per una qüestió de necessitat. Ara, estem treballant en una segona generació de vacunes. La idea és afegir més arsenal. Les primeres vacunes són efectives, però, en aquest cas, es tracta d’una dosi de record que ens pot portar a tenir més eines de cara al futur. No sabem com evolucionarà la covid. Tot i que va havent-hi casos, és una situació controlada. En aquests tres anys, però, hem vist que els virus evolucionen, canvien i hem de tenir eines per poder treballar i lluitar contra els canvis que es vagin produint.

La segona generació de vacunes són més ‘perfeccionades’?

B.G.: Són diferents, perquè la tecnologia és diferent. Perquè el lector ho entengui, són com les vacunes de la grip que s’administren anualment. En adults, ha demostrat un bon perfil de seguretat i protecció contra les variants de la covid, inclosa l’omicron.

Els voluntaris són menors i, per tant, cal el consentiment patern.

B.G.: Sí, els pares o els tutors legals han de signar un consentiment. En els assajos clínics, hi ha tot un seguit de protocols i controls ètics i, en concret amb nens, hi ha uns procediments que s’han de complir, i aquest estudi ho fa. Si no, no es podria avançar mai mèdicament en la població pediàtrica.

Com incentivar els joves a participar en assajos clínics?

F.R.: Teníem dubtes, perquè és una franja d’edat difícil, però estem contents de la resposta que hem tingut i de com està anant. De totes maneres, els animem a participar-hi: l’estudi estarà obert uns mesos i necessitem més gent. Els últims beneficiaris són els mateixos adolescents per poder tenir eines de futur. L’experiència pròpia, però, anima els altres a participar-hi.

La resposta és bona, doncs?

B.G.: Hi ha hagut resposta d’aquest col·lectiu. Els adolescents no passen i s’han implicat. Ha estat molt important el boca-orella, per fer difusió: influeix el que comenta el company i no el que li digui una persona que no coneix, tot i que porti bata blanca.