Societat

salut

La inversió en start-ups de salut catalanes cau el 2023 a la meitat de l’any anterior

Dels 445 milions que va haver l’any 2022 s’ha passat a 220

El sector fa un balanç positiu i diu que l’exercici anterior va ser “excepcional”

Catalunya concentra el 88,5% dels assajos clínics de lEstat

La inversió en start-ups catalanes de salut va caure l’any passat fins als 220 milions d’euros, pràcticament la meitat dels 445 milions que van aconseguir l’any 2022. Així es despren de l’informe anual del Biocat, la institució que impulsa l’ecosistema de ciències de la vida i la salut a Catalunya. Tot i la davallada, el sector fa un balanç “positiu” de l’últim exercici i recorda que el 2022 va ser “excepcional” perquè van coincidir tres grans operacions, que van fer disparar les xifres. En l’últim any també va afectar el “sentiment de prudència generalitzat” pels els tipus d’interès elevats. El capital risc es va mantenir com la font principal de finançament i un 58% dels fons d’aquest tipus van ser internacionals.

El director general del Biocat, Robert Fabregat, ha assenyalat que amb l’excepció del 2022, normalment la inversió se situava al voltant dels 200 milions d’euros, tal com va passar durant l’últim exercici. El 2020, per exemple, es va situar en 228 milions d’euros i el 2021 en 238 milions. Fabregat ha ressaltat, a més, les “dificultats globals” derivades del context internacional, que han impactat arreu. En la mateixa línia que a Catalunya, doncs, segons l’informe del Biocat, en termes interanuals la inversió en start-ups de la salut a Àsia va caure un 45%, a Nord-amèrica un 34% i a Europa un 29%.

A banda del capital risc, que tot i mantenir-se com a principal font va baixar “notablement” per primer cop en tres anys, durant l’últim any a Catalunya van destacar els ajuts competitius, que amb 60,8 milions d’euros van assolir la major xifra de tota la història. El Biocat ha detallat que sobretot van ser subvencions provinents de la Comissió Europea.

Per subsectors, va ressaltar l’augment d’inversió en digital health, que es va enfilar un 61% respecte del 2022, fins als 64 milions d’euros. La pujada s’atribueix sobretot a tres operacions: Quida (18 milions), Iomed (10 milions) i Top Doctors (8 milions). El Biocat ha celebrat el creixement d’inversió en aquest segment durant els darrers deu anys. Malgrat tot, les empreses biotecnològiques es van mantenir com el principal segment en captació d’inversió, amb 110 milions d’euros. Les tecnologies mèdiques, amb 45 milions d’euros, també van recuperar la seva tendència anual d’anys anteriors.

Pel que fa a inversors internacionals, l’informe precisa que durant l’últim any es van reduir a 25, 14 menys que el 2022, i la majoria van ser europeus. Tot i això, la institució ha ressaltat que entre els últims tres anys el nombre de firmes internacionals que han participat en rondes d’inversió a Catalunya s’ha multiplicat per tres, passant de les 43 el 2019 a les 130 el 2023.

Fabregat també ha assenyalat les xifres en relació amb els assajos clínics, ja que Catalunya va concentrar un 88,5% dels que es van realitzar al conjunt de l’Estat. Pel que fa a les àrees clíniques, va destacar oncologia, on Catalunya es va situar en quarta posició a nivell europeu i setena a nivell mundial.

El document del Biocat també inclou xifres globals del sector de les ciències de la vida i la salut a Catalunya. L’ecosistema compta amb 1.400 empreses i 91 entitats de recerca, que sumen prop de 264.000 llocs de treball -l’equivalent al 6,4% de la població ocupada- i generen un impacte econòmic que representa un 7,9% del PIB català. La majoria de l’activitat es concentra al voltant de Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.