Gran angular

Eloi Noya

Director General d’Altria Corpo i director d’Innovació de l’Institut d’Estudis Financers (IEF)

“Moltes empreses tenen dificultats per assumir el servei al deute”

“La situació és preocupant, perquè els préstecs ICO es comencen a amortitzar i podria pujar la morositat”

“Amb la pujada dels tipus d’interès, el finançament alternatiu ha pogut captar una mica de quota de mercat respecte als bancs”

El perfil
Eloi Noya compagina la direcció de relacions institucionals de la consultoria financera Altria Corpo amb el càrrec de director d’innovació a l’Institut d’Estudis Financers. (IEF), on exerceix la docència en matèria de ‘fintech’ i innovació tecnològica en les finances. També és col·laborador acadèmic d’altres escoles de negocis, com ara Esade, EAE i GBSB. Havia ocupat llocs directius en entitats com Banco Pastor, Caixa Catalunya i Catalunya Banc.
L’inversor institucional d’aquí no se sent còmode amb el finançament alternatiu

Eloi Noya ha estat un dels responsables del IV Baròmetre Empresarial de Fintech i Finançament Alternatiu, elaborat conjuntament entre la consultoria Altria Corpo i l’IEF.

El baròmetre ens diu que per a les empreses és un moment complicat per demanar crèdit.
Sí, i ho és des de l’inici del baròmetre, fa tres anys. Sempre ha estat complicat, tret del parèntesi que va ser la liquiditat que va donar l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). Els anys 2021 i 2022 –i això en el baròmetre es llegia bastant bé–, la percepció no era tan greu. Hom observava que els bancs ajudaven les empreses a aturar el moment de dificultat que suposava la covid.
I els anys posteriors?
El 2022 i el 2023 la percepció ja comença a ser diferent. Quan preguntes a les empreses, més del 50% et diuen que troben molt difícil obtenir crèdit, tant la seva percepció en general com la seva realitat. Els bancs no tenen aquesta sensació, perquè tenen liquiditat, i els estan empenyent a donar crèdit, però després les directrius són molt clares. Les línies ICO han anat molt bé, és clar, perquè anaven garantides en un 70%-80% per l’Estat. Aquí els bancs van ser teòricament generosos donant crèdit, però no gratuïtament, sinó amb garanties molt grans de l’Estat.
Enguany la cosa no canvia...
És bastant preocupant, perquè tots aquests préstecs ICO comencen a amortitzar-se ara. Hi ha hagut pròrrogues i, més o menys, totes les empreses han anat demanant eixamplar calendaris, però ara ja no hi ha més possibilitat de pròrroga. Es comencen a amortitzar els préstecs, i aquí hi ha un problema, perquè moltes empreses es troben amb dificultats d’assumir el servei al deute, i no sabem si hi haurà alguna mesura governamental que pugui pal·liar aquesta morositat possible.
Es pot dir que ha estat perjudicial per al finançament alternatiu la pujada de tipus perllongada en el temps?
No ha estat del tot perjudicial. És evident que el finançament alternatiu ha apujat els tipus, però els bancs també ho han fet. Abans, en la política de tipus zero, el banc prestava una línia de crèdit a l’1% i el finançador alternatiu potser tenia el 7% o el 8%, i llavors estàvem parlant de sis punts de diferència. Ara, potser estem parlant d’un 4%, 4,5% en un banc, mentre que el finançament alternatiu s’eleva al 9%-10%, i les plataformes de finançament alternatiu han aprofitat per captar una mica més de quota de mercat. Una empresa veu que els bancs li ofereixen un 5%, i el finançament alternatiu, un preu més alt, del 8-9%, però com que li ofereix més flexibilitat en els terminis de devolució, potser ja no hi veu tanta diferència.
Convindria que en la cartera de proveïdors de l’empresa hi hagués el finançament alternatiu.
Costa de trobar l’empresa que, en la seva cartera de finançament, hi tingui bancs i finançament alternatiu. Si preguntes a un empresari si està diversificant, et diu: “I tant, tinc sis bancs.” Això no és diversificació, perquè tots aquests bancs es comportaran igual, i si un restringeix crèdit, els altres també ho faran. Per tant, la diversificació ben entesa ha de ser amb bancs i finançament alternatiu. Les empreses comencen a veure les orelles al llop; han vist com en els últims anys hi ha hagut un important procés de concentració bancària, així que no poden dependre dels bancs.
També és cert que una part important del teixit de la pime no ho té tan fàcil amb el finançament alternatiu.
Sí que és cert que, si ve una pime que factura d’un a tres milions, hi ha problemes per poder accedir a fons que més aviat es dediquen al segment mitjà, si no és el cas que tenen un immobilitzat, una nau industrial que puguin hipotecar o vendre-la a l’inversor, que aleshores te la lloga. I, és clar, els bancs ignoren aquest segment, també busquen empreses a partir de 10 milions.
Sorprèn en el baròmetre que no es coneguin prou els Next Generation?
Hi ha una certa millora en coneixement i a l’hora de saber si aquests fons et poden afavorir, però hi ha molta feina a fer. Van començar a la gran empresa, i ara és el moment de les pimes, després que aquests ajuts estiguessin més enfocats a les grans empreses, a través dels Perte. A partir d’ara, els Next Generation, que al principi eren més de subvencions, seran més de finançament, amb instruments de deute.
Com estan funcionant les eines de finançament menys convencionals, com el ‘crowdlending’?
El Regne Unit i altres països europeus tenen una tradició en què cadascú, a títol personal, es gestiona les seves inversions. Aquí, en canvi, hi ha poc coneixement financer, ho hem delegat tot en els bancs, i no hem buscat alternatives. I, si fa o no fa, el mateix pel que fa a institucions, family office, etc. Mentre que a Europa aquests agents de la inversió tenen clar que han de prestar diners a empreses per aquestes vies alternatives, aquí només els interessa el totxo, els mercats organitzats o, en tot cas, la borsa. Potser alguna cosa en borsa. Els incomoda molt haver d’invertir en mercats que no estan gaire organitzats.
Les empreses veuen la baixada de tipus?
Anticipen que no hi haurà baixada. Els actors financers sí que creuen que en els últims mesos de l’any hi haurà les primeres baixades, però les empreses són bastant pessimistes. A més, una cosa és dir que baixen els tipus i l’altra, que això els bancs ho facin repercutir ràpidament. Mantindran els tipus del crèdit i els dels dipòsits baixaran ràpidament. Històricament, això ha estat així.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.