Administracions

Josep Maria Martínez

Alcalde de Roses (PSC)

“El nostre pacte està ben fet, funciona i a Roses li calia”

Roses ha tingut durant una dècada una important mancança que ha estat la poca inversió que s’hi ha fet i això ho redrecem”

“Els tres partits que hem fet el pacte de govern representem molt clarament la gran diversitat del nostre municipi”

La sintonia pel que fa al programa hi va ser des del primer minut; ens vam abocar a fer una tria de prioritats

L’alcalde de Roses, el socialista Josep Maria Martínez, que governa amb Junts i Gent del Poble, destaca la importància d’activar les inversions després “d’una dècada sense fer-ho”, de no fer-ho massa pendents de generar superàvit. En aquest sentit, Martínez, que remarca la bona sintonia i cohesió del tripartit, explica que es vol apostar per acabar el passeig, els estudis universitaris, millorar les instal·lacions esportives i la desestacionalització de qualitat, com a prioritats destacades.

Un tripartit a Roses que ja ha superat el mig any. Com valora aquests primers mesos?
Des del punt de vista del que representa un equip nou que s’està cohesionant, que coexistim com a tripartit, en faig una valoració molt satisfactòria. Aquest és el punt de partida i ara tenim un equip de govern consolidat, que funciona i que s’entén. Una prova de tot això és que els temes estan sortint força ràpidament, tenint molt en compte la velocitat de l’administració. El millor que puc dir és que l’equip de govern funciona. El nostre pacte està ben fet, funciona i a Roses li calia.
Parli’m d’aquest pacte que defineix com a tan necessari.
Doncs perquè calia i s’ha demostrat que funciona. No per res més. No és que sospités que l’altre pacte no fos viable, sinó perquè el que s’ha fet funciona i és, doncs, el que calia fer. Les negociacions van ser molt intenses, si bé és veritat que amb alguns grups no hi va haver contacte. Aquestes negociacions es van donar i es van consolidar.
Amb sintonia programàtica.
La sintonia pel que fa al programa hi va ser des del primer minut; ens vam abocar a fer una tria de prioritats, perquè tots portàvem una llista molt important. Algunes, de fet moltes, eren coincidents, si bé amb matisos, però tots anàvem allà mateix. Es van ordenar i ens hem posat a treballar.
Així el defineix com un èxit.
Totalment. Els tres partits que hem fet el pacte de govern representem molt clarament la gran diversitat del nostre municipi; i cadascun des de la seva vessant ideològica, amb l’esquerra representada pel PSC, la dreta representada per Junts i un partit molt transversal i local que és Gent del Poble.
Cal, doncs, acostumar-s’hi.
Des d’un punt de vista egoista, un vol que el seu partit sigui el més votat, lògicament, i que tingui majoria. Però avui és molt important entendre que estem abocats a una política de pactes. És veritat que hi ha excepcions, com és el cas dels nostres veïns de Figueres, però s’ha demostrat que hem d’anar a les eleccions pensant que el pacte hi serà. I és el que hem fet. Havíem de tenir una majoria per tirar endavant un programa consensuat i és el que hem fet. I, honestament, penso que el ciutadà de Roses s’hi veu reflectit i amb un govern amb perfecte equilibri.
Dit tot això, anem a les seves prioritats. Quines són?
Roses ha tingut durant una dècada una important mancança que ha estat la poca inversió que s’hi ha fet. L’Ajuntament ha estat molt de temps traient pit dient que tenia superàvit.
I això no és bo?
No, per a un ajuntament no ho és. Deixi que li ho expliqui. Un superàvit no deixa de ser que el pressupost que s’ha previst d’ingressos i despeses l’has desequilibrat. I això és així i s’ha d’entendre; no és com una economia domèstica, en què has previst gastar una quantitat i n’has gastat menys. Això sí que és estalvi. L’administració no va així. Vol dir que has deixat de fer coses, d’invertir. Sí que és veritat que l’Ajuntament té una economia sanejadíssima amb zero d’endeutament. Crec que de la nostra zona som dels pocs que ho podem dir; però per l’altra banda vol dir que no s’ha fet una bona gestió i això cal entomar-ho. No ho dic com una crítica, sinó per evidenciar una realitat.
Toca invertir, doncs.
I és el que fem. El que volem és mirar que els projectes que tenim previstos es compleixin i els diners per a inversions es consolidin i no ens quedin aquests romanents de tresoreria que no tenen sentit. Sabem que no és fàcil, perquè l’administració és lenta. Però hi treballem.
Quines són les prioritats?
Ara mateix hi ha una demanda importantíssima pel que fa a l’esport. I tenim els equipaments desfasats. Ens cal una ampliació de la piscina municipal; ens cal una ampliació de la zona esportiva, on temin una gran massificació, i ser capaços de generar-ne de nous. Per exemple volem fer una pista de vòlei platja, apostant també pels esports de sorra, que a l’hivern s’han de practicar en cobert.
I pel que fa al que queda pendent?
Importantíssim. Acabar la façana marítima, on intervenen tres administracions superiors. La nostra idea és poder tenir-ho tot encarrilat aquest mandat i tenir clars projecte, finançament i terminis. Un altre és arreglar el tall de camí de ronda fins a la cala Almadrava.
Un poble va més enllà dels quatre anys de mandat. Quina Roses vol per al futur?
Una mica ja l’he anat definit. Em refereixo a aquella ciutat que sempre ha tingut un dels seus principals recursos en el sol i la platja. Això avui en dia ja no és l’únic. Volem, evidentment, treballar per l’excel·lència d’aquests recursos i ser els millors, però volem ser alguna cosa més. Per això volem apostar per estudis universitaris, que impulsarem amb un centre del mar i, evidentment, el patrimoni natural. Tothom parla de desestacionalitzar, però no ens podem desvincular del que som. No podem tenir un gran sòl industrial, però treballem per una cosa més pensada pels de casa. Per això plantegem un espai de zona industrial de baixa intensitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.