La carta d’invitació és el document que s’utilitza per facilitar l’entrada d’un visitant estranger a Espanya per part d’un ciutadà espanyol o d’un estranger amb residència legal al territori, i amb la qual es compromet a acollir la persona invitada durant un període no superior a 90 dies.

L’obtenció d’una carta d’invitació tan sols serveix per certificar que es disposa d’allotjament durant l’estada al país i per tant caldrà complir tota la resta de requisits d’entrada. Només serà vàlida la carta d’invitació expedida a les dependències de la Policía Nacional per tal que les invitacions efectuades siguin objecte d’un control efectiu. Aquest control no només es porta a terme respecte a la persona que es pretén invitar, sinó també per a la persona que realitza la invitació: la seva identitat, la relació o vincle que manté amb la persona estrangera invitada, així com la titularitat i capacitat de l’habitatge on s’allotjarà.

A partir d’aquí, es planteja la gran pregunta: quina responsabilitat recau sobre la persona que du a terme una carta d’invitació? La llei orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, tipifica com a infracció greu promoure la permanència irregular a Espanya d’un estranger quan la seva entrada hagi comptat amb una invitació expressa de l’infractor, que pot sancionat amb una multa de 501 fins a 10.000 euros. En l’actualitat ja hi ha diverses resolucions judicials que avalen les sancions imposades a aquells ciutadans que porten a terme les invitacions fraudulentes; al cap i a la fi es tracta d’obtenir un efecte dissuasiu contra una situació molt recurrent: ciutadans que inviten estrangers extracomunitaris amb la finalitat que s’estableixin de manera irregular al territori espanyol una vegada finalitzat el període legal de la seva estada.

En la pràctica pot resultar força complicat acreditar la intenció real de la persona que formula la carta d’invitació, és per aquest motiu que la norma legal posa èmfasi en el fet que la infracció es produirà quan la persona invitada continuï a càrrec del seu invitant. Un bon exemple de la culpabilitat de l’infractor podria ser en aquells casos que empadroni l’invitat al domicili a efectes de començar a comptabilitzar el temps de residència a Espanya. En els casos en què es consideri que hi ha males intencions per part de l’amfitrió, l’administració hauria de demostrar d’alguna manera la seva actuació activa. Així doncs, no es pot presumir que pel sol fet d’haver tramitat la sol·licitud de la carta d’invitació, ja s’estigui incitant a realitzar aquest tipus d’irregularitats però sí que és convenient crear consciència sobre els deures i obligacions de la persona que porta a terme la invitació d’un estranger al territori espanyol per evitar, dins dels possibles, l’augment de la immigració irregular.