Economia

Tèxtil més virtual

El sector de la moda incorpora ampliacions d’intel·ligència artificial en els processos creatius i de producció que permeten estalviar costos

Els fabricants s’interessen per plataformes amb les quals poden triar escenaris virtuals on exposar la roba

El sector augura un futur prometedor avançant cap a la digitalització per ser més eficients i ràpids

La IA és un nou aliat que permet combinar les passarel·les amb aparadors virtuals
“Nosaltres fabriquem i, amb l’ajuda de la intel·ligència de les màquines, triomfarem”

La indústria de la moda ha anat sempre lligada a la innovació. El sector s’ha espavilat a incorporar les noves tecnologies i a digitalitzar processos de traçabilitat de les peces, la producció i la creació amb nous materials, i també a incorporar eines per ser capdavanters en la promoció i venda dels productes. Gràcies a la tecnologia 3D, els teixits digitals i programes de disseny, es poden lluir peces que només existeixen al món virtual. La intel·ligència artificial és un nou aliat per als fabricants, que poden decidir combinar les passarel·les físiques amb els aparadors virtuals. Flashion és una de les plataformes ideades per l’emprenedor Jesús Johan Aponte Montero per revolucionar la indústria de la moda amb el suport de la intel·ligència artificial. “Volem donar eines a les marques per optimitzar el procés de disseny perquè en un temps reduït es puguin optimitzar les col·leccions”, explica el nou guanyador dels premis Reimagine Tèxtil que atorga el Tecnocampus de Mataró i Eurecat. Moltes de les decisions de la indústria de la moda es prenen en funció d’aquestes col·leccions que serveixen per testar si tindran sortida al mercat. “Es treballa tradicionalment fent un esbós, una fitxa tècnica i el prototipus que s’envia a la sessió fotogràfica abans de comunicar al client”, explica aquest arquitecte de professió, que el 2019 va decidir crear la seva pròpia marca de roba Mango Mortero que comercialitza on-line. Va provar a començar a treballar una part de la col·lecció amb intel·ligència artificial per veure quins eren els dissenys que més agradaven i que tenen més sortida al mercat. Explica que només amb tres mesos han multiplicat el nombre de seguidors a les xarxes socials i captat l’atenció d’un miler de sol·licituds per adquirir la roba que comercialitzen des de la pàgina web. Amb les imatges que genera la intel·ligència artificial es pot validar el mercat pels que comencen de nou però també generar milers d’idees en un temps rècord en els processos creatius d’aquelles empreses consolidades. “Es poden llençar deu o més models sota comanda que poden pagar per la web on es pot mostrar al client sense necessitat d’haver-lo fet”, explica l’impulsor de Flashion que treballa amb imatges 2D. La clau, com explica, és optimitzar els processos i decidir en quins models li surt a compte acabar fent el prototip i quins no.

Les grans marques de roba van al capdavant destinant recursos per aplicar intel·ligència artificial els departaments de disseny. No passa el mateix entre les empreses que validen el mercat, explica Jesús Johan Aponte Montero, que utilitzen poc eines com el ChatGPT. “Som en una fase inicial per trencar les barreres en una indústria molt tradicional”, explica l’emprenedor, que reconeix que la preocupació màxima és saber com afectarà això els llocs de treball. “És una eina que fins avui no pot superar les capacitats humanes i necessita que algú li doni instruccions sobre el que ha de sortir”, diu Aponte, que defensa el criteri i la professionalitat a l’hora de combinar volums i teixits “perquè tot funcioni”, aplicant aquest principi a la moda, l’arquitectura o qualsevol disciplina. “Arribarà un punt que pot ser més intel·ligent que nosaltres i per això s’ha de conèixer i fer servir er no perdre el control sobre ella”, conclou.

El fet d’estalviar en el procés creatiu, sense que s’arribin a fer els prototips de molta roba, que es supleix virtualment genera molt menys residus en una dels indústries ambientalment més contaminants. “S’ha de canviar el model obsolet produint nombroses col·leccions i passar a fer-ho virtual ajustar el que la gent està disposada a pagar”, apunta l’impulsor de Flashion.

Aparadors virtuals

Un altre exemple de plataforma que fa ús de la intel·ligència artificial i permet estalviar-se el procés per comunicar la col·lecció final. A partir de les fotografies de la roba i la informació sobre l’article, la tecnologia acaba dissenyant la sessió fotogràfica personalitzada. “No són models de provadors virtuals, són més per inspirar com quedaria combinada la peça”, explica el director de l’empresa Raona, Roger Baranera, que reconeix que la IA generativa permet crear imatges “impactants encara que no sempre del tot fiables”. El procés creatiu es fa de manera virtual estalviant costos per trobar una localització, fotògraf, maquillador o el model que llueix la peça. “Es guanya en agilitat i sostenibilitat, perquè no s’han de fer fotos per plasmar-ho”, explica el creador de la plataforma Neural Fashion que ha creat Raona i que només requereix al fabricant que faci arribar les imatges de la col·lecció per acabar dissenyant les sessions virtuals. “Les empreses ens demanen que no calgui fer la sessió amb la peça final i que es pugui treballar a partir dels models 3D que ells tenen quan estan dissenyant”, apunta l’empresari, que assegura que hi estan treballant per veure com fer servir aquestes imatges virtuals i anar més ràpid en els processos de producció de les col·leccions.

“Els dissenys virtuals són prou ajustats per estalviar-se fer la peça final que encara no existeix”, assegura el responsable de Raona que dona per fet que la IA té molt de recorregut en el sector. “La IA és un pas més dins la digitalització de les empreses de moda”, conclou.

El vicepresident del Centre Tecnològic Eurecat, Jaume Ferrús, augurava un futur prometedor el sector en l’acte de presentació dels premis Reimagine Tèxtil. “Tenim una activitat tèxtil preparada per augmentar l’eficiència”, assegurava convençut que s’han fet els deures per avançar cap a la digitalització. Com a exemple citava la spin-off Aracne, impulsada des d’Eurecat i l’empresa Canmartex, per millorar el control de qualitat i predir les deficiències que es produeixen en a les màquines circulars de gènere de punt. A través de la tecnologia de sistemes fotònics combinats amb algoritmes d’intel·ligència artificial es poden detectar al moment defectes, com problemes amb el fil, mecànics o forats a la roba. Des del centre tecnològic Eurecat, ubicat al parc universitari del Tecnocampus de Mataró, s’ofereixen a les empreses serveis i instal·lacions s’han adreçat més de 200 projectes, fet que evidencia la importància del “nou hub d’innovació capdavantera”.

Des del gremi tèxtil Asegema, Francesc Casas deia que l’activitat “subsisteix” amb el repte de posar-se al dia amb les noves tecnologies. En aquest sentit, encoratjava les noves generacions, perquè la intel·ligència humana estigui al capdavant per donar la informació correcta a les màquines. “Nosaltres fabriquem cada dia i toquem el gènere i amb l’ajuda de la intel·ligència de les màquines i la nostra segur que triomfarem”, va reblar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.