Molts dels lectors han sentit parlar del fet que els homes poden rebre el complement de paternitat. Això implica, a grans trets, que els homes amb dos o més fills, als quals se’ls ha concedit una pensió de jubilació (ja sigui ordinària o anticipada involuntària), d’incapacitat o de viduïtat durant el període comprès entre l’1 de gener del 2016 i el 3 de febrer del 2021, tenen dret a percebre un complement de pensió en funció del nombre de fills (un 5% per a dos, un 10% per a tres i un 15% per a quatre o més fills de la prestació que percebin).

De fet, segons la jurisprudència reiterada del Tribunal Suprem (TS), fins i tot es pot reclamar el complement des de l’inici del reconeixement de la prestació.

Aquest dret a rebre el complement de maternitat té el seu origen en una reclamació que vam interposar des del nostre despatx, la qual va culminar amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 12 de desembre del 2019. En aquesta sentència, es va estimar que l’art. 60 de la llei general de la Seguretat Social (LGSS), vigent en aquell moment, vulnerava el principi d’igualtat entre dones i homes, afirmant que els homes, igual que les dones, tenen dret a percebre el complement de maternitat per aportació demogràfica a la Seguretat Social. L’argument que vam defensar és que el complement compensa el fet de tenir fills com a futurs aportadors a la Seguretat Social, i per tant, com que tots els progenitors tenen els mateixos drets i obligacions, els dos progenitors tenen dret al complement. En altres paraules, el complement de maternitat no compensa qui fa més renúncies a la seva vida professional per cuidar dels fills o al fet de tenir-los de forma biològica, sinó que compensa el fet de ser progenitor d’un futur aportador a la Seguretat Social.

No obstant això, malgrat la sentència del TJUE, l’administració va continuar denegant durant un llarg període de temps totes les sol·licituds dels homes que reclamaven aquest complement, fet que els obligava a recórrer a la via judicial, amb el cost econòmic que això comporta. D’aquesta manera, l’administració va actuar de manera abusiva, de la mateixa manera que ho fan algunes entitats bancàries quan deneguen les reclamacions de les clàusules sòl o despeses hipotecàries sense base jurídica per fer-ho. Tant és així que fins i tot el Tribunal Suprem ha establert una indemnització de danys i perjudicis de 1.800 € per compensar aquesta mala praxi de l’administració, fet inèdit en la jurisdicció social.

Des de fa alguns mesos, l’administració ha començat a denegar el complement de maternitat als homes, argumentant que ha prescrit. Segons la Seguretat Social, els homes que reclamin el complement passats 5 anys i 82 dies a comptar des que se’ls va concedir la prestació del qual deriva, no el poden reclamar perquè els ha prescrit el dret. Al nostre parer, hi ha múltiples arguments jurídics que permeten impugnar aquestes resolucions denegatòries. De fet, el Tribunal Suprem en la recent sentència de 21 de febrer del 2024 ja s’hi ha pronunciat estimant que el complement de maternitat no prescriu.