La fiscalia rebutja investigar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, en la causa del Tsunami Democràtic. En el recurs que ha presentat avui contra la resolució del jutge l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, el ministeri fiscal es mostra contundent i afirma que no veu cap indici per afirmar, com va fer el jutge, que el Tsunami fos un grup criminal organitzat, ni tampoc el seu caràcter terrorista.

Pel que fa a Puigdemont, remarca que no se li atribueixen fets concrets. “Els indicis que es consignen resulten insuficients” per investigar-lo, defensa la fiscalia. I subratlla que el fet que l’Audiència no hagi acordat cursar suplicatori “revela la intangibilitat de la imputació”. “Manifesta l’instructor que no és procedent en aquest moment portar a terme actuacions perquè és necessari completar amb major precisió la seva participació en els fets”, subratlla la fiscalia, que recorda que fa quatre anys que s’investiga aquesta causa. També veu “ingenu” que una persona “pròfuga de la justícia” pugui venir a comparèixer voluntàriament.

Pel que fa a Rovira, la fiscalia considera que “les actuacions que se li atribueixen manquen de tota entitat delictiva, més enllà de la seva simpatia o suport a la plataforma”.

La Fiscalia sosté que en els quatre anys d’investigació no s’ha demostrat que hi hagi cap grup organitzat, i que les actuacions -tot són manifestacions massives- s’emmarcarien en un delicte de desordres públics. Per això, demana a la sala penal de l’Audiència Nacional que derivi la causa als jutjats de Barcelona o on van passar els fets, com ara les mobilitzacions de l’AP-7, a la Jonquera o a l’aeroport del Prat.

En el seu recurs, la fiscalia no veu acreditada la participació concertada de més de dues persones en activitats delictives. Dels fets recollits, remarca que només dos tenen clarament rellevància penal: el bloqueig de l’aeroport del Prat i el tall de l’AP-7 a la frontera. I en aquests dos fets només hi veu desordres públics un cop derogat el delicte de sedició.

Al seu parer, l’existència de la plataforma Tsunami Democràtic concretada en uns perfils en xarxes socials i en l’elaboració d’una aplicació “no determina per sí mateixa l’existència acreditada d’una organització criminal”. “No deixa de ser més que un perfil de Twitter, i en la seva fase més avançada dels fets, una app dissenyada per accedir a codis QR que permetessin el coneixement de comunicats emesos per esta suposada entitat”, sosté.

La fiscalia conclou que no s’ha aconseguit, si existeixen, identificar els caps de l’organització. En moltes ocasions, continua, el que s’acrediten són simpatitzants partidaris. Així mateix, no considera possible atribuir a cap dels investigats morts, lesions o danys.

“En els presents fets no s’han acreditat ni jerarquies, ni distribució de funcions entre els investigats, ni l’existència d’un òrgan directiu, ni tampoc la perpetració concertada de diferents fets delictius”, diu la fiscalia, que subratlla que “no hi ha unió de persones ni comissió d’infraccions concertadament en nombre superior a dos”, fent referència a Oriol Soler i a Ruben Wagensberg.